Pueblo de Grecia en Atenas se solidariza con el pueblo de Venezuela y su presidente Nicolás Maduro.
Miles salieron a las calles de Atenas, donde se quemó una bandera estadounidense fuera de la embajada durante la protesta.
Tanquem la quarta edició de La Rambla Vila del Llibre amb la presentació de "Silenciades" de la veïna de La Rambla Tona Pous. Al Little Tonino Piano Club @Viladelllibre@Bcn_CiutatVella
@audispain Buenos tardes, tengo un A1 matriculado en septiembre 2025
Desde la 2a semana de tenerlo da un error de sos. Lo llevé al concesionario el lunes y mañana lo iré a buscar pk lo necesito para trabajar fin de semana (no dan coche de cortesia gratis) y me lo devuelven asi
🔉 Dimecres 15-O: Tothom al carrer per #Palestina !!!!
@CGT Barcelona convoquem a la manifestació unitària:
⏰17h 45’
📌 Estació de Sants: Plaça Països Catalans amb carrer Tarragona.
La solidaritat i l’acció directa és la nostra millor arma com a #classetreballadora 💪
Imagina caminar descalzo, empujando una caja de plástico con tu hermanito dentro, mientras huyes de lado a lado por tu patria en ruinas.
No dejes de ser su voz, no dejes de hablar de Palestina.
Por favor, participad hoy en la movilizaciones por Palestina. Ya que se dignan a convocar una huelga, además por un genocidio, no dejemos que decaiga la solidaridad internacionalista. No hay paz posible si Israel sigue existiendo.
En estos 42 segundos de Afra Blanco sobre Carlos Mazón hay más verdades y calidad periodística que en toda la carrera profesional de Ana Rosa y Cristina Pardo, brava!
#LaHoraDana
- Risto, Iker Jiménez, Negre, Roro, Gonzalo Miró
Inondations en Espagne : les morts évitables. C'est la une de @Libe ce week-end.
Après les crues qui ont tué plus de 200 personnes et emporté des dizaines d’autres dans la région de Valence, les autorités sont pointées du doigt pour leur manque d’anticipation.
‘Yo, adicto’: la serie autobiográfica que sacude el Festival de San Sebastián y nos descubre el talento de un creador valiente y honesto - Infobae https://t.co/f2aQFF3mlL
Avui sóc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils. Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l'operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré. Però són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d'una tensió difícil d'explicar, i confio que s'entengui que em calguin encara unes hores per reposar i agafar aire.
Lamentablement, avui l'inefable Departament d'Interior del nostre Govern ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo, i em sento obligat a fer-ne un comentari. No puc creure que la caça de bruixes que s'ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats, sigui protagonitzada des d'àmbits polítics que s'omplen la boca de lluita antirepressiva. L'onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido. He de dir que algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter, i tampoc no he residit mai a Hamburg: coses que s'inventen en els atestats policials i tenen sempre allò de la "presumpció de veracitat")
Em sap molt de greu per les persones que estan reben la ira d'uns responsables polítics i policials que saben que no han estat gens a l'alçada del moment. La reben perquè el conseller i el comissari en cap han tingut una rebequeria en veure que l'espantós, incomprensible i a voltes delirant dispositiu policial no l'ha entès ningú i només ha servit per molestar els ciutadans. I per gastar inútilment diners públics, que farien més servei combatent la delinqüència i el crim organitzat que no pas perseguint polítics que no tenen ni una sola condemna i castigant agents dels Mossos d'Esquadra pel seu compromís cívic, i no pas perquè hagin comès cap delicte.
Ja vaig dir que no he tingut mai la voluntat d'entregar-me voluntàriament ni de facilitar la meva detenció perquè em sembla inacceptable que se m'estigui perseguint per raons polítiques i que, al damunt, no s'estigui aplicant la llei d'amnistia. Entenc les raons per les quals el Tribunal Suprem té l'obsessió per tenir-me a les seves mans però ni l'operatiu ni la reacció dels comandaments polítics i policials dels Mossos és comprensible ni acceptable.
Als Mossos no se'ls ha de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques. Això ho fan els espanyols amb la seva Policia i la Guàrdia Civil. Aquí hem defensat sempre un model policial propi i de caràcter nacional, que se'l creuen molts agents que tenen vocació de servei públic. Com a president, em sento molt orgullós del paper dels Mossos d'Esquadra en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i de la forma com els comandaments van saber entomar una crisi en què també havien de competir amb altres cossos policials. I tothom sap que el Major Trapero no era precisament de la corda política del Govern. Però aleshores va actuar amb una gran responsabilitat i un gran sentit de la institució, que és el que sí li podíem exigir el conseller Forn i jo mateix com a responsables polítics. I quan es va decidir muntar una operació Gàbia va ser perquè calia atrapar uns terroristes que acabaven de perpetrar una massacre a la Rambla. Uns terroristes. Gent que acabava d'assassinar indiscriminadament. No un responsable polític que té una ordre de detenció que tota Europa ha rebutjat i que, per descomptat, no ha matat ningú. Quantes ordres de detenció hi ha en aquests moments vigents contra lladres, violadors, narcotraficants i assassins? I quants dispositius com el d'ahir s'estan muntant? No els cau la cara de vergonya?
La degradació a què els compareixents de la roda de premsa d'avui han arrossegat el cos de Mossos d'Esquadra serà molt difícil de revertir. La via cap a la seva espanyolització (principalment en el sentit de model policial) va començar amb un tripartit i culminarà amb un govern que el mateix tripartit ha fet possible.
I una consideració final. Si el conseller Elena i el departament d'Interior haguessin complert amb la llei i m'haguessin donat l'escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d'ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit precisament.