"Un ciclista va parar i va avisar que allò era un perill."
Un veí de Santa Cristina d'Aro explica que ja es va alertar el dia abans del foc que els treballs que es feien amb una radial a peu de carretera a la Bisbal d'Empordà eren perillosos https://t.co/KQeELsFwmQ
Una institució pública licita el manteniment d'una via.
L'empresa guanyadora fa treballar un operari amb una radial sota un sol que esberla les pedres, cosa prohibida per prevenció d'incendis.
Es cala foc, s'arresta l'operari i ningú no assumeix cap responsabilitat.
"Friday I'm in Love" remains the perfect track for those who need a dose of simple joy at the end of the week. A song that proves that even though The Cure is known for deeper lyrics and dense atmospheres, Robert Smith also knew how to write about the sheer pleasure of being alive on a Friday.
Spain has nine Catalans in its WC squad and eight Barça players. However, not all Catalan Barça fans support Spain in the World Cup.
It may seem contradictory, but we have tried to explain this sentiment through history and the sense of belonging.
https://t.co/wKp1IvWLBD
Hem estat 50 anys pagant peatges mentre a Espanya tenien barra lliure.
Ara ens volen fer creure que, recuperant els peatges, màgicament desapareixeran 15000 camions diaris de l'AP7.
Prou espoli i prou enganys.
Es diu: "El corredor del Mediterrani ja passa per Madrid, però no pel Mediterrani".
Però es pronuncía "L'AP-7 està a punt del col·lapse perquè els catalans no paguen peatges"
El que em sorprèn del debat sobre els camions a les autopistes és que ni es parla de fomentar, augmentar, adaptar, promoure l'alternativa ferroviària pel transport de mercaderies. Amb les inversions que calgui.
No només fan coworkings, a aquesta empresa amb seu social a Provença 339. També fan colivings, que és com se li diu ara aquest negoci, perfectament legal a Barcelona sota tres capes d'administracions molt d'esquerres, de comprar de comprar pisos i llogar-los per habitacions.
“Barcelona és l’única de les grans aglomeracions urbanes d’Europa que és capital d’una llengua no estatal i minoritzada. Un cas extraordinari que obliga a tenir en compte l’impacte lingüístic de qualsevol decisió sobre el model de ciutat”.
EL DOMINI CATALÀ DEL MEDITERRANI
Al segle XVII, la gent amb un mínim de cultura era conscient que Catalunya havia tingut una època esplendorosa en segles anteriors, i que, per raons que encara no s'entenien, tot això s'havia perdut.
"Si bien el tiempo ha hecho mudanza de tal suerte, no solo en los estados de los Catalanes, pero aun en el gobierno de ellos, que apenas se puede saber, según dice Gerónimo Zurita, cuándo, ni cómo pudieron perder tanta honra y reputación, sin haber recibido jamás daño notable de sus enemigos; que es lo que causa mayor admiración; es cierto que aunque los Catalanes en toda ocasión han sido excelentes, pero principalmente en el mar; cuya destreza y fortaleza pusieron a esta nobilísima gente en el sumo nombre de las hazañas marítimas, y en el honor del dominio del Mediterráneo, competido y conservado con brillante ardor contra las esforzadas y constantes resistencias de las naciones más belicosas y ricas de la Europa y de la África; y solo perdieron después esta posesión, porque la dejaron, o cansados ya de vencer, o apagados de la paz, que pudo helar dos ardientes siglos de victorias de mar".
Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras, de Manuel Marcillo (1685)
En aquesta obra, que va ser encarregada pels consellers de Barcelona, hi trobem una descripció geogràfica de Catalunya, un resum de la seva història i una dura defensa de les virtuts dels catalans i la identitat del país després de la Guerra dels Segadors. També s'hi destaca la tradicional lleialtat que els catalans havien tingut als reis en segles passats, els quals són anomenats Príncipes en diverses vegades, fent al·lusió a la condició de Principat del país. Malgrat la catalanitat que desprèn tota l'obra, va ser escrita en castellà, ja que en aquella època era la llengua de més prestigi literari dins la Monarquia de Espanya.
Font:
https://t.co/1jcpCX72gC