Joan

[Murray Rothbard @MurraySuggests]

The Iranian navy, which has been destroyed eight times, has apparently closed the Strait of Hormuz again, because the United States, for the seventh time, won the war that wasn’t a war, so now the United States has to open the Strait of Hormuz that was already open before the not-war began.

The not-war began because Iran had uranium that was totally, completely, beautifully obliterated, so they can’t build the nuclear bomb they weren’t building, which is why the United States had to start the not-war it definitely didn’t start.

Now the United States, which has nuclear weapons, is threatening to use nuclear weapons to stop Iran from getting nuclear weapons, because nuclear weapons are far too dangerous for countries with nuclear weapons to allow other countries to have.

If the United States saw the United States doing what the United States does in other countries, the United States would invade the United States to liberate the United States from the tyranny of the United States.

[Elon Musk @elonmusk]

True

[Arnau Borràs @arnaubor]

La queixa que hem rebut sembla ser anònima. I és per aquest vídeo que vaig fer sobre com Jaime Palomera, els Mossos i TV3 blanquejaven l'okupació a la televisió pública:

[ya está @josernestosoto]

quiero que sepan que si Demi Moore se gana el Oscar va a ser por esta escena en la que no dice NI UNA SOLA PALABRA

that’s ICONIC

[Erik Draven 🌹💪🤘🇨🇴🏴󠁧󠁢󠁳󠁣󠁴󠁿🇵🇸 @LETRASMUERT]

@BiondiniCesar @claudia24004034

[Albert Cuesta Zaragosí @albertcuesta]

Benvolguts @albanodante76 i @vpartal. Vist el documental #Surveilled. Res que no sabéssim. Entenc la vostra indignació perquè els mitjans d'allà (i alguns d'aquí, i @StreamMaxES) l'amaguin. Però el problema és que la majoria dels espectadors aplaudiran que s'espii els indepes.

[Xavi @xavirulu]

No té desperdici!!!

[El Tablero | Canal Red @ElTablero_TV]

"Si eres demócrata es imposible no defender una república donde todos, para comenzar, seamos iguales ante la ley"

El cierre de @menoscanas en El Tablero 👇

📺 EL TABLERO | https://t.co/qRS24RoD2R

[Sílvia Orriols @orriolsderipoll]

Desgranant en un minut la deplorable quotidianitat dels catalans.

M'ajudes a arribar arreu?

#SalvemCatalunya

[Suso De Toro @SusodeToro1]

Todos los medios de comunicación de la corte cierran filas con el juez Llarena, que se niega a aplicar la ley vigente, contra el president Puigdemont.
Los derechos civiles y la propia ley no les importan, y todo por meter a Cataluña en "la normalidad" española. Carceleros.

[Suso De Toro @SusodeToro1]

Esos 3 moss@s salvan el honor de ese cuerpo policial secuestrado.

[Dani Sanchez-Crespo @DaniNovarama]

Tres cosas hay en la vida
Fuerza
Razón
Inteligencia
Los tiranos tienen fuerza. Pero no razón, ni inteligencia. Llarena, Marchena y la fachosfera: vais aquí
Los idealistas tienen razón e inteligencia, pero no fuerza. Puigdemont & muchos catalanes: vais aquí
Dentro hilo

[krls.eth / Carles Puigdemont @KRLS]

Avui sóc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils. Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l'operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré. Però són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d'una tensió difícil d'explicar, i confio que s'entengui que em calguin encara unes hores per reposar i agafar aire.

Lamentablement, avui l'inefable Departament d'Interior del nostre Govern ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo, i em sento obligat a fer-ne un comentari. No puc creure que la caça de bruixes que s'ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats, sigui protagonitzada des d'àmbits polítics que s'omplen la boca de lluita antirepressiva. L'onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido. He de dir que algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter, i tampoc no he residit mai a Hamburg: coses que s'inventen en els atestats policials i tenen sempre allò de la "presumpció de veracitat")

Em sap molt de greu per les persones que estan reben la ira d'uns responsables polítics i policials que saben que no han estat gens a l'alçada del moment. La reben perquè el conseller i el comissari en cap han tingut una rebequeria en veure que l'espantós, incomprensible i a voltes delirant dispositiu policial no l'ha entès ningú i només ha servit per molestar els ciutadans. I per gastar inútilment diners públics, que farien més servei combatent la delinqüència i el crim organitzat que no pas perseguint polítics que no tenen ni una sola condemna i castigant agents dels Mossos d'Esquadra pel seu compromís cívic, i no pas perquè hagin comès cap delicte.

Ja vaig dir que no he tingut mai la voluntat d'entregar-me voluntàriament ni de facilitar la meva detenció perquè em sembla inacceptable que se m'estigui perseguint per raons polítiques i que, al damunt, no s'estigui aplicant la llei d'amnistia. Entenc les raons per les quals el Tribunal Suprem té l'obsessió per tenir-me a les seves mans però ni l'operatiu ni la reacció dels comandaments polítics i policials dels Mossos és comprensible ni acceptable.

Als Mossos no se'ls ha de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques. Això ho fan els espanyols amb la seva Policia i la Guàrdia Civil. Aquí hem defensat sempre un model policial propi i de caràcter nacional, que se'l creuen molts agents que tenen vocació de servei públic. Com a president, em sento molt orgullós del paper dels Mossos d'Esquadra en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i de la forma com els comandaments van saber entomar una crisi en què també havien de competir amb altres cossos policials. I tothom sap que el Major Trapero no era precisament de la corda política del Govern. Però aleshores va actuar amb una gran responsabilitat i un gran sentit de la institució, que és el que sí li podíem exigir el conseller Forn i jo mateix com a responsables polítics. I quan es va decidir muntar una operació Gàbia va ser perquè calia atrapar uns terroristes que acabaven de perpetrar una massacre a la Rambla. Uns terroristes. Gent que acabava d'assassinar indiscriminadament. No un responsable polític que té una ordre de detenció que tota Europa ha rebutjat i que, per descomptat, no ha matat ningú. Quantes ordres de detenció hi ha en aquests moments vigents contra lladres, violadors, narcotraficants i assassins? I quants dispositius com el d'ahir s'estan muntant? No els cau la cara de vergonya?

La degradació a què els compareixents de la roda de premsa d'avui han arrossegat el cos de Mossos d'Esquadra serà molt difícil de revertir. La via cap a la seva espanyolització (principalment en el sentit de model policial) va començar amb un tripartit i culminarà amb un govern que el mateix tripartit ha fet possible.

I una consideració final. Si el conseller Elena i el departament d'Interior haguessin complert amb la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d'ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit precisament.

[Sílvia Orriols @orriolsderipoll]

Fa 5 anys que m'acusen falsament de pertànyer a l'extrema dreta.

Qui etziba veritats, perd les amistats...

M'ajudes a arribar a tothom??

#SalvemCatalunya

[Luis Gonzalo Segura @luisgonzaloseg]

Esto es lo que hay

*

Cuando el Estado organizó grupos terroristas para torturar y asesinar, España era una democracia plena.

Cuando las cloacas organizaron persecuciones utilizando instituciones del Estado y medios de comunicación (Ferreras y compañía) para destruir un partido político, España era una democracia plena (y Pedro Sánchez daba entrevistas a Ferreras).

Cuando se utilizaron los cuerpos policiales y los servicios de espionaje para atacar a políticos y ciudadanos catalanes, España era una democracia plena.

Cuando el Estado intervino en Catalunya y fueron apaleados los catalanes, España era una democracia plena.

Cuando el rey emérito huyó por los múltiples delitos que ha cometido, su hija Cristina fue exonerada y Urdangarín terminó en una prisión en la que solo estaba él, España era una democracia plena.

Cuando la mayoría de los responsables de la guerra sucia, las cloacas y la corrupción fueron exonerados de forma más que sospechosa, España era una democracia plena.

Pero el día que un juzgado abrió diligencias previas contra la mujer de Pedro Sánchez, este necesitó cinco días para reflexionar si merecía la pena seguir gobernando el país cuyas cloacas habían eliminado su principal amenaza política y determinó que era necesario regenerarlo. Y, además, concluyó que no solo quiere seguir, sino que quiere ser reelegido.

Irresponsable, beneficiado, cómplice o mentiroso. O todo.

*

Si quieres leer más sobre el engaño masivo 👉 La trampa ucraniana. El relato occidental a examen https://t.co/pYljIIDot0

[Kim Dorca @Savallsblog]

🤣🤣🤣

[Jordi Galves @jordigalves]

FULL DE RUTA PER RENDIR-SE

Per rendirte hauràs de fer el següent, mira. És igual si ets o no un independentista. Sempre es repeteix el mateix patró. Tenim primer un imperi que es nega a cedir. I, sempre, els insurgents que no es resignen, sempre el gest de Judes Macabeu i els seus germans, el dels zelotes, el dels bagaudes. Un poble que es nega a desaparèixer diluït dins l’imperi. No hi ha cap legitimitat que valgui contra la voluntat, contra la identitat, dels indígenes que volen ser tal com són i no esdevenir una altra cosa. Per extirpar la identitat local l’imperi utilitza la crueltat més extrema,  de manera que enfronta els uns contra els altres, per no embrutar-se les mans, sàdicament, sempre els asteques acabaran lluitant entre ells perquè Hernán Cortés es quedi, al final, amb el país enter i totes les riqueses de Mèxic. Sempre els ibers acaben també entrematant-se ells amb ells, dividits en infinites faccions, traint-se sense descans, enduts per una inèrcia suïcida cap a la carnisseria. A totes les grans famílies sempre hi ha plets antics on furgar i nous ressentiments que afloren, dinàmics. A l’hora de la veritat és l’imperi de Roma qui imposa la pau i sotmet els vells germans enfrontats, els abraça i els ofega, els escanya sota una única i nova administració. Radical i absoluta, perquè el preu de la pau sempre és el mateix, l’extirpació de la identitat dels vençuts. Tant és que estiguem enemistats entre dreta o esquerra, entre mar i muntanya, entre ciutat i ciutat, entre nyerros i cadells. Aquí es pot rendir tothom que vulgui, qualsevol que s’hagi cansat de lluitar, o que vulgui cobrir-se el ronyó. O qui ja no vulgui que li peguin més. De manera que has de fer això que diré.

Faràs com van fer Àudax, Ditalc i Minur, els lusitans discordants, els partidaris de la rendició. Aniràs, en la negra nit, en secret, fins a la tenda del governador Marc Pompili Lenas. Allà, et serviran un vi fort i aspre, del color del mar al capvespre, del color de la sang renegrida, en una copa d’or, bellament treballada per esclaus grecs. Allà diràs que ja no vols més guerres, allà diràs que et rendeixes definitivament perquè no pots sostenir la lluita, perquè, sobretot, no tens esma per continuar aixecant l’espasa. I, quedaràs sorprès aleshores, el romà farà un mig somriure de menyspreu i et respondrà que no accepta la rendició, et dirà que tornis a alçar l’arma, que tornis al camp de batalla, que continues en territori enemic. En va t’agenollaràs, en va suplicaràs, en va demanaràs clemència. Roma no accepta la rendició, no hi ha escapatòria possible, no hi ha res més a parlar. Deixat que... Deixat que vulguis provar al Senat i al Poble de Roma que les teves paraules són sinceres. Diràs, per descomptat, que sí, que estàs disposat a fer el que vulguin els romans per salvar la teva pell miserable i, aleshores, només aleshores Pompili et dirà quin és el preu que has de pagar per poder-te rendir a Roma.

És clar. Ho has endevinat. Hauràs de vendre la teva ànima al diable. Hauràs de trair els teus que es mantenen tossudament en la lluita contra l’imperi. Tu, precisament tu, els hauràs de vendre. I aleshores, com embriac d’un vi estrany, pertorbat el cos i ja sense interior, sense l’interior que ja no és teu perquè l’has venut a Roma, entraràs en la tenda de Viriat mentre dorm i el tornaràs a matar a traïció. És una història molt antiga i sempre es repeteix. I sempre acaba igual. Quan el governador romà, al final, no compleix el que s’havia acordat. Per què? Perquè Roma no paga traïdors.

[Anna Font @annafontre]

Poc se’n parla del dol que comença quan t’acabes una gran obra i tens l’absoluta certesa que a curt termini res no ho podrà superar.

[3CatInfo @3CatInfo]

Nudistes denuncien que a les platges naturistes cada cop hi ha més presència d'usuaris vestits, que no només ocupen l'espai, sinó que sovint els incomoden o, fins i tot, els increpen https://t.co/FM6VEWErs8