Els Mossos intenten detenir un marroquí reincident a Vic.
Mentre el delinqüent amenaça de mort els policies, la mare i les tietes subjecten un dels agents per evitar la detenció.
Moment que el detingut aprofita per ferir el Mosso amb un objecte tallant.
Tinc una pregunta @salvadorilla...
La mare i les tietes ja les heu detingut? O anar amb mocador al cap és un atenuant?
Ja s'ha iniciat l'expedient d'expulsió de l'agressor i de tots els familiars implicats?
O els hi heu ofert l'entrepà de tonyina habitual i el curs de drets humans?
NO teniu vergonya!
El mal que ha fet la Fundació Bofill a l'ensenyament català,forçant que alumnes amb un munt de matèries suspeses passin de curs o que sense saber dir ni bon dia rebin el C1,tardarem dècades a revertir-lo.
I d tot això en són responsables les clavegueres d l'estat, q amb les seves difamacions van fer alcaldesa a la Colau i Jaume Collboni, q va pactar amb el PP xr fer fora Trias.
Fins quan deixarem d preocupar-nos xr causes llunyanes i protestarem xr tota aquesta decadència ?
EL CATALÀ S’APAGA A BARCELONA
Ningú s’atreveix a dir-ho i tot són pedaços per fer veure que la situació no és tan dramàtica. En realitat, no sabem ni per on començar perquè no volem agafar el bou per les banyes. Què està passant amb el català al cap i casal? Aquesta és la pregunta que tothom es fa. Us ho diré res i curt: pot esdevenir una llengua agònica. De fet, hi ha barris (no ens enganyem) on gairebé ja ho és. Per què?
Les raons que us donaran els més conscienciats seran demogràfiques, econòmiques a causa del turisme massiu o la manca de contundència institucional a l’hora de fer valdre la legislació vigent en la matèria, entre moltes altres. No negaré que tenen la seva importància, és clar. Amb tot, pot ser que ens preguntem quina responsabilitat hi tenim els barcelonins del carrer en tot plegat.
Per a la classe política (i els seus diversos satèl·lits subvencionats) el poble sempre té la raó i l’encerta. És un mecanisme populista per tal d’obtenir el vot. Mai no tenen la vocació pedagògica que implica el fet de dirigir una societat. Si el mestre corregeix als alumnes i apunta les seves febleses, el mateix han de fer els dirigents polítics amb el seu poble quan convé. Si cal renyar, es renya. O només es tracta d’obtenir l’aplaudiment fàcil del convençut?
És per tot plegat, que afirmo que una de les principals causes de la reculada de la llengua catalana a Barcelona és el capteniment de molts i molts barcelonins a l’hora de fer valer l’idioma de la capital. No exercim d’amos a casa nostra i ens passem a l’espanyol davant d’un senzill “¿cómo?” Sovint, semblem les minyones. És cru i antipàtic, oi? Com que una de les premisses que sempre he defensat a l’hora de fer política és combatre els problemes abans que cauré bé, no tinc cap mania a l’hora d’escriure aquestes coses.
Sé perfectament que el capteniment dels nostres polítics no ha ajudat gens a capgirar la situació. No són exemple de res, i menys de fermesa patriòtica i lingüística. Però això no significa que nosaltres (els barcelonins) ens deixem arrossegar per la sensació que mantenir a peu i a cavall l’idioma de la capital, ens comportarà problemes. Tampoc no ignoro que el nostre inconscient col·lectiu té present que, en situacions de tensió, sempre ens toca les de perdre. Aquest és un mecanisme psíquic que explica moltes de les nostres claudicacions. Les bombes, d’una manera o una altra, sembla que no deixin de caure mai sobre Barcelona.
“No hi ha res a fer!”, pensen resignadament molts barcelonins quan veuen un paisatge humà absolutament aliè (i en molts casos hostil) al català. Segurament, no hi ha res més difícil en política que remuntar anímicament a la teva gent. És el primer pas per a la victòria. Cal determinació, audàcia i ser un gran coneixedor de l’ànima d’aquells a qui tens la responsabilitat de dirigir. En el cas de Barcelona, sabeu de cap regidor que tingui aquests atributs? Si arribo a liderar una candidatura a la batllia l’any vinent, us puc assegurar que la gent que m’acompanyarà serà plenament conscient del paper que han de representar. Ells i jo sabem que, si cau Barcelona, cau tot. Defensem-la.
#Barcelona27
https://t.co/XoFM0GTW3L
@varaxavi@antiradarcatala Creia que aquesta multa era com un unicorn, que no existia, cada dia veig com a mínim 50 avançaments d'aquests i no he vist mai cap poli multar ningú. Enhorabona, ets afortunat.
Organizas un mundial en Qatar. Como las temperaturas son muy altas, implementas pausas de hidratación. Lo extrapolas al siguiente mundial. Obligas a hacer la pausa aunque no haga calor y, cuando menos se lo esperen... ¡PAM! Les clavas 3 minutazos de publicidad a mitad de partido
Per cert, ja fa més de 15 dies que un tribunal va imputar per prevaricació el Joan Ignasi Elena i la Mesa del Parlament encara no l'ha suspès com a diputat; amb la Laura Borràs varen trigar hores.
L'hàbit de que et cobrin prop de 10€ per entrada, 15€ més per unes crispetes i una beguda guarra + si vas amb la família, són entre 50 i 90€ per anar a veure una peli que tindràs en streaming en 2 mesos.
Potser el preu te alguna cosa a veure...
🔴 Atenció!! Estem estudiant interposar una denúncia per discriminació sobre aquests fets. Si sou un cantaire afectat o en coneixeu algú us agrairíem que ens ho féssiu saber. No ens quedarem calladets mentre ens fan fora de tot arreu pel fet de ser catalans.
Els 600 cantaires desallotjats de la sagrada família van sortir com a xaiets fent cua ordenadament i per la porta de darrera perquè no es veiés a la tele? Perquè dic jo que si haguessin fet resistència passiva, a veure com els treuen sense que el món ho veiés, jugada mestra.
Dir que si Catalunya no és antifeixista no val la pena lluitar per ella implica una cosa molt grossa. Implica que la nació catalana només mereix ser lliure si abans passa l’examen d’una etiqueta ideològica.
Això, per a un moviment d’alliberament nacional, és letal. Perquè ja no lluites perquè el poble català existeixi, decideixi i governi casa seva. Lluites per una Catalunya prèviament homologada pel teu criteri moral. I si no t’agrada prou, la deixes caure.
Es pot ser antifeixista i independentista, evidentment. Però quan l’antifeixisme deixa de ser un principi i es converteix en el filtre que decideix si la nació val o no val, aleshores la nació queda sota tutela. Catalunya ja no és el subjecte. És el premi que concediu si surt prou pura.
Amb aquest marc no s’allibera un poble. Es fa una selecció de bons catalans abans de començar. I un moviment nacional que necessita purgar-se ideològicament cada dos minuts no construeix poder. Construeix capelletes.
Catalunya no ha de valer la pena perquè encaixi amb el catecisme de ningú. Val la pena perquè és el nostre poble. Després, dins d’aquest poble, ja ens barallarem políticament com fan tots els pobles que encara tenen prou força per existir.
Que això passi en període de les PAU hauria de ser motiu de cessaments i dimissions en cadena.
Fa uns dies acusaven el professorat d'entorpir l'alumnat de la selectivitat amb les vagues, però tenir mig país paralitzat sembla que no és motiu d'afectació ni preocupació.
@3CatInfo Ovació de 7 minuts per un personatge que rebutja l'avortament i la eutanàsia.
Defensa la immigració però a la ciutat del Vaticà està prohibida.
El govern més progressista i hipòcrita d'espanya.
Ole tu !!
N'hi ha que diuen: «Si l'impost de successions és de 350.000 euros, és que la masia en val 2 milions».
Ja, però la masia no és un actiu líquid. Si per pagar l'ISD cal vendre-se-la, serà l'enèsima masia que acabi en mans d'un «inversor» que tot just baixa de l'avió.
José María Martínez abusó sexualmente de un niño en el colegio Gaztelueta del Opus Dei. El juez Marchena del Supremo le rebajó la condena de 11 a 2 años y no entrará en prisión. Mientras, los líderes independentistas fueron condenados a 13 años de prisión por un referéndum.