Llevamos días viendo vídeos de adolescentes haciendo el saludo nazi en Sol, insultando a manifestantes y presumiendo de franquistas.
Pues hay otra juventud. Como estas chicas.
Más atención para los chavales que tienen algo en la cabeza.
Hola, bon dia, amic nouvingut.
Avui és diumenge. Probablement vius en una casa petita, o comparteixes habitació amb altres nous catalans. Probablement tens una feina que no et permet grans luxes. Potser cuides persones grans, treballes a l’hostaleria, a la indústria agroalimentària o en algun dels molts oficis durs i poc remunerats que sostenen el país.
Deixa’m dir-te una cosa: això canviarà.
Aniràs a millor. I, sobretot, els teus fills aniran a millor. Sempre ha passat. Catalunya té una extraordinària capacitat, construïda generació rere generació, de convertir l’esforç en prosperitat i d’oferir oportunitats a qui arriba disposat a aprofitar-les.
Però deixa’m dir-te també una altra cosa: no passarà sense esforç.
T’acollirem. Acollirem els teus. Prosperareu. Però t’hi has de comprometre. No hi ha dreceres ni mitges tintes.
Deixa’m donar-te alguns consells.
Treballa. Treballa molt i treballa bé. Intenta ser cada dia una mica millor en allò que fas.
Integra’t. Integra’t del tot. I una de les maneres més ràpides —no necessàriament la més fàcil, però sí una de les més efectives— és aprendre la llengua. Aprèn català. Parla català. És una de les millors maneres de dir: soc aquí, vull formar part d’aquesta societat i vull construir-hi el meu futur.
Després, coneix la cultura i entén el país. No cal que cantis el Virolai cada cap de setmana. Però sí que val la pena que facis teus alguns dels valors que han permès a la societat catalana tirar endavant durant segles: esforç, sacrifici, emprenedoria, responsabilitat i solidaritat.
I no et deixis enganyar pels cants de sirena de la ira, la divisió i la recerca permanent de culpables. El teu veí potser no és com tu. Potser pensa diferent, parla diferent o ha arribat aquí per un camí diferent. Però és català com tu. I només junts serem capaços de fer prosperar aquest país.
I si ets una dona, coneix bé com viuen i quins drets tenen les dones a Catalunya. Aprofita les llibertats que aquesta societat ha construït. I si vens d’una societat on aquests drets no sempre estan garantits, entén una cosa fonamental: aquí no ets menys. No vals menys. Tens els mateixos drets, la mateixa dignitat i les mateixes oportunitats que qualsevol home.
Tindreu drets. Tindreu serveis. Tindreu oportunitats. Però, com tots nosaltres, també tindreu obligacions.
Aquest és el contracte: drets i deures, llibertat i responsabilitat, acollida i integració.
Integreu-vos. Esforceu-vos. Apreneu català. Feu vostre aquest sistema de drets i obligacions. Construïu aquí la vostra vida.
I aleshores vosaltres, els vostres fills i els vostres nets tirareu endavant. I amb vosaltres tirarà endavant Catalunya.
No en dubteu mai.
Que passeu un bon diumenge.
El compte @/bigfoot_yeti_oficial a Instagram ha penjat aquest vídeo en castellà per a difondre la història de la Diada Nacional de Catalunya.
Després de veure com de ben explicat està, us el volia compartir per aquí per donar-li encara més difusió.
Tot el món l’hauria de veure.
@bakeromou@CEEuropa Con que aprendas a utilizar las comas me basta.
Del respeto a la libertad de expresión y la libertad ideológica no espero que lo entiendas.
@CMonteroOficial Yo te arreglo la frase:
-Messi jugó con todos estos genios del fútbol en el Barça, en la Argentina juega rodeado de matones barriobajeros (podéis llamarlos intensos, pasionales o cualquier otra mierda, que para verborrear los argentinos si sois los campeones).
@ChinaNipona El único argumento de Argentina en este mundial ha sido dar leña. Pueden disfrazarlo de intensidad, pasión y otras mierdas (a verborrea a los argentinos no les gana nadie) pero todo el mundo sabe lo que es: violencia de matones barriobajeros.
No són només unes escales espatllades
És una mare amb un cotxet, una persona gran, algú amb cadira de rodes, una persona amb mobilitat reduïda o amb equipatge que es queda enrere
Sense accessibilitat, el tren deixa de ser un servei per a tothom
Pg. de Gràcia (sortida Pau Claris)
@carlesmcljlia@JoaquimTorrent El millor país del món però ell a vingut a viure aqui. Potser si que el que li feia falta a aquests països per ser "els millors" era que marxessin tots aquests imbécils. El problema és que han vingut aquí.
Me llamo Jesús Martínez y no tengo algoritmo. No tengo IA. Solo tengo lápices, y ganas de hacer bien las cosas.
Cada trazo es mío. Y cada error. Y cada RT que le das a esto le llega a una persona real que está al otro lado.
¿Me ayudas a llegar un poco más lejos? ¡Gracias!
María Vázquez.
Le cortaron los pezones, entre otras innombrables barbaries, siendo brutalmente torturada y violada en la prisión de Pontedeume, donde fue conducida a palos tras el golpe militar de 1936, sometida también a escarnio público.
Cansados de darle martirio la fusilaron en la playa de Miño – La Coruña el 19 agosto de 1936.
Cuando los fascistas quisieron asesinarla por la espalda, a pesar de estar destrozada, sacó fuerzas para plantarles cara y gritarles: «Cobardes, sed valientes y disparad de frente a una mujer».
Su casa fue saqueada y sus libros quemados. Su vida, su labor y su memoria sepultadas por el franquismo.
El enterrador al ver el estado de su ultrajado cuerpo quedó totalmente conmocionado.
Se llamaba María Vázquez Suárez, ejerció durante 12 años como maestra extendiendo los valores pedagógicos gratuitos, humanistas, feministas y laicistas de la segunda república.
Quienes la conocieron cuentan que era una persona muy sensible y entregada a su labor.
La primera mujer en hablar en público en Miño defendiendo, entre otras causas, los derechos de las mujeres.
María Vázquez no fue la única víctima del golpismo fascista y genocida, alrededor de 60.000 maestros y maestras fueron represaliad@s, siendo ellas las que sufrieron una represión más específica, machista y desproporcionada, para eliminar el modelo de mujer liberada de la segunda república, exterminando por ello un número significativo de maestras con extrema violencia de género, con violaciones y torturas previas a los fusilamientos, sobre todo en zonas rurales.
La consigna del franquismo era: «Escuelas vacías y más de mujeres»
El cura de Miño, Manuel Porta, dijo: «Afirmo con todos los caracteres de la realidad, que las alumnas que ha tenido María llevan en la frente el estigma rojo, que únicamente desaparecerá con la muerte.»
Unos días después del fusilamiento de María Vázquez un falangista le espetó en la cara a una de sus alumnas: «¿veis estos zapatos manchados de sangre? Pues es la sangre de vuestra profesora, la maté yo mismo.»
Después el franquismo, la sección femenina y los curas empezaron a formar mujeres sumisas y serviles a los hombres y útiles al régimen.
P.d. – Dedicado a una alumna mía que dijo hace poco en clase que con Franco se vivía mejor.
(Texto original de Jorge Núñez Jiménez)