Йоан

🐱🚲🍻

[Йоан @joan_cg]

@serperiba Ganas de llamar la atención molestando a los demás.

[Йоан @joan_cg]

@serperiba Jajaja, no les comprarem doncs

[Йоан @joan_cg]

@CatalunyaColor Es veuen enormes els tendals de les terrasses. D'arbres tampoc en tenien gaires.

[Йоан @joan_cg]

@Isi64091712 @jordimash He llegit el mateix, no sembla bona idea 😂

[Йоан @joan_cg]

Por aquí no existía eso, el mando a distancia éramos los niños.

[Ankor Inclán @ankorinclan]

El primer mando a distancia inalámbrico de la historia no usaba pilas, ni infrarrojos, ni electrónica. Funcionaba con un martillo diminuto golpeando una varilla de aluminio.

Zenith lanzó el Space Command en 1956, diseñado por el ingeniero Robert Adler. Cada botón activaba un pequeño percutor mecánico que golpeaba una varilla de aluminio cortada a una longitud exacta, generando un sonido ultrasónico, inaudible para el oído humano, que el televisor captaba mediante un micrófono interno y traducía en una orden: encender, apagar, subir volumen, cambiar de canal.

No había circuitos. No había baterías que cambiar. Era pura mecánica de precisión disfrazada de magia doméstica.

Zenith llegó a esta solución después de fracasar con un invento anterior, el Flash-Matic de 1955, que usaba una linterna que el espectador apuntaba a sensores en las esquinas de la pantalla. El problema: cualquier rayo de sol que entrara por la ventana también encendía o apagaba el televisor solo. El sistema ultrasónico resolvió ese problema y se mantuvo como estándar de la industria durante casi 25 años, hasta la llegada del infrarrojo en los años 80.

A esto la gente lo llamó simplemente "el clicker". Y durante un cuarto de siglo, fue la forma en que el mundo entero dejó de levantarse del sofá.

📍 Zenith Electronics, Space Command, 1956. Fuente: Zenith Electronics, archivo histórico oficial / The Henry Ford Museum, colección digital.

[Històries de Barcelona @historiesdebcn]

Multitudinari enterrament d'Antoni Gaudí. Pas del seguici fúnebre per la Rambla de Barcelona.

#TalDiaComAvui fa 100 anys.

🧵⤵️

[Йоан @joan_cg]

@lluismarti4 @historiesdebcn Però no era peatonal.

[Йоан @joan_cg]

@kkmanpuedemas @historiesdebcn I una cosa que té a veure amb l'altre? Si ell mateix l'ha editat...

[Històries de Barcelona @historiesdebcn]

Joan Pau II va ser el primer papa que va visitar la Sagrada Família.

Era 1982 i el temple encara no tenia sostre, el papamòbil podia circular per avinguda Gaudí (oberta al trànsit), l'alcalde era Narcís Serra...

I sí, el papa va parlar en català (activeu l'àudio)

📽️RTVE

[Йоан @joan_cg]

@Terra_Futur Podríen fer una zona de joc amb aigua, que clarament és la necessitat que hi ha.

[Йоан @joan_cg]

És qüestió de costum, és com quan nosaltres veiem Bola de Drac en castellà i se'ns feia estranyíssim. S'ha de normalitzar que també estigui en català.

[Gina - lein ✨️ 🏳️‍🌈 @GinaBSerra]

Conversa tristísima a la Fnac:
Chica 1: qué? Por qué está este manga en catalán? Quién lee en catalán?

2: Ya , un día pillé uno de la biblioteca y estaba en catalán, me llevé una decepción. Si nadie lee catalán.

Uff, què malament anem. 🫠 i jo aquí fent un còmic en català 😭🤣

[Йоан @joan_cg]

@GinaBSerra És qüestió de costum, és com quan nosaltres veiem Bola de Drac en castellà i se'ns feia estranyíssim. S'ha de normalitzar que també estigui en català.

[Barnabici @bcnbici]

Això se suposa que havia de ser la @T_mobilitat i ens van estafar per acabar fent només una targeta recarregable...

[Catalunya Color @CatalunyaColor]

L'absis de la Sagrada Família, el 1930.

[Frenkie_Woody @Frenkie_Woody]

I giovani di oggi non lo sanno, ma fino agli anni 80/90 sui treni, veloci o meno veloci, c’erano dei veri e propri salotti con una porta scorrevole che, chiusa, ti separava dal mondo.
6 poltrone o sei poltroncine, rispettivamente di prima o di seconda classe.
La cosa bella di quelle carrozze divise in scompartimenti-salotti era che si faceva subito amicizia.
Era impossibile non farla.
Lo scompartimento era una piccola proiezione di casa propria dove la regola era l’incontro casuale con persone sempre nuove.
Chi ti sedeva a fianco o di fronte immancabilmente dopo le prime parole ci si presentava e ci si conosceva.
Quel piccolo salotto dotato di una finestra sui panorami più belli e più diversi diventava un vero e proprio confessionale.
Qualcosa di inevitabile spingeva a farlo.
Ciascuno, dopo la presentazione, spontaneamente oltre a confidare i motivi del viaggio raccontava esperienze della propria vita.
Fatti che nessuno aveva chiesto di raccontare ma che, si vedeva, si provava piacere nel raccontare.
Capite?
Una persona che minuti prima era un perfetto sconosciuto, diventava così un vecchio amico che con piacere non vedeva l’ora di raccontarsi.
Nessuno si sottraeva a quel piacere.
Tanto grande era la magia di quel salottino viaggiante.

[Йоан @joan_cg]

Algú em pot explicar perquè l'algoritme pensa que sóc un potencial comprador de tancs?

[Йоан @joan_cg]

🤦🏻🤦🏻
En comptes d'agrair el gest li fan canviar d'idioma. Amb la @GemmaNierga al @cafedidees_rtve va fer tota l'entrevista en valencià.

[Sergi Boixader @sergi_boixader]

El que NO ha de fer TV3 amb el català: Al @3CatInfo, @SheilaAlen anima @astro_duque a passar-se al castellà. A Col·lapse també va passar fa 2 anys

TV3 va néixer per normalitzar el català

L'únic català mal parlat és el que no es parla

A La 2 va fer tota l'entrevista en català!

[Sergi Boixader @sergi_boixader]

El que NO ha de fer TV3 amb el català: Al @3CatInfo, @SheilaAlen anima @astro_duque a passar-se al castellà. A Col·lapse també va passar fa 2 anys

TV3 va néixer per normalitzar el català

L'únic català mal parlat és el que no es parla

A La 2 va fer tota l'entrevista en català!

[Catalunya Color @CatalunyaColor]

La Rambla de Barcelona, el 1963