Tina

Sitgetana que viu a la gran ciutat. Mare since 2012 i 2016. Seguidora de moltes coses, si em deixo anar puc fer por, però no us espanteu :-) @amazing_jaume ❤️

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Els partits ens volen amnèsics i han venut durant dècades la promesa de "fer una Constitució nova", però callen que Catalunya ja té la de l'Estat de dret més antic d'Europa.

Per què l'amaguen? Perquè les Constitucions de Catalunya prohibien la partitocràcia i feien pagar als polítics amb el seu patrimoni si mentien.

Al Regne Unit governen amb lleis que arrenquen amb la Carta Magna de 1215 i el Bill of Rights de 1689. Als EUA actualitzen una Constitució de 1787. A Catalunya teníem el sistema constitucional més avançat d'Europa —vigent fins al 1714—, però els nostres partits han decidit enterrar-lo per protegir els seus interessos.

Aquí tens les 6 raons d'aquest silenci còmplice dels partits i dels mitjans subvencionats:

1/ La covardia i la renúncia del 1978
Quan es va fer la Constitució espanyola, els partits bascos i navarresos van plantar-se i van blindar els seus "drets històrics", conservant el seu Concert Econòmic. Els partits catalans, en canvi, van abaixar el cap i van vendre la sobirania històrica "abolida" amb el Decret de Nova Planta a canvi de cadires autonòmiques. Van acceptar començar de zero i van tallar el fil del nostre Estat de dret.

2/ El negoci etern del "procés constituent" desde la legalitat espanyola
Als partits actuals els convé fer-te creure que Catalunya és un país verge on cal inventar una Constitució des de zero en una assemblea controlada per ells. Però el dret català funcionava com l'anglosaxó: evolutiu i acumulatiu des dels Usatges i el 1283 fins a les compilacions de 1495, 1588 i 1704. Plantejar "fer una Constitució nova" és el triomf mental de Felip V i l'excusa perfecta dels partits per redactar un text a mida dels seus aparells.

3/ El menyspreu de polítics que no han llegit la nostra història
Polítics i tertulians a sou dels partits etiqueten qualsevol llei anterior al 1789 com a "feudal" per pura ignorància. Confonen l'època amb el fons jurídic. Principis com el "Poc Valria" (1481) que anul·lava qualsevol ordre il·legal del govern, el control del poder amb el Tribunal de Contrafaccions (1702) o la inviolabilitat del domicili i del correu (1706) són d'una modernitat radical i totalment adaptables a una democràcia actual de sufragi universal.

4/ Acabarien amb les llistes tancades i les col·locacions a dit
El sistema constitucional català desconfiava dels polítics i impedia que cap facció segrestés les institucions. Com? Amb la insaculació: l'elecció de càrrecs de la Generalitat i dels municipis es feia per sorteig entre persones acreditades com a aptes. Actualitzar aquest principi avui destruiria el negoci de les cúpules dels partits, on només prospera qui aplaudeix el líder.

5/ Els polítics pagarien els seus enganys de la seva butxaca
Amb la "purga de taula" i el judici de residència, en acabar el mandat tots els càrrecs públics eren auditats per jutges independents. Si havien incomplert la llei, enganyat o malversat un sol cèntim públic, ho pagaven amb el seu propi patrimoni personal i familiar. Cap partit actual vol perdre la seva impunitat per passar comptes davant dels ciutadans.

6/ L'analfabetisme del Parlament i el silenci comprat dels mitjans
La majoria dels 135 diputats actuals cobren un sou públic sense saber qui era Joan Pere Fontanella ni haver vist mai les Constitucions de 1704. I els grans mitjans catalans, ostatges de les subvencions que reparteixen els mateixos partits, silencien aquest debat per no molestar qui els paga les nòmines.

Exigir la continuïtat i actualització de les Constitucions de Catalunya desemmascara el teatre autonòmic: deixem de demanar permís per començar de zero desde la legalitat espanyola i exigim recuperar un Estat de dret que ens van suspendre il·legalment per la força de les armes i que avui els nostres propis partits ens amaguen per desconeixement o per conservar els seus privilegis. Passem de la llei catalana a la llei catalana!

Fes RT per trencar la censura dels partits i obrir el debat que no volen tenir...

[Xavier Dengra i Grau @xavidegr]

Som milers de catalans que volem triar i valorar negocis segons si respecten o no els nostres drets lingüístics.

🆕🖥️ Neix https://t.co/DQTpqvPvTQ, el nou portal de consum estratègic i hereu (millorat) de l'antiga CatalApp de @llenguacat.

Que corri!

🗞️ https://t.co/ClQN3R08Lj

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Molta gent es pensa que els límits al poder reial i el parlamentarisme modern van néixer a Anglaterra o amb la Revolució Francesa o a Lleó. Però la realitat és que el 1283, a les Corts de Barcelona, es va signar un dels acords polítics més revolucionaris i avançats de la història d'Europa.

És veritat que Anglaterra ja tenia la famosa Carta Magna (1215), però aquell era un pacte gairebé exclusiu entre el rei i l'alta noblesa d'allà. En canvi, les Corts de 1283 ja asseien a la mateixa taula, amb un pes brutal, el tercer estat: els ciutadans i burgesos de Barcelona, Girona, Lleida o Perpinyà.

Per primera vegada un rei medieval accepta que ell no estava per sobre de la llei i el General i es consideren les primeres Constitucions modernes.

Al·lucineu de com es feia política fa més de 700 anys: 👇

Contexte: Un rei contra les cordes. Som a l'any 1283. Pere el Gran ha conquerit Sicília, però el Papa l'ha excomunicat i França està preparant una croada militar per envair Catalunya. El rei està aïllat i necessita diners i soldats de manera urgent.

Els representants catalans (nobles, església i els rics de les ciutats) li diuen: "T'ajudarem, majestat, però s'ha acabat fer el que et doni la gana. O pactem, o aquí no hi ha ni un ral".

D'aquella negociació a vida o mort neix el PACTISME. Anem a veure què deien exactament les lleis que va haver de signar el rei:

👉 1. El rei abdica del seu poder absolut per dictar lleis de manera unilateral. A partir d'aquell moment, legislar és cosa de tots:

"Volem, statuïm e ordenam: que si nos o els successors nostres volrem fer alguna constitució o estatut general en Catalunya, aquella o aquell façam ab approbació e consentiment dels prelats, dels barons, dels cavallers e dels ciutadans de Catalunya, o de la maior e de la pus sana part de aquells."

Traducció: Si el rei o seus fills volen fer una llei general, necessiten sí o sí l'aprovació dels 3 braços de les Corts.

👉 2. El parlament obligatori.
Per evitar que el rei signés l'acord i se n'oblidés, el van lligar de mans obligant-lo a reunir-se amb el territori un cop l'any per retre comptes:

"Item, statuïm que cascun any, en una ciutat o vila de Catalunya notable, celebrarem cort general als catalans..."

👉 3. Control fiscal total (S'han acabat els impostos per decret)
El punt on més mal li feia a la monarquia: la cartera. Si el rei volia anar a la guerra, s'havia de finançar convencent els ciutadans i amb aprovació de les Corts:

"Item, con per soptades messions [despeses] qui de nou occurren o per causa de guerra covenga de vegades demanada general als nostres súbdits: ordenam que d'aquí avant no façam demanada general ne special [...] si donchs iusta e evident necessitat o utilitat de la terra no ho demanava, e de voluntat e consentiment de les corts generals de la dita terra fos atorgat."

👉 4.Finalment, el General (Generalitat) va exigir al rei un jurament sagrat de respectar tot el ventall de lleis i costums històrics (com els Usatges de Barcelona), que es blinden constitucionalment:

"Item, prometem e iuram que nos conservarem a tots los prelats, barons, cavallers e ciutadans, e hòmens de les viles de Catalunya, totes lurs franqueses, llibertats, privilegis, vsatges e bons costums, e aquells los confermam ab les presents."

Mentre a la resta del continent el feudalisme s'encaminava cap a l'absolutisme —on la paraula del rei era paraula de Déu—, Catalunya va triar el camí de l'equilibri de poders.

Llegir aquests textos originals és adonar-se que el control dels governants i el dret a decidir sobre les nostres pròpies lleis i impostos no són cap invent modern. Venen de molt lluny.

Aquest model va resistir i va regular la política catalana durant més de quatre segles, fins que va ser esclafat pels Decrets de Nova Planta i el dret de conquesta de 1714.

Si t'ha agradat aquest viatge a les nostres arrels constitucionals, deixa un ❤️ , un comentari o propaga amb RT! 🔄

[Tina @ktalana]

@jordisabate El Fuixur fa igual... És de mida gran (43kg), molt calorós i amb aquesta calor no es vol moure de casa, li dius de sortir i et mira amb cara de: ho dius de veres? Sortir ara? Ni de conya! 🤣PD: que guai escoltar l'Angelo parlar català, ho fa suuuper bé!! 🙌👏👏👏

[Tina @ktalana]

https://t.co/nzxSgSUS36

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

Consell del 8 de juny:

En #boncatalà, la gana (el desig de menjar) no "entra".

Dit d'una altra manera: no hem de dir que "m'ha entrat gana", sinó que ‘m'ha vingut (la) gana’.

Us agrairé molt que feu córrer aquestes publicacions, fetes per ajudar a divulgar la llengua catalana.

[Tina @ktalana]

@jordisabate Ohhh esteu molt a prop de casa... Llàstima que avui sigui a Sitges, que per cert és Corpus i hem fet catifes de flors... Podríeu haver vingut a veure-ho, llàstima no haver avisat abans ☹️😅

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

Consell de #boncatalà del 26 de maig:

Segur que heu sentit dir sovint ‘No hi ha tutia’!

No us penseu pas que calgui dir "No hi ha ta tia". La TUTIA era una medicament antic del qual es deia que ho guaria tot.

Per això dir ‘No hi ha tutia’ és dir que no hi ha remei.

Que corri.

[Tina @ktalana]

Algú sap d'alguna botiga/lloc on pugui comprar pantalons d'estiu que tinguin un llarg suficient perquè tapin el cul inclús al acotar-se) per la meva filla de 13 anys?? A veure si Twitter fa la seva màgia 🤞 gràcies per avançat 🤗

[Donald @catalacatala]

QUÈ ÉS AQUEST MALESTAR?

Hi ha un malestar difícil d’explicar perquè no neix d’una sola escena, ni d’un sol fet, ni d’una sola persona. Neix d’una acumulació. Camines pels carrers del teu país i, sense que passi res d’extraordinari, notes que alguna cosa s’ha desplaçat. Els sons, les cares, els comerços, les llengües, els gestos, els codis. Tot pot semblar normal des de fora, però per dins hi ha una sensació estranya. Com si el lloc continués portant el mateix nom, però hagués perdut una part del seu rostre.
No és que tot hagi de ser igual que abans. Cap país viu congelat. Cap poble existeix sense canvis. Però una cosa és el canvi que una comunitat assimila des del seu centre, i una altra és el canvi que li desfà el centre. El primer pot enriquir. El segon desorienta. I el que molts catalans comencem a sentir no és incomoditat davant la diferència, sinó desubicació davant la pèrdua de continuïtat.

Aquest malestar apareix quan la llengua pròpia deixa de ser la respiració natural del carrer. Quan parlar català sembla una interrupció en lloc d’una normalitat. Quan entres en un establiment del teu barri i ja no saps si el país hi serà reconegut. Quan l’espai públic continua sent administrativament català, però cada vegada menys culturalment català. És una sensació subtil, però persistent. No et fan fora amb una ordre. Simplement el lloc deixa de respondre’t com a casa.

I això és el que costa dir sense que et vulguin caricaturitzar. El català no pateix perquè odiï ningú. Pateix perquè veu com el seu món es desfà sense que gairebé ningú li permeti anomenar la desfeta. Se li diu que tot és diversitat, que tot és normal, que tot és inevitable, que tot és progrés. Però el cos sap coses que els discursos amaguen. I el cos d’un poble també nota quan la seva terra deixa de tenir-lo com a centre.

La desubicació existencial és aquesta. Ser de casa i començar a sentir-te visitant. Caminar pels carrers que haurien de confirmar-te i notar que cada cop et retornen menys. Veure que el país no desapareix com desapareix una bandera cremada, sinó com desapareix una olor, un to, una manera de saludar, una llengua que abans donava forma a la vida comuna. No és una explosió. És una substitució lenta de la familiaritat per l’estranyesa.

Per això aquest malestar no és una anècdota emocional. És un símptoma nacional. Un poble necessita reconèixer-se en la seva terra. Necessita que la seva llengua, els seus codis i la seva memòria no siguin una presència residual, sinó l’ordre natural del lloc. Quan això es trenca, la ferida no és només política. És existencial. Perquè no perds només poder. Perds món.
Ens han volgut fer creure que sentir això és sospitós. Que trobar a faltar el rostre propi del país és una forma de tancament. Però no hi ha res més humà que voler viure en una terra que encara et parli amb la veu del teu poble. No hi ha res més natural que voler que casa teva continuï semblant casa teva.

Què és aquest malestar, doncs? És la consciència encara confusa d’una despossessió. És el moment en què el català mira el seu carrer i entén, potser sense paraules, que el conflicte ja no és només institucional, ni lingüístic, ni electoral. És molt més profund. És la lluita perquè la terra catalana continuï sent un lloc on el poble català pugui reconèixer-se, viure i continuar.

[Jordi Sabaté @jordisabate]

Si ets català, la teva llengua és el català, i punt.
I si et sents espanyol, hauries de defensar el català com a part de la multiculturalitat d’un país.
Fins i tot a Espanya s’hauria de donar l’alternativa d’aprendre basc, gallec o català.
Si no creus en res d’això i ets dels “estamos en España, se habla español”, el problema no és la llengua, és l’actitud colonialista .

[Catsèries @_catseries]

Avui fa exactament 31 anys que l'Anna, la Teresa i l'Helena, les nostres 'Tres bessones', van parlar català per primera vegada al Club Super3. Celebrem-ho.

[Tina @ktalana]

Graaaaan decisió!!! 🙌🙌👏👏👏

[Doblatge en català @DoblatgeCatala]

ATENCIÓ: L'actriu de doblatge Maria Lluïsa Solà, distingida amb la Creu de Sant Jordi 2026 "per la seva contribució a la qualitat i prestigi del doblatge".

[Tornada 3XL @tornada3xl]

🔴🔴 Instem a tothom que es consideri català, valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterenc, andorrà i/o alguerès i que estigui donat d’alta a @FilminCAT i/o @Filmin a donar-s’hi de baixa immediatament. S’ha acabat la broma.

[Doblatge en català @DoblatgeCatala]

ATENCIÓ: HBO Max (@StreamMaxES) estrena la versió catalana d' 'El cavaller dels set regnes'. Forma part de l'univers 'Joc de trons', i és la quarta sèrie que la plataforma dobla en la nostra llengua. Feu-ne difusió i seguiu @DoblatgeCatala per conèixer totes les novetats.

[Marta Romagosa @Romagosamarta]

M’he deixat una bufanda al bus de @TMB_Barcelona número 63. A les 14:28 he baixat a la parada Diagonal-Ganduxer. Fins d’aquí 8 dies no la puc reclamar, em diuen. Que aquesta xarxa X faci la seva màgia🙏🏻🙏🏻🙏🏻 Era un record important aquesta bufanda😔

[Doblatge en català @DoblatgeCatala]

ATENCIÓ: La Generalitat anuncia que la pel·lícula 'Toy Story 5', de @Disney i @Pixar, es dobla al català! S'estrenarà al juny de 2026. Ens ajudem amb un RT perquè ho sàpiga tothom?

[Josep M. Mainat @MainatJM]

L'@OscarAndreu explica per què parlar català a Catalunya és de mala educació!
No seduïm prou!
Boníssim!

[danielrosasalvador @drosasalvador]

No és fàcil, però potser algú l'ha vist. Aquest bon home, potser el coneixeu de tocar la guitarra en 1000 grups (#Ninjapastori i d'altres )
El busquen. És molt fort. Un rt segur ajudaria