“Les hemos destrozado el sistema sanitario”.
Infraestructures que acumulen dèficits i retards. Només un 8,6% executat.
Llistes d’espera quirúrgiques, que creixen fins a un 80% per a operacions, visites mèdiques que s'allarguen a més d'un any i avis morint tirats en lliteres i esperant les ajudes a la dependència que no arriben mai.
Un cost de la vida que no para de pujar, els salaris s’han encongit i la renda per càpita s’ha enfonsat.
Els resultats PISA més devastadors de la història.
Cada persona que viu a Catalunya, és més pobre que fa 25 anys. Un espoli fiscal de gairebé 30.000 milions d'euros, cada any.
Els resultats PISA més devastadors de la història.
Siguis o no independentista, onegis la senyera o l'estanquera, si vius a Catalunya, això ens afecta a tots per igual.
Si hi ha una cosa que han deixat clara els crits de “¡Viva españa!” aquesta nit pels carrers de Catalunya, és que l’estratègia de criar generacions sense memòria, sense esperit crític i cada cop més indiferents davant del que passa, els està funcionant.
Enhorabona. La generació d’anorreats, ja és tot un èxit.
El tema del parrac de la @najat_driouech és purament tacticista. Amb parrac s'atrau una bona bossa de vots i es disfruta d'una nòmina sucosa. Sense, és pot perdre tot això.
Aquesta és la ètica de ER.
Allò d les llibertats d les dones, ja en parlarem.
Com de la taula de diàleg ..
@rac1 No hi tens dret @JoanLaportaFCB . El Barça mo es propietat teva, tu no pots decidir això . Estàs denigrant la història del Barça i el barcelonisme.
Laporta @JoanLaportaFCB no està parlant només de futbol. Està assumint que la selecció espanyola és un marc compartit, normal, gairebé domèstic. Com si els jugadors del Barça que van amb Espanya fossin una extensió natural de l’èxit del club. El Barça aporta talent, Espanya el recull, Espanya guanya, i el president del Barça diu que n’està encantat.
La premissa és aquesta. Els catalans poden tenir club, identitat, samarreta, relat i emoció pròpia, però quan arriba l’Estat, tot queda integrat dins una normalitat superior. El Barça forma jugadors. Espanya els nacionalitza simbòlicament. I la institució catalana ho celebra com si no hi hagués cap contradicció.
Això és molt més fort venint de Laporta perquè ell sap perfectament què representa el Barça. Sap què ha estat el club en la imaginació nacional catalana. Però quan parla així, el Barça deixa de ser una estructura de projecció catalana i passa a ser una gran pedrera de prestigi espanyol. Catalunya produeix. Espanya capitalitza. I nosaltres encara hem d’aplaudir perquè hi ha molts jugadors nostres.
El marc que domina és el de la catalanitat subordinada. Pots ser català, pots parlar de país, pots posar quatre barres, pots fer discursos emocionals, però al moment decisiu l’Estat espanyol continua apareixent com el lloc natural on tot acaba tenint sentit. Fins i tot el Barça.
I això explica moltes coses. L’autonomisme no sempre parla com un funcionari gris (Illa) . També parla com un president carismàtic del Barça dient, amb tota tranquil·litat, que prefereix que guanyi Espanya perquè hi juguen molts dels seus.
És la colònia satisfeta de veure com la metròpoli fa servir bé el seu talent.
Avui sí que m'has fet caure de l'escambell, @JoanLaportaFCB. I t'ho dic fent servir una dita ben catalana i amb una tristesa immensa.
Per a molts catalans, l'únic gran símbol nacional que ens quedava era el @FCBarcelona_cat. Com hem de tornar a cridar «Inde, inde, independència!» al nostre estadi si el seu president s'identifica públicament amb la selecció espanyola?
La decepció és enorme. No només meva, sinó la de molts catalans que sempre hem entès el Barça com alguna cosa més que un club.
Primer van deixar morir les infraestructures. Després van impulsar una immigració massiva sabent que el país no ho podia assumir. La sanitat ha acabat col·lapsant. L’educació, en caiguda lliure. L’ús del català sota mínims…
Catalunya només rep un 8,6% de la inversió executada de l’Estat. La productivitat ha caigut, els salaris s’han encongit i la renda per càpita s’ha enfonsat. Mentre et venen rècords de PIB, cada català és més pobre que fa 25 anys.
Han destrossat Catalunya sense disparar ni un sol tret.
Però, bufa tu, quin triomf això de l’amnistia…