1/
Benvingudes al món, noves Menjadores!!
El 2 de juliol, PSC, ERC i Comuns van aprovar els pressupostos de la Generalitat. 49.162 milions d'euros.
Als debats es va parlar d'habitatge, de Rodalies, de l'IRPF.
Del que no es va parlar és dels 8 nadons que venien dins del paquet.
De les noves menjadores del pressupost
Perquè els nens no venen de Paris, venen del Parc de la Ciutadella.
Avui celebrem els naixements i els batejos.
FIL 🧵 Benvinguts al món, nadons pressupostaris! 👶
Algú em sap dir com és que bombers, ADF, pagesos, voluntaris, agents rurals…, cap no és dels que van venir a aixecar Catalunya? 👨🏽🚒 💦🚒🧑🏻🌾🚜 Mira que a TV3 li agrada buscar castellans per sortir a la tele, però d’aquests no en troba mai.
Dear @realDonaldTrump: cutting off trade will not hurt Spain. But do you know what would really hurt Pedro Sánchez? Catalan Independence! That would drive him crazy!
Mi opinión impopular es que tampoco es normal tener que ir a tu centro de salud a pedir un justificante laboral el día que estás con 40°C de fiebre, cagándote por la pata abajo, sin poder abrir los ojos y manteniéndote en pie a duras penas.
No sobren boscos, sobren polítics
Polítics i alts càrrecs que decideixen com es gestiona un bosc des d'un despatxet amb aire condicionat a la ciutat
Si Catalunya no crema sencera és gràcies als millors bombers del món i a uns pagesos que, tot i putejar-los, us salven el cul
Illa i els seus consellers de despatx ens exigeixen ara un "canvi de mentalitat" amb els incendis, mentre ofeguen la pagesia i tracten la meitat dels bombers d'aquest país com si fossin un Glovo.
La solució no va només d'invertir més, sinó de com s'escolta i viu el territori 👇🏼
Això és una absoluta vergonya. Els Bombers Voluntaris han estat i són una peça clau dels Bombers de la Generalitat des de l'inici de la DGPEIS
No permetrem aquest menyspreu cap a persones altruistes que es juguen la vida per salvar el país i la seva gent
NO HO PERMETREM, PARLON
Com explicar la perversió del sistema en un titular: qui treballa i no pot conciliar ha de pagar la llar d'infants amb els seus impostos de qui no treballa i per tant pot estar amb el seus fills
Poques imatges poden il·lustrar millor que aquesta el que representen els focs forestals que cremen el nostre país. Un infern. Molts d'ànims als nord-catalans que ho pateixen de fa dies.
Bona entrada de setmana tingueu.
Avui, vull compartir amb vosaltres la meva preocupant visió del país.
Catalunya és avui un país que viu una paradoxa tan evident com dolorosa: disposa d’un talent extraordinari, reconegut internacionalment, però es troba immersa en una decadència que avança amb una velocitat que ja ningú pot dissimular. Científics, emprenedors, esportistes, acadèmics i professionals catalans excel·leixen a Silicon Valley, a Cambridge, a Zúric o a Berlín, mentre el país que els ha vist néixer s’enfonsa en una gestió pública que sembla dissenyada per impedir qualsevol renaixement. Aquesta fractura entre el potencial social i la realitat institucional és el nucli del problema.
Catalunya ha generat generacions capaces de competir en els entorns més exigents del món, però la seva classe política s’ha format en un medi completament diferent: l’aparell intern dels partits, on la lleialtat orgànica pesa més que la competència i on la carrera professional sovint comença i acaba dins del mateix despatx. El resultat és una elit dirigent que gairebé mai ha hagut de demostrar excel·lència en l’àmbit privat, que no ha gestionat projectes d’alta complexitat i que ha après que la seva supervivència depèn més de pactes interns que de resultats externs.
La mediocritat no és una anècdota: és estructural. Després del Procés, en lloc de renovar lideratges i obrir finestres, els partits van optar per mantenir els mateixos dirigents que havien patit la repressió. La continuïtat es va convertir en dogma, i el país va quedar en mans d’una generació política que, per por, per cansament o per conveniència, ha renunciat a qualsevol ambició nacional real.
La política catalana ha passat de ser un espai de conflicte i esperança a ser un mecanisme de control i docilitat. La repressió va desactivar el moviment, però la postrepressió ha desactivat la política. En aquest context, l’erari públic s’ha convertit en refugi laboral i en botí. Quan una classe política no ha competit en el món real, el sector públic es transforma en un entorn de supervivència: sous assegurats, càrrecs blindats, promocions internes, clientelisme i una sorprenent estabilitat enmig del col·lapse general. Mentre els serveis essencials —sanitat, educació, seguretat, transport, habitatge— es degraden any rere any, els dirigents polítics continuen prosperant amb una serenitat que contrasta amb la precarietat creixent del país.
Catalunya tampoc disposa de mitjans de comunicació realment independents, neutrals i útils a la societat. La majoria viuen de subvencions públiques, cosa que condiciona la seva llibertat informativa i els converteix en instruments de conveniència del poder. En lloc de fiscalitzar-lo, sovint el protegeixen o el justifiquen, i així la ciutadania queda desinformada o anestesiada.
Catalunya no té un projecte de futur. No té relat, no té direcció, no té ambició. La governança s’ha convertit en una administració del dia a dia, sense estratègia, sense visió i sense capacitat de reconstruir res. El talent del país no sap cap a on remar, perquè ningú marca el rumb. La decadència no és la causa: és la conseqüència d’un sistema polític que no reté talent, que no incentiva l’excel·lència, que no renova lideratges i que ha convertit la gestió pública en un espai de confort per a dirigents que no reflecteixen el nivell del país que governen.
Catalunya és millor que la seva classe política. És més creativa, més capaç, més internacional, més exigent. La pregunta no és per què decau, sinó quant de temps pot aguantar un país de primera línia amb uns polítics de tercera. Salut!
Al·lucinant la quantitat de haters que ha atret el tuit. Doncs apa, un regalet per als que rabiant deien que eren quatre gats al Canet Rock. 😘
Aquí teniu les 25.000 entrades exhaurides fa temps i el recinte ple a vessar.
"Tota una nova generació VIVINT i CANTANT en CATALÀ"
Els pagesos han evitat que avui hi hagués una simultaneïtat d'incendis a Catalunya amb els seus tallafocs a l'incendi del Pla de l'Estany.
Ha quedat en un segon terme perquè s'ha pogut estabilitzar, però la seva rellevància és ABISMAL! VISCA ELS PAGESOS!
Ens penedirem durant molts anys no haver fet la independència el 2017. Espanya ha posat la cinquena marxa per a destruir Catalunya i nosaltres amb el lliri a la mà.
Et fan fora de la feina per parlar català.
Et fan fora d'un autobús per parlar català.
El multen per parlar català.
T'envien a un psiquiatre per parlar català
@JuntsXCat@Esquerra_ERC@cup sou uns fills de puta.
Heu venut Catalunya per quatre guinguetes. Ho pagareu car.
🧨🧨
Us avancem dues exclusives (d’entre més de 20) dels nous pressupostos respecte els anteriors del 2023:
-Acció exterior (impostos que enviem al Congo Belga) puja un 48%. Educació, un 0,4% (suposem que això es degut a les manifestacions massives dels catalans en favor de la solidaritat amb Àfrica)
-Neixen 9 noves menjadores, algunes incomprensibles. Apadrina’ns una, que tindrem més feina (aquí, https://t.co/PVLkbvXAVf)
‼️‼️‼️
Cagumlaxxxxdoros!!! Escolteu el que he de dir-vos!!!
És molt important (si arriba a 1000 RT i 10k de visualitzacions del vídeo, publico fil que s’hi cagarà l’establishment)
Amen.