Marie-Jo Logo🐱🦊🐶🦁🐯🦋🐞🐝🐴🐳🐬🦔🐿🐹🐻🦎🐰🐉

SENSE.

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

1/— El nadó número 9 🧵
L’altre dia celebravem que els nous pressupostos venien amb 9 nadons sota l’ala. 9 Menjadores noves i oficials.

Doncs ja en tenim una de batejada.
El Govern crearà una direcció general nova per obligar-se a si mateix a complir la seva pròpia llei.

Teniem la Direcció General d’Habitatge però ara necessitem una Direcció General de Discipllina de l’Habitatge. Una paraula nova (disciplina) una menjadora addicional. Apostoflant.

No és un acudit.

Fil sobre el nadó més honest del pressupost 2026. 👇

[Marie-Jo Logo🐱🦊🐶🦁🐯🦋🐞🐝🐴🐳🐬🦔🐿🐹🐻🦎🐰🐉 @jo_logo]

@brivael A Catalunya tenim
@Menjometre
@Comptesclares

[Lluís Gallardo @lluisgallardo]

"Un individu inculte només té un horitzó de pensament limitat i com més el seu pensament està circumscrit a preocupacions materials i mediocres, menys es pot rebel·lar.
Com a anestèsia social, no hi ha res millor."

Günther Anders, "L'obsolescència de l'home" (1956)

[Júlia Jové @xul81]

Que siguin arbres que siguin arbres.

[Бианка @BiankaB12]

One of my longest-standing arguments is that we are not living in Orwell’s 1984, where truth is centrally suppressed and censored by force (that’s former communist societies, modern-day China, Russia, North Korea).

We are living in something much closer to Huxley’s Brave New World.

The truth is not hidden - it is almost always readily available. But it is buried beneath an industrial quantity of noise: propaganda, outrage, half-truths, conspiracy theories, influencer theatre, algorithmic rage bait and an endless stream of content designed not to inform us, but to keep us emotionally stimulated.

The modern information system does not need to censor the truth when it can simply drown it in noise.

A fact no longer has to be disproven - it only has to be surrounded by a hundred competing claims, stripped of context and nuance, turned into partisan ammunition and pushed into the same feed as celebrity gossip, memes and 15 second videos engineered to deliver the fastest possible dopamine hit. By the time the truth reaches us, it appears as just another piece of content competing for our attention.

That is the more sophisticated form of control: not preventing people from knowing, but exhausting their capacity to care.

Orwell feared a world in which people would be deprived of information. Huxley feared a world in which they would be given so much distraction, stimulation and triviality that they would lose the desire to seek it.

The defining struggle of our age is therefore not simply between truth and censorship, but between truth and indifference.

[Brivael Le Pogam @brivael]

“Democracy is the foundation of our freedom.”

Cette phrase est fascinante.

Pas parce que la démocratie n’est pas importante.

Mais parce qu’aujourd’hui, certains responsables politiques semblent avoir inversé le sens des mots.

Orwell appelait cela la novlangue.

Le principe est simple : quand le pouvoir change la définition des mots, il change progressivement ce que les gens acceptent comme normal.

La censure devient la “protection de la démocratie”.

Les restrictions de certaines libertés deviennent la “défense de la liberté”.

La centralisation du pouvoir devient la “protection des citoyens”.

La critique devient de la “désinformation”.

Plus les mots perdent leur sens, plus il devient difficile d’avoir un débat honnête.

La démocratie n’est pas un slogan.

C’est la possibilité de contester le pouvoir, de débattre librement et de changer les dirigeants.

Orwell n’avait pas peur des mots.

Il avait peur du jour où les dirigeants n’hésiteraient plus à leur faire dire exactement le contraire de ce qu’ils signifient.

1984 était un avertissement, pas un mode d’emploi.

[bansky @bansky___]

No vieron una red de pedófilos que abuso de 250.000 niñas inglesas durante 20 años pero van a parar el abuso infantil escaneando los WhatsApp de 450.0M de europeos.

Tiene lógica.

[MΛRC VIDΛL @marcvidal]

Listando a los que se han opuesto no convertís a todos en lo mismo. Cada uno lo ha hecho por unas razones determinadas.

La cuestión importante es que lo que hoy nos habéis colado por detrás, retorciendo la normativa del Parlamento, es un paso más hacia esa Europa orwelliana que representa la ley de la IA, eIDAS 2.0 / Cartera de Identidad Digital Europea, Euro Digital, Ley de Inteligencia Artificial (AI Act), Reglamento Antiblanqueo (AMLR), Ley de Servicios Digitales (DSA), Sistema de Entradas y Salidas (EES), ETIAS, Prüm II, Reglamento de Verificación de Edad, UK Online Safety Act...

Cada normativa nace con una coartada distinta y todas construyen el mismo esqueleto: identificación obligatoria, trazabilidad permanente, un ciudadano que deja de ser presunto inocente para convertirse en sospechoso por defecto.

El truco no está en la ley que se vota, está en la que se cuela sin votarse, la que se disfraza de acto delegado, de enmienda técnica, de "actualización" que nadie lee porque nadie espera que ahí se juegue nada importante.

Y ese es precisamente el patrón: la sustancia democrática se va vaciando por la puerta de atrás mientras la puerta principal sigue teniendo el cartel de "Parlamento Europeo" bien visible para la foto.

Se aprueba en comisión lo que no se atrevería a defenderse en pleno. Se negocia en trílogo lo que no resistiría un debate público. Y cuando alguien lo señala, la respuesta oficial siempre es la misma: que es un malentendido, que la intención es proteger, que quien se opone no ha entendido el texto.

Pero el texto se entiende perfectamente. Lo que no se entiende, o mejor dicho, lo que no se quiere explicar, es por qué la protección siempre exige el mismo peaje: menos anonimato, más base de datos centralizada, más poder de escaneo sobre la vida privada de quien no ha cometido ningún delito. Explicad eso y dejaros de juegos pueriles de "mira quién ha votado" o "que malos son todos"...

[Carlos Sánchez @Cyandeceres]

Interesante. Este usuario propone maneras para burlar el Chat Control y recuperar la privacidad. Lean 👇🏾👇🏾👇🏾👇🏾

[Sven Clement @svnee]

The European Parliament voted AGAINST Chat Control. 314 to 276.

And it passed anyway.

Let me tell you how: they needed 361 votes to say no. On the last day before vacation. Every empty seat counted as a yes.

They lost the vote. They won the law.

That’s not democracy. That’s a trick. #ChatControl

[MΛRC VIDΛL @marcvidal]

¿TÚ HAS VOTADO ESTO? ¿TE PIDIERON OPINIÓN?

Aquí salen bien RETRATADOS los eurodiputados españoles que les parece bien volver a votar (obviamente para imponerlo) el Chat Control que ya se había votado que NO previamente... esta es la dramática historia 👇

Mañana el Parlamento Europeo intenta aprobar por la puerta de atrás una ley que ya rechazó dos veces.

En marzo cayó con 311 votos en contra. Perdieron. Y en vez de aceptarlo, la presidencia de la Eurocámara y el PPE han montado la jugada: colar la misma propuesta por la vía de urgencia, la que exige mayoría absoluta para bloquearla en lugar de mayoría simple.

¿Y los eurodiputados que no voten mañana, en pleno agosto parlamentario? Cuentan como sí. No como abstención. Por lo que NO hace falta convencer a nadie. Basta con vaciar el hemiciclo en verano.

Esto no es debate democrático. Es ingeniería de mayorías para colar por la puerta trasera lo que la propia cámara ya tumbó en la puerta principal.

Cuando pierdes una votación, cambias las reglas de la votación. Así se gobierna ahora en Bruselas.

Pero el asunto va más allá del chat control, la cosa va de identificador digital que se presentará el 13 de julio. La cruzada por el control social es absolutamente brutal.

VIDEO: https://t.co/HIrrYAdlFK

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

1/
Benvingudes al món, noves Menjadores!!
El 2 de juliol, PSC, ERC i Comuns van aprovar els pressupostos de la Generalitat. 49.162 milions d'euros.
Als debats es va parlar d'habitatge, de Rodalies, de l'IRPF.
Del que no es va parlar és dels 8 nadons que venien dins del paquet.
De les noves menjadores del pressupost
Perquè els nens no venen de Paris, venen del Parc de la Ciutadella.
Avui celebrem els naixements i els batejos.
FIL 🧵 Benvinguts al món, nadons pressupostaris! 👶

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

🧵
3/ Defensa rols de gènere "divinament assignats". El hijab com a obligació. El laïcisme com a "decadència moral".

El feminisme del nostre país hauria d’estar escandalitzat.

Diu que no cal "copiar i pegar" el model occidental. Que Occident "no són els reis del mambo".

Aquest home forma els nostres fills. Amb els nostres diners. Ull, una persona que afirma que els rols de gènere estan “divinament assignats”. Que diu això al segle XXI.

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

🧵
1/ "El islam és més feminista que el feminisme"

Això diu Taoufik Cheddadi. La Generalitat l'acaba de contractar per formar docents catalans. Docents catalans encarregats de la formació dels nostres fills.

El curs: "El Islam y el mundo árabe". 1-7 juliol 2026. Professorat de primària i secundària.

En castellà, para que nos entienda todo el mundo, com tothom sap. Però qui és Cheddadi?

[Paroles d'auteurs @Paroles_auteurs]

Merci à Christophe Clavé pour cet éclairage sur l’appauvrissement de la langue et la ruine de la pensée 🙌

"La disparition progressive des temps (subjonctif, passé simple, imparfait, formes composées du futur, participe passé…) donne lieu à une pensée au présent, limitée à l’instant, incapable de projections dans le temps.

La généralisation du tutoiement, la disparition des majuscules et de la ponctuation sont autant de coups mortels portés à la subtilité de l’expression.
Supprimer le mot «mademoiselle» est non seulement renoncer à l’esthétique d’un mot, mais également promouvoir l’idée qu’entre une petite fille et une femme il n’y a rien.
Moins de mots et moins de verbes conjugués c’est moins de capacités à exprimer les émotions et moins de possibilité d’élaborer une pensée.

Des études ont montré qu’une partie de la violence dans la sphère publique et privée provient directement de l’incapacité à mettre des mots sur les émotions.
Sans mot pour construire un raisonnement, la pensée complexe chère à Edgar Morin est entravée, rendue impossible.
Plus le langage est pauvre, moins la pensée existe.

L’histoire est riche d’exemples et les écrits sont nombreux de Georges Orwell dans « 1984 » à Ray Bradbury dans « Fahrenheit 451 » qui ont relaté comment les dictatures de toutes obédiences entravaient la pensée en réduisant et tordant le nombre et le sens des mots.

Il n’y a pas de pensée critique sans pensée. Et il n’y a pas de pensée sans mots.
Comment construire une pensée hypothético-déductive sans maîtrise du conditionnel ? Comment envisager l’avenir sans conjugaison au futur ? Comment appréhender une temporalité, une succession d’éléments dans le temps, qu’ils soient passés ou à venir, ainsi que leur durée relative, sans une langue qui fait la différence entre ce qui aurait pu être, ce qui a été, ce qui est, ce qui pourrait advenir, et ce qui sera après que ce qui pourrait advenir soit advenu ? Si un cri de ralliement devait se faire entendre aujourd’hui, ce serait celui, adressé aux parents et aux enseignants : faites parler, lire et écrire vos enfants, vos élèves, vos étudiants.

Enseignez et pratiquez la langue dans ses formes les plus variées, même si elle semble compliquée, surtout si elle est compliquée. Parce que dans cet effort se trouve la liberté. Ceux qui expliquent à longueur de temps qu’il faut simplifier l’orthographe, purger la langue de ses «défauts», abolir les genres, les temps, les nuances, tout ce qui crée de la complexité sont les fossoyeurs de l’esprit humain. Il n’est pas de liberté sans exigences. Il n’est pas de beauté sans la pensée de la beauté."
Christophe Clavé

[Brahim Yaabed✍️ @Byaabed]

Bona entrada de setmana tingueu.
Avui, vull compartir amb vosaltres la meva preocupant visió del país.

Catalunya és avui un país que viu una paradoxa tan evident com dolorosa: disposa d’un talent extraordinari, reconegut internacionalment, però es troba immersa en una decadència que avança amb una velocitat que ja ningú pot dissimular. Científics, emprenedors, esportistes, acadèmics i professionals catalans excel·leixen a Silicon Valley, a Cambridge, a Zúric o a Berlín, mentre el país que els ha vist néixer s’enfonsa en una gestió pública que sembla dissenyada per impedir qualsevol renaixement. Aquesta fractura entre el potencial social i la realitat institucional és el nucli del problema.
Catalunya ha generat generacions capaces de competir en els entorns més exigents del món, però la seva classe política s’ha format en un medi completament diferent: l’aparell intern dels partits, on la lleialtat orgànica pesa més que la competència i on la carrera professional sovint comença i acaba dins del mateix despatx. El resultat és una elit dirigent que gairebé mai ha hagut de demostrar excel·lència en l’àmbit privat, que no ha gestionat projectes d’alta complexitat i que ha après que la seva supervivència depèn més de pactes interns que de resultats externs.
La mediocritat no és una anècdota: és estructural. Després del Procés, en lloc de renovar lideratges i obrir finestres, els partits van optar per mantenir els mateixos dirigents que havien patit la repressió. La continuïtat es va convertir en dogma, i el país va quedar en mans d’una generació política que, per por, per cansament o per conveniència, ha renunciat a qualsevol ambició nacional real.
La política catalana ha passat de ser un espai de conflicte i esperança a ser un mecanisme de control i docilitat. La repressió va desactivar el moviment, però la postrepressió ha desactivat la política. En aquest context, l’erari públic s’ha convertit en refugi laboral i en botí. Quan una classe política no ha competit en el món real, el sector públic es transforma en un entorn de supervivència: sous assegurats, càrrecs blindats, promocions internes, clientelisme i una sorprenent estabilitat enmig del col·lapse general. Mentre els serveis essencials —sanitat, educació, seguretat, transport, habitatge— es degraden any rere any, els dirigents polítics continuen prosperant amb una serenitat que contrasta amb la precarietat creixent del país.
Catalunya tampoc disposa de mitjans de comunicació realment independents, neutrals i útils a la societat. La majoria viuen de subvencions públiques, cosa que condiciona la seva llibertat informativa i els converteix en instruments de conveniència del poder. En lloc de fiscalitzar-lo, sovint el protegeixen o el justifiquen, i així la ciutadania queda desinformada o anestesiada.
Catalunya no té un projecte de futur. No té relat, no té direcció, no té ambició. La governança s’ha convertit en una administració del dia a dia, sense estratègia, sense visió i sense capacitat de reconstruir res. El talent del país no sap cap a on remar, perquè ningú marca el rumb. La decadència no és la causa: és la conseqüència d’un sistema polític que no reté talent, que no incentiva l’excel·lència, que no renova lideratges i que ha convertit la gestió pública en un espai de confort per a dirigents que no reflecteixen el nivell del país que governen.
Catalunya és millor que la seva classe política. És més creativa, més capaç, més internacional, més exigent. La pregunta no és per què decau, sinó quant de temps pot aguantar un país de primera línia amb uns polítics de tercera. Salut!

[LaRepública.cat @LaRepublicaCat]

L'Agència Tributària estatal dispara un 53% la seva recaptació neta, perpetuant un espoli històric de més de 21.000 milions d'euros anuals a Catalunya https://t.co/VJ37FteHPs via @LaRepublicaCat

[Diletante @Diletantez]

1/ Recordaba vagamente el argumento de un cuento de Cortázar, "Casa tomada", y hoy lo que vuelto a leer.

Dos hermanos solteros viven en la vieja casa familiar. No trabajan, viven de las rentas; pasan las mañanas limpiando el viejo caserón y dedican las tardes... 🧵

[Guillem Dels Comptesclars @Comptesclares]

És una infàmia. En el fil que hem fet aquest matí, ho hem apuntat: un treballador se’n va per iniciativa pròpia, a 40 graus, a utilitzar una radial? Ell ha anat manat. El que sí sabem es que el piròman de Tiana no el manava ningú. I no sabem que ha passat amb ell. Però amb aquest sí.

[ushi ⭐#masovera del Mossad @bsubsu14]

Les primeres hores d'un incendi són crucials.
Poc es diu que van passar 3h abans no van poder actuar els bombers que depenen de les ordres que es donen des de Madrid i que a més a més en @salvadorilla va refusar l'ajuda dels bombers de la Catalunya Nord.
Agenda de terra cremada.