Crec que ja n'he tret l'entrellat:
La moda serà posicionar el PSC com sinònim de "oposició a Trump" en la ment dels oients de RAC1 i lectors de VilaWeb, donant suport i copiant la iniciativa del Mamdani d'obrir supermercats economics a la Big Apple.
Tot és relat, un altre cop.
Allà cal fer-ho perquè no tenen distribució popular assequible de productes de primera necessitat. Però aquí n'anem sobrats.
Al PSC li és igual. És una oferta electoral d'esquerres que rebrà el suport del tercer sector, la premsa i la resta de partits de la corda PSC -Comuns, CUP I ERC- conformant una candidatura com la de Putin que té diversos partits pels quals votar a fi de que res no canviï.
Ah!
I paguem tots.
Jo hi treballava al departament d'Economia. Em vaig trobar la Guàrdia Civil a la porta.
Molts ens ho vam jugar TOT x a q vosaltres després ens deixessiu tirats i anéssiu voluntàriament a entregar-vos al TSuprem renunciant fins i tot a parlar català i negociant la vostra amnistia.
Molt bo aquest article d'en @josepcosta!
"Tots contra una… i ningú contra Espanya"
https://t.co/aUjcKYJ8Kf
"La gent que ha perdut l’esperança de poder veure mai la independència votarà abans el dimoni que els qui ens han portat fins aquí".
Bon dia!
“Auxilio Social” de Falange, “Economatos” de las JONS, versió 2026. Els falangistes del PSC amb la proposta de supermercats de racionament municipal, enlloc de defensar salaris dignes i baixar impostos, prefereixen la cartilla i el control social de tota la vida. Res de nou. 📉🧐
En @jordiborras vol atribuir el fet que no hi hagin més judicis contra policies pels fets del primer d'octubre a una espècie de conspiració judicial espanyola quan en realitat la causa és la signatura de l'amnistia per part dels nostres estimats polítics. I @Vilaweb l'ajuda, és clar. Ai Jordi, Jordi. Com se us veu el llautó. #manipuladors
Gràcies a la Constitución quenosdimosentretodos els vora 3M de catalans que viuen (si poden) en català han de passar-se al castellà davant d'un jutge perquè 400 dels 600 magistrats destinats a Catalunya, vinguts de fora, "prefereixen" que se'ls parli en cristià.
3M vs 400.
Vosaltres mateixos.
Ricard Ustrell es creu un tòtem periodístic, un referent, però representa tot el contrari, lacai dels poderosos i prepotent amb els febles. Ara li ha tocat rebre a @AlbanoDante76 que sí exerceix el periodisme crític i d'investigació. Ustrell no li arriba ni a la sola de la sabata
Què vol dir denunciem? Això se suposa que tocava fer-ho a la Sala de Vistes, al·legant vulneració i demanant la suspensió de la vista enlloc de canviar a l’espanyol. La vulneració de drets lingüístics es combat a la Sala de Vistes forçant la suspensió del judici, no canviant de llengua com a bons súbdits espanyols per després emetre un comunicat de lamentacions que no serveix per a res. Aparteu-vos. ⚖️
Ves a sabre si l'Orriols és més racista que indepe (possiblement, sí); però el David Cid és un quinqui fatxenda sinse educació que trauria de polleguera qualsevol moderador de qualsevol debat.
I és dels Comuns. Comuns? Com uns maleducats, pel que se veu.
Avui se'ns ha fet una mica tard.
Havíem de tancar uns detalls i no hem pogut enviar el correu fins ara.
Per llegir abans del dinar... o després de la migdiada!!!
Una abraçada,
Marta i Albano
https://t.co/beCjYqlctk
PD: És tot plegat molt bèstia.
Una de les coses que mes m'inquieta del judici de Roger Español és que es van disparar bales de goma en un país on el seu Parlament les tenia prohibides. I ningú n'ha donat cap explicació d'aquesta desobediència clamorosa. (I abans del 115)
Un govern reunint-se amb els impulsors de una ILP és un oxímoron.
Si la proposta és bona no cal seguir amb la ILP, el govern ho porta al Parlament i punt.
Però estem acostumats a que les ONGs depenguin dels governs i les portin militants de partits, o què els Sindicats esdevinguin Immobiliàries Públiques.
Espero que tot això foti un pet com una gla.
🛑El logo d’aquest xiringuito del Paral·lel 41 ja diu moltes coses. A l’esquerra, una bandera espanyola; i el conjunt, jugant visualment a simular una senyera amb les quatre barres.
És tota una declaració d’intencions: peix al cove, possibilisme i la vella recerca d’un encaix de Catalunya dins d’Espanya. El mateix esquema de sempre, ara embolicat amb una imatge més moderna i "transversal".