I can confirm that this is the most democratic sport in the world! Literally!
What I saw impressed me deeply. Of course, it all looks very unsafe, even dangerous. But these people have trained very thoroughly and know well what they are doing. Every step, every movement is developed in advance through lengthy training sessions. Yet the main takeaway is that this is how Catalans learn to mobilize together very quickly, to completely rely on one another, and to find a shared balance in a single breath, level by level, closer and closer to the goal. Families, friends, children, parents, and grandparents, Catalans of all nationalities and races unite this way. The stability of the tower is built on universal mutual reliance and trust. It is genuine, true human democracy, a manifestation of family and universal values without loud words, with a real sense of shared effort. The casteller movement is extraordinarily popular across Catalonia.
Here might lie the answer to the Catalan secret: the ability to mobilize very quickly, to cooperate productively and successfully to achieve great and beautiful goals. They have been learning and practicing this for decades, even centuries. Few sports in the world can be so unifying for people of all ages, genders, and nationalities at once. I think this tradition will allow Catalans to build their tower to achieve the highest goal.
They know what it means to have a shared shoulder, common stability, trust, and the courage to climb toward very complex summits. Castellers are ready for it in literally a couple of minutes. Nothing characterizes a nation better than its shared passions and traditions. The casteller movement is an impressive and beautiful testament to the Catalan spirit.
As I mentioned before: for the Balts, the choir movement was the mobilizing force; for Catalans, these clubs undoubtedly build the spirit of national unity. Casteller competitions and performances are admired by anyone who has had the good fortune to see them in person. It is only the fifth day of my trip, and once again I am truly amazed. From this day on, I look upon the castellers as heroes.
Notably, another tradition popular in Spain - bullfighting - has been banned by law in Catalonia for several years. Madrid is trying to force Catalonia to lift this ban. But Catalans do not want to allow an elaborate show of animal killing in their land. In the Catalan view, this is a brutally cruel practice unworthy of a civilized European society. The Spanish authorities disagree. Interestingly, Spanish media interpret this ban as politically motivated. In fact, several years ago, non-political animal welfare organizations requested the ban on brutal bullfighting. Seeing public support for this initiative, the Catalan Parliament banned this terrible medieval tradition. Their choice is the remarkably democratic casteller movement.
Such clubs are everywhere in Catalonia; hundreds of people from other countries come to learn, and the @BBC and other major world media dedicate special films to this unusual tradition. Shoulder to shoulder, level upon level, shared calm, shared balance, shared trust, a shared goal, shared courage, shared summits, and hearts in a single rhythm. That is the story of the Catalan castellers. That is Catalonia!
Si no pagas el gas, te lo cortan.
Si no pagas la luz, te la cortan.
Si no pagas el agua, te la cortan.
Si no pagas los impuestos, te embargan.
Pero si no pagas el alquiler, el propietario tiene que seguir pagando la hipoteca, los impuestos, la comunidad y todos los gastos.
Y como el Estado no cumple con su obligación constitucional de promover el acceso a una vivienda, pretende que sea el propietario quien pague las consecuencias.
Si no pagas, tienes que irte.
El propietario no es el Estado, ni un banco, ni una ONG.
Y su vivienda tampoco es un servicio público.
Fin.
El 75% dels catalans viu en un habitatge de propietat, però resulta que defensar la propietat és donar l'esquena a la majoria. Fan uns números ben estranys.
En 1957, esta canción sonaba en medio mundo. Era cantado por una judía de Brooklyn con orquesta catalana.
Pero en España, el régimen de Franco tomó una decisión que nadie esperaba...
No era solo la canción. Eran sus vestidos reveladores, su estilo de baile, su forma de mirar a cámara.
Para la España de Franco, una mujer judía de Brooklyn cantando en español con orquesta catalaa y moviéndose así era una amenaza moral.
Así que la censuraron.
🍾Com podem saber a quin preu compra el raïm un productor de cava?
🏷️La cuinera Maria Nicolau (@malbercocs) explica a EL RACÓ DE PENSAR de l'#AquíCatalunya com esbrinar aquesta informació abans de decidir quina ampolla de cava comprem
📹Recupera-ho aquí: https://t.co/fuXJ2XUCR2
A veces creemos que somos importantes en la vida de alguien, pero con el tiempo, la realidad se impone: no éramos elección, solo una alternativa conveniente.
El país dels 60 minuts com a resum. A quinze minuts hauríem de poder resoldre bona part de la vida quotidiana: escola, comerç, salut primària, verd, cultura i comunitat. A trenta minuts, accedir als serveis d’una regió: hospitals, formació, centres de treball, estacions i equipaments. I en aproximadament una hora, arribar a les grans oportunitats del país. 6/8
A ningú li sembla deplorable apujar l'impost de successions en plena pandèmia? És que començo a pensar que com a país tampoc tenim els temes ètics massa clars.
La última parte del discurso trata sobre el capitalismo, no confundir con el consumismo. No hay nada de bueno en gastar por gastar, lo hacen los que no pueden estarse quietos ni un solo día porque no trabajaron su yo. Acumular capital, en cambio, es SIEMPRE socialmente positivo
Digueu-me perquè m’haig de comformar amb un utilitari i no malgastar cent mil euros en un cotxe innecessari?
Digueu-me perquè no haig d’anar de vacances un mes a l’altre punta del món?
Digueu-me perquè no haig de gastar-me en veure, putes i droques el meu patrimoni?
Perquè sinó el puc deixar als meus fills dignament, no té sentit seguir treballant pels fills dels altres. Millor que plegui i amb dediqui egoistament a mi i a la meva família. Ara bé, quan demà vulguis el millor Cirugià a l’hospital, el millor Advocat a judici, el millor Arquitecte per casa teva, no demanis per mi. No hi trobaràs ningú. Haureu igualat la classe del col.legi perquè tothom suspengui matemàtiques. Tots pobres.
Llavors demana a l’esquerra radical que amb els diners de l’impost de successions comprin talent, compromís i treball.
Però no patiu, quan el país estigui arruïnat de talent i empenta, ells ja s’hauran exiliat.
Jo diria que qui ens vol destruir és el PSC i no el Califat.
La immigració desbordant és només una de les seves estratègies, però la cosa va molt més enllà.
Tu imagina't la injusticia que representa l'impost de successions per la classe mitja catalana que fins i tot els anarquistes hi estan en contra. L'enveja us ha podrit el cervell
Quan diem que som a l’any 2026, sembla que no hi hagi gaire marge per discutir-ho. Però hi ha diferents maneres de comptar el pas del temps basades en tradicions i esdeveniments històrics. I tu, si poguessis triar, des de quan començaria el teu calendari?
Ho torno a dir x a q no se’ns oblidi: els partits polítics q voten contra la desaparició dl districte universitari únic x a l’accés als estudis d Medicina o p tal q es ponderin notes i percentils, actuen directament contra els drets dls estudiants catalans i d les seves famílies