@majosevn Quina gran veritat. Ser un mateix dona ales per poder arribar on volguis. Donar força per aconseguir els teus somnis. I permet que visquis tranquil amb tú mateix i amb qui tens a prop teu.
Un gran signe de maduresa és quan una persona deixa de culpabilitzar als seus pares, relacions, el seu passat i tot plegat, decideix que els seus problemes són seus, i actua amb responsabilitat emocional.
Som-hi?
Bon diaa!!🤍😉
No sé quant de temps em queda, però vull gastar-lo romanent fidel a allò que sóc, sense deixar que ningú em perturbi la pau interior.
D’ara endavant, m’atorgo el dret d’obrir una ampolla de vi sense cap motiu especial, de regalar-me flors sense esperar que m’ho regalin, de caminar sense girar-me mai enrere.
La felicitat em va trobar el dia que vaig deixar de buscar-la en els altres i la vaig descobrir dins meu.
La vida no es repeteix. I jo, he decidit viure-la plenament.
-Meryl Streep-
Som-hi?
Bon diaa!!🤍😉
Una persona es pot equivocar.
Tothom s’equivoca.
Però el que marca la diferència —el veritable amor i la categoria humana— és com es demanen disculpes i com s’assumeixen les conseqüències.
Perquè hi ha qui fa mal i, a sobre, es posa en el paper de víctima.
Qui calla.
Qui s’enfada amb qui no té cap culpa.
I també hi ha qui demana perdó només per sentir-se bona persona o per netejar la seva imatge davant dels altres. Però no ho fa de tot cor.
Ni assumeix cap conseqüència que impliqui esforç, pèrdua, responsabilitat o renúncia.
I això es nota.
Perquè la manera -i sobretot la voluntat- de reparar el dany causat, diu molt més que qualsevol paraula.
Diu qui és realment aquella persona.
I es manifesta la seva pròpia categoria humana. 🤍
Atès que m’han demanat que parli del significat de “Perdonar”, comparteixo la reflexió sobre aquest concepte.
Per cert, perdoneu l’extensió desmesurada, tot i que sé que “menys és més.” 🙏🏻😉
PERDONAR és decidir que el mal que t’han fet en el passat no dirigeixi la teva vida en el present ni en el futur.
Perdonar no esborra el passat, però permet viure el present i el futur amb més pau.
Moltes vegades, però, el concepte de perdó està intoxicat i preferim continuar carregant el dolor, perquè ens sembla que si perdonem algú que ens ha fet mal, som ximples.
Però no és així.
Perdonar és entendre que qui ens ha fet mal ha actuat des d’una motxilla diferent de la nostra:
Potser sense eines,
potser sense consciència,
potser sense capacitat d’entendre el que ha fet.
O potser, simplement, és una mala persona.
Perquè sí: hi ha males persones.
Però no deixis mai de ser bona persona per culpa de les males persones.
Perquè, si ho fas, deixaràs de ser tu i només treuràs la mala persona que l’altre vol que siguis.
Si no perdonem, al mal que ens han fet s’hi afegeix una condemna:
• Viure lligats de per vida a un ressentiment que va matant l’ànima lentament.
Per això, perdonar no implica mantenir-se a prop de qui ens ha fet mal.
No implica ni tan sols tornar-hi a tenir relació.
Implica decidir no quedar-se encallat en el dolor.
Perquè el ressentiment de no deixar anar consumeix per dins i no deixa viure en pau.
Perdonar i deixar anar —ni que sigui només per poder viure en pau el temps que ens quedi— ens permet avançar.
Resum: Perdonar no és una cosa que facis amb l’altre, sinó una cosa que fas amb les teves emocions per a poder viure i habitar amb més pau el temps que et quedi. 🤍
Tres temes que pertorben la pau mental de les persones i que hauriem de mirar d’evitar, per a poder viure més tranquil i més feliç:
1. Donar voltes al passat.
2. L'angoixa pel futur.
3. Comparar-se amb els altres.
Som-hi?
Bon diaa!😉🤍
@majosevn Avui mateix m'ha pasat això. Estava al llit capficat en històries negres del pasat i patint pel futur fins q m'he dit: es ara quan decideixes com vols fer el teu cami, doncs fes-ho. I m'he aixecat del llit amb energia renovada.
Gràcies per els teus missatges. Son enriquidors.
@majosevn Totalment d'acord. Relaxar la ment i notar com el pit, el cor, es relaxa, s'obre, agafa espai, ....tot fa un click que és brutal. Permet pendre distància de tot i viure amb calma.