L'Odissea de Nolan ha reactivat les lectures feministes de l'obra, que estan acompanyant la recepció de la pel·lícula amb crítiques apassionants.
En català tenim la sort que n'hagin parlat Dolors Miquel, Meritxell Blay i Les tres gràcies, @nuvol_com
https://t.co/tv1vLtk4BY
L'Odissea de Nolan ha reactivat les lectures feministes de l'obra, que estan acompanyant la recepció de la pel·lícula amb crítiques apassionants.
En català tenim la sort que n'hagin parlat Dolors Miquel, Meritxell Blay i Les tres gràcies, @nuvol_com
https://t.co/tv1vLtk4BY
Dit d'una altra manera: els anglesos tenen l'Emily Wilson de gira per tots els mitjans fotent-li canya al Nolan i aprofitant la peli per ensenyar moltes coses, i aquí jo voldria la Dolors Miquel i la Txell Blay a totes les ràdios i actes literaris del món fent el mateix.
L'Odissea de Nolan ha reactivat les lectures feministes de l'obra, que estan acompanyant la recepció de la pel·lícula amb crítiques apassionants.
En català tenim la sort que n'hagin parlat Dolors Miquel, Meritxell Blay i Les tres gràcies, @nuvol_com
https://t.co/tv1vLtk4BY
Avui en @JoanBurdeus parla de la lectura que la poeta @DolorsMiquel ha fet de l'Odissea per a la nova traducció de Pau Sabaté que hem publicat a la Bernat Metge Universal. No us ho perdeu! ⬇️
@EnricGoma@nuvol_com Senyor Gomà, a l'article cito un llibre "L’autora de l’odissea", de l’escriptor victorià Samuel Butler, que el 1896 ja feia un compendi d'arguments defensat que l'Odissea era un llibre fet amb perspectiva femenina i que Homer devia ser una dona. Se n'han escrit rius sencers!
@namonserda@nuvol_com Ves-hi que segur que hi veus altres coses i la peli és un gust fins i tot quan el que vol fer el Nolan grinyola, les tres hores passen com si res i veure versions de l'Odissea mai fa destorb
Nolan converteix l'Odissea d'Homer en un pamflet antitrumpista, una al·legoria còmicament perfecta de la geopolítica actual i les angoixes amb la immigració. El grinyol és interessant.
La política de l'Odissea, a @nuvol_com https://t.co/wDsOFkdYTs
Nolan converteix l'Odissea d'Homer en un pamflet antitrumpista, una al·legoria còmicament perfecta de la geopolítica actual i les angoixes amb la immigració. El grinyol és interessant.
La política de l'Odissea, a @nuvol_com https://t.co/wDsOFkdYTs
@AleixGalvany@nuvol_com La peli és inexpugnablement entretinguda i èpica, i hi ha imatges memorables. Et diria que tot el que Nolan violenta del text sagrat és interessant per com el text ho resisteix, molt més com i pq no se'n surt anb la idea que té al cap que pq li quadri tot en una nova lectura
@Savallsblog@nuvol_com Que, sent Nolan un dels directors preferits de la internacional incel, suposa una presa de posició pel Hollywood progre. Per això Musk & co es van escandalitzar amb l'Eliot Page i l’Elena negra i se senten traïts. Dit això, la crítica política del Nolan és buida i confortable.
@Savallsblog@nuvol_com està reelaborat i reescrit perquè ressoni amb la crisi migratòria i la xenofòbia actuals. La peli és còmicament explícita i poc subtil en això, una reivindicació de manual d'establishment de l'ordre liberal basat en normes que el trumpisme amenaçaria
@herodot10@Ingridguardiola@nuvol_com Però alhora els intents de traducció també fallen en l'altra direcció: en cert sentit la demanda religiosa d'acollir el foraster té una radicalitat que va més enllà de conceptes liberals moderns com la tolerància o l'empatia. El que m'interessa és com grinyola pels dos costats
@herodot10@Ingridguardiola@nuvol_com Sí, esclar! Justament el que intento dir a l'article és que tots els intents descarats de convertir la xenia en una mena de proto drets humans i ordre liberal fallen tant per dalt com per baix. I ni tan sols cal parlar dels esclaus o dels drets polítics dels metecs...
@Ingridguardiola@nuvol_com d'acord que perd l'estranyesa i la boirina màgica (i ho critico) però diria que, renunciant a això, a canvi desbloqueja una mirada interessant sobre l'estar al món forcejós i el patetisme militar dels grecs que em va semblar el més memorable de la peli, encara que gens arriscat
@Ingridguardiola@nuvol_com Totalment d'acord amb la pirueta antitrumpista, que és cínica i comfortable, pur pinso. De la rocambolesca Nolaniana, Memento i Origen encara tenen lloc al meu coret, però ja me'n vaig cansar amb Interstellar i Tennet. Ara bé, jo no esmeno del tot l'hoperrealisme...