@rodalies Gràcies. Però el personal informava d'un tren a i 33, com l'aplicació d'Adif. La megafonia l'heu de regular perquè no se sent. Com pot ser que no hi hagi cap tren en 45 minuts?
Vols tenir confiança, ser responsable amb el medi ambient, penses que avui sí. Però no. @rodalies sempre confirma que has d'agafar el cotxe, que és un desastre. Ningú sap hora de pas del tren cap a Barcelona a l'estació de Martorell, ni el personal!
Encara no he llegit l’informe Fènix, però d’entrada em sorprèn que no hi hagi participat cap economista dona. S’han buscat? S’han buscat, però no s’han trobat? I em sorprèn perquè s’ha demostrat la valuosa contribució als estudis econòmics des d’una mirada d’ELLES… 1/2
Aquest primer tren que sembla imminent s'ha perdut pel camí, @rodalies? Cap informació ni des dels altaveus ni plafons i les aplicacions han perdut el nord.
L'ONU premia la iniciativa de Les Juntes, que compra i cedeix habitatges per lluitar contra l'exclusió social i l'especulació.
Ho explica @lamartix
https://t.co/x2LmiqkCBq
A Sant Joan Despí ens hem aturat esperant que arribi un tren que va en direcció contrària.. @rodalies, no és un tram de doble via? El cas és arribar sempre tard i sumar minuts a un viatge que dura més ara que fa 20 anys
A Martorell no sabem si de tants trens com han de sortir a les vies 6, 2 , 8 en sortirà algun mentre esperem dintre del vagó. @rodalies sembla el joc d'on està la bolita.
Ara que ens han arreglat escala mecànica a Catalunya, @rod4cat manté el plafó congelat a les 10.43 hores, inamovible i generant més confusió. A sobre, els altaveus no saps quin retard ni incidència anuncien perquè se sent com si estigués sota el mar. Cosa que no és descartable
"La confesión pública de infidelidad bañada de lágrimas no deja de ser una táctica de control". Marita Alonso escribe sobre la declaración pública de amor y arrepentimiento del esquiador noruego Sturla Holm Laegreid, "una disculpa llena de banderas rojas" https://t.co/RgvEvLS64n
Els periodistes recollint i fent d'altaveu de les reivindicacions laborals de tota mena de col.lectius (unes més legítimes i justificades que d'altres), però ningú recull les dels periodistes. Mal pagats, sense horaris fixes, amb allargaments de jornada, estrès ... Hola, algú?
Tots aquests amb noms ridículs que crispen ànims perquè hi hagi bones persones que fan el bé i ni s'immuten quan bancs cobren comissions, desnonen, s'han quedat amb els diners de tots nosaltres. Aquesta gent com pot mirar-se al mirall i s'atreveixen a jutjar? És maldat pura