La manera com dirigeix els plens la Führer de Ripoll és al·lucinant: nega els torns de paraula, interromp quan vol, deixa que els seus murmurin per sota, treu la paraula quan li sembla...
Després plora i fa el gran drama a xarxes quan en Rull li diu res! Visca la hipocresia!
Hi ha una idea que la Sra. Sílvia Orriols no acaba d'entendre, i els seus votants i adeptes tampoc.
Catalunya fa 1000 anys que dura.
Però Catalunya no és un nació que hagi sobreviscut 1000 anys perquè expulsa gent. Catalunya ha sobreviscut perquè sap construir comunitat.
Hem superat guerres, derrotes, crisis econòmiques, dictadures i persecucions. Hem perdut institucions, llibertats i prosperitat. I, malgrat tot, sempre hem acabat tornant a aixecar el país.
... i sempre de la mateixa manera: Junts.
Això és el que va entendre millor que ningú en Jordi Pujol quan deia: "És català qui viu i treballa a Catalunya".
No era una frase ingenua. Era una estratègia nacional, perfectament formulada.
Un país de vuit milions d'habitants no pot permetre's dividir-se entre "els bons" i "els dolents", entre "els de sempre" i "els altres". Necessita sumar totes les persones disposades a treballar, respectar les lleis i sentir aquest país com a propi.
Naturalment que qui delinqueix ha de respondre davant la justícia. I si la llei preveu l'expulsió en determinats casos, que s'apliqui. Però pensar que el futur de Catalunya depèn d'expulsar dos xavalins que han robat 10 mòbils i han cremat un container és equivocar-se de batalla.
Els grans problemes de Catalunya són uns altres. El retrocés en prosperitat. La manca de productivitat. La dificultat d'accedir a l'habitatge. Una administració inoperant. El declivi educatiu. La baixa natalitat. La incapacitat política per arribar a grans acords de país. La deslleialtat espanyola.
Aquí és on ens juguem el futur. La grandesa de Catalunya mai no ha consistit a preguntar qui sobra. Ha consistit a preguntar què podem construir plegats. Con diu algú a qui aprecio molt: "No et quixis i tira".
Si fem bé les coses, hi caben tots els qui vulguin formar part del projecte català. Perquè aquesta és la nostra tradició. Es la nostra forma de fer les coses. Fa 1000 anys que funciona.
I quan Catalunya treballa unida, és un país extraordinàriament difícil de derrotar.
Qui no ho entengui, probablement encara no ha entès què ha fet de Catalunya el país més singular dels darrers 1000 anys, malgrat el seu impecable accent català.
Vergonya em faria fer-me dir independentista i banalitzar la repressió policial contra el moviment d'alliberament nacional. Queda palès que amb gent com vosaltres no farem mai la independència.
La intel·ligèntsia orriolista: Sílvia Orriols és un símbol perquè ha estat l’única capaç de carregar amb el pes del dolor del país a les espatlles.
Sílvia Orriols: hahah els cuperus se punxen porrus…..