Catalunya es l'únic país del món on el burka o qualsevol vestimenta o costum musulmana és rebuda per el parlament català, l'alcaldia o ciutadans d'esquerres, com un SÍMBOL DE LLIBERTAT.
Com a país som uns tarats mentals.
Els pagesos han evitat que avui hi hagués una simultaneïtat d'incendis a Catalunya amb els seus tallafocs a l'incendi del Pla de l'Estany.
Ha quedat en un segon terme perquè s'ha pogut estabilitzar, però la seva rellevància és ABISMAL! VISCA ELS PAGESOS!
El nostre govern sosté que tot va bé.
Tot va bé perquè ells tenen sanitat privada, escola privada, escortes, cotxes oficials, grans salaris, etc.
Amb aquestes condicions jo diria també que tot va bé.
Ara resultarà que els casals de la CUP són escoles de formació cultural i independentista i no espais a on corren l'alcohol i les drogues, a on s'adoctrina en l'islamoesquerranisme el jovent, a on es fomenten les cites amb policies infiltrats i a on es conspira per atacar antidemocràticament les formacions polítiques d'altres ideologies...
Però que us penseu? Que baixem de l'hort?
Au, passeu...
Catalans primer!
Prou de projectes a milers de quilòmetres.
Prou prioritzar el globalisme per sobre del país.
Primer, els de casa.
#DespertaFerro#despertacatalà
Mentre Escòcia i Curaçao participen en el mundial de futbol com a Nacions sense Estat, la democràcia orgànica espanyola impedeix participar a Catalunya com a tal.
Els motius que tenim per a independitzar-nos són incomptables.
Si no hi ha vincle entre immigració i delinqüència per què els entrepans per dentinguts que es donen a comissaria han deixat de ser de fuet i llonganissa per ser de truita i tonyina?
#SalvemCatalunya
🤔 Xiular Sílvia Orriols, xiular el papa.
No tots els xiulets volen dir el mateix. I aquí hi ha la diferència que alguns fan veure que no entenen.
Xiular el papa si trepitja Catalunya i menysprea el català en un acte solemne a la Sagrada Família seria una protesta contra el poder. Contra una institució universal que, davant del temple de Gaudí, ha de respectar la llengua pròpia del país. Seria dir-li: si vens a Catalunya, respecta Catalunya. Si beneeixes l’obra més universal de Gaudí, no converteixis el català en decorat folklòric.
Això és una protesta política, cultural i nacional. Contra una decisió concreta. Contra un gest concret. Contra una humiliació concreta.
El que ha passat a Berga amb Sílvia Orriols és una altra cosa. No és xiular el poder: és intentar fer fora de l’espai públic una opció política catalana que existeix, que creix i que té el suport de milers de ciutadans. Orriols no hi anava com una turista provocadora. Hi anava com a batllessa de Ripoll, diputada i dirigent d’un partit català amb representació democràtica.
La Patum no és de la CUP. No és dels comitès “antifeixistes”. No és dels que reparteixen carnets de catalanitat. La Patum és de Berga i és de Catalunya. I Catalunya no pot ser una festa privada on només hi entren els que pensen com l’esquerra subvencionada.
Aquí hi ha el fons de la qüestió: quan es xiula el papa per defensar el català, es reclama respecte al país. Quan s’escridassa Orriols per ser Orriols, es vol negar la legitimitat d’una part del país. Una cosa és plantar cara a qui ve de fora i no respecta la nostra llengua. L’altra és voler expulsar catalans de casa seva perquè no voten el que toca.
I precisament per això la imatge de Berga pot acabar sent un bumerang. Volien assenyalar Aliança Catalana com una presència incòmoda, però han ensenyat una altra cosa: que hi ha una esquerra que només tolera la democràcia quan guanya ella, només respecta la pluralitat quan li dona la raó i només defensa el poble quan el poble vota com li convé.
Sílvia Orriols no és el problema, és la solució contra una casta política i activista que es pensava que Catalunya era seva.
Tan bon punt hi hagi eleccions s’obrirà un cicle polític en el qual personatges com Junqueras, Rufian, Tardà, Colau, Albiach, Cid, o Anna Gabriel desapareixeran del tot de la vida pública. Potser per això fan el possible per retardar aquest moment encara que Catalunya s’enfonsi.