«com més hostil a allò tradicional siga un home, molt més inexorablement subordinarà la seua vida privada a les normes que vol elevar a legisladores d'un règim social per vindre.»
llibre adquirit a una llibreria de 2a mà d'Alacant, una vesprada en les que Renfe te puteja (o no).
@SGreuges@Sergi04__ la ungla del dit gros del peu dret de javi guerra asseu a 3 de 5 migcampistes (excloent-hi MP) que té el barça, sense caure-li una gota de suor pel front
dubte molt, per altra banda, que se puga tenir una plantilla on hi haja +11 jugadors "d'elit", sent kang-in molt bon jugador
entrar a youtube; posar «de viaje - los planetas»; llegir, per vintena volta, el primer comentari, mentre sona la cançó; que la més suau, d'entre la duresa de l'afernarrat, siga: «ojalá algún día pueda hablar con tu padre sobre kerouac» i... bé [...]
me tire bastant de temps pensant quin títol pot substituir els «morning/evening run» de l'strava, només perquè fuster va dir que «dir bon dia és fer literatura» i perquè la llengua anglesa no pot ocupar més espai del necessari (la durada de «turist gou jom» d'arrae-a.k)
Resulta que lo que daña la imagen de nuestras instituciones no es que en las actuales sedes del poder político se torturase. Es que se sepa y se recuerde.
Que buena sentencia para entender los cimientos de nuestra democracia.
La 'Mano Invisible' del mercado, que casualmente estrangula a los pobres y agasaja a los ricos.
Por otro lado, el despliegue policial para garantizar la propiedad privada. Luego te dicen que el capitalismo se impone sin violencia.
@SGreuges (🍲 💸)
- home clar! a mi m'agrada el podcast de síndic de greuges... ah!!
+ no t'agrada com són, t'agrada el pòdcast però no t'agrada com són?
- exacte
+ què els hi.. els hi diràs algo?
- sí
+ què els hi diràs?
- no ho sé:
venuts! 🧘🏻
«E allora passano a una velocità da vertigine i visi che ho ammirato, i visi che ho amato, invidiato, disprezzato. I visi che ho protetto, quelli che ho attaccato, i visi da cui mi sono difeso, quelli che ho cercato invano».
Nasceva il 28 aprile 1953 Roberto Bolaño.
Qué difícil es lograr el tono que borda Mesa Soto en "Un poeta", la historia de un antiguo talento atropellado por la vida que busca redención, que navega entre lo satírico y lo trágico, lo repelente y lo entrañable, sin salirse jamás del cauce. Pequeña maravilla colombiana.