A molta gent ja li és igual (potser fins i tot ha oblidat) la ràbia d'haver-se empobrit en els últims anys perquè de sobte algú l'ha convidat a trobar un nou benestar en el lliure exercici de la maldat cap a les persones més vulnerables de tot el sistema.
És repugnant veure la líder i els votants d'un partit català bavejant davant d'un cadàver per guanyar vots, compartint informació falsa, amb el somni humit de sortir a caçar magrebins. Sou voltors.
No passareu.
Solo había visto Boyhood una vez cuando salió pero recuerdo la escena final de Patricia Arquette como si la hubiera visto todos los días de mi vida. El Oscar mejor merecido para una de las mejores actuaciones de la historia. Una película muy especial para mí.
És molt més brut i degenerat això que unes pintades a les parets d'un local. Però jo què sé, ja hi ha gent als comentaris defensant que una nena de setze anys ja és una dona i bla bla bla. Feu fàstic.
Avui fa 100 anys de la mort del mestre Antoni Gaudí. I a ‘Les tres bessones i Gaudí’, la seva mort es representa poèticament: en lloc de ser atropellat per un tramvia, se’l veu pujant-hi i retrobant-se amb el seu amor de joventut.
Pell de gallina. Sempre referents.
Van anar a parar a l'operació de càncer de colon de ma mare a l'Hospital del Mar més els 6 anys de control postoperatori.
Per dir un exemple real que conec entre un milió que desconec.
«Creure que Nadal està en perill és una imbecil·litat només a l’abast d’algú totalment aïllat de la societat».
🎄 Article nadalenc a @nuvol_com
https://t.co/QfG4cLgVUH