Marta Masip

Més val una imatge que 140 caràcters

[VIQUI ||☆|| @viquirepublica]

Barcelona té uns 1.300 minisupermercats i botigues d’alimentació oberts 24 hores. Només el 2024: 112 inspeccions, 1.993 infraccions. Productes caducats, problemes d’higiene i deficiències sanitàries.

Ell és l’Esteve i s’ha gastat més de 200.000 € per obrir un supermercat de productes de proximitat. Demana obrir 24 hores i li ho deneguen. Després, amb el local muntat i els diners invertits, l’Ajuntament de Collboni el vol fer tancar perquè va presentar la sol·licitud de llicència dos dies tard.

Collboni, ha convertit Barcelona en una bomba de rellotgeria de la inseguretat i ara també vol enfonsar els qui encara tenen el coratge d’aixecar la persiana?

Barcelona, és la ciutat on delinquir surt més a compte que treballar, on la impunitat s’imposa i on emprendre, segons qui siguis, et pot costar la ruïna.

Que ho vegi tothom. I que la vergonya els obligui a donar explicacions.

[Donald @catalacatala]

QUÈ ÉS AQUEST MALESTAR?

Hi ha un malestar difícil d’explicar perquè no neix d’una sola escena, ni d’un sol fet, ni d’una sola persona. Neix d’una acumulació. Camines pels carrers del teu país i, sense que passi res d’extraordinari, notes que alguna cosa s’ha desplaçat. Els sons, les cares, els comerços, les llengües, els gestos, els codis. Tot pot semblar normal des de fora, però per dins hi ha una sensació estranya. Com si el lloc continués portant el mateix nom, però hagués perdut una part del seu rostre.
No és que tot hagi de ser igual que abans. Cap país viu congelat. Cap poble existeix sense canvis. Però una cosa és el canvi que una comunitat assimila des del seu centre, i una altra és el canvi que li desfà el centre. El primer pot enriquir. El segon desorienta. I el que molts catalans comencem a sentir no és incomoditat davant la diferència, sinó desubicació davant la pèrdua de continuïtat.

Aquest malestar apareix quan la llengua pròpia deixa de ser la respiració natural del carrer. Quan parlar català sembla una interrupció en lloc d’una normalitat. Quan entres en un establiment del teu barri i ja no saps si el país hi serà reconegut. Quan l’espai públic continua sent administrativament català, però cada vegada menys culturalment català. És una sensació subtil, però persistent. No et fan fora amb una ordre. Simplement el lloc deixa de respondre’t com a casa.

I això és el que costa dir sense que et vulguin caricaturitzar. El català no pateix perquè odiï ningú. Pateix perquè veu com el seu món es desfà sense que gairebé ningú li permeti anomenar la desfeta. Se li diu que tot és diversitat, que tot és normal, que tot és inevitable, que tot és progrés. Però el cos sap coses que els discursos amaguen. I el cos d’un poble també nota quan la seva terra deixa de tenir-lo com a centre.

La desubicació existencial és aquesta. Ser de casa i començar a sentir-te visitant. Caminar pels carrers que haurien de confirmar-te i notar que cada cop et retornen menys. Veure que el país no desapareix com desapareix una bandera cremada, sinó com desapareix una olor, un to, una manera de saludar, una llengua que abans donava forma a la vida comuna. No és una explosió. És una substitució lenta de la familiaritat per l’estranyesa.

Per això aquest malestar no és una anècdota emocional. És un símptoma nacional. Un poble necessita reconèixer-se en la seva terra. Necessita que la seva llengua, els seus codis i la seva memòria no siguin una presència residual, sinó l’ordre natural del lloc. Quan això es trenca, la ferida no és només política. És existencial. Perquè no perds només poder. Perds món.
Ens han volgut fer creure que sentir això és sospitós. Que trobar a faltar el rostre propi del país és una forma de tancament. Però no hi ha res més humà que voler viure en una terra que encara et parli amb la veu del teu poble. No hi ha res més natural que voler que casa teva continuï semblant casa teva.

Què és aquest malestar, doncs? És la consciència encara confusa d’una despossessió. És el moment en què el català mira el seu carrer i entén, potser sense paraules, que el conflicte ja no és només institucional, ni lingüístic, ni electoral. És molt més profund. És la lluita perquè la terra catalana continuï sent un lloc on el poble català pugui reconèixer-se, viure i continuar.

[RoserRB🌹 @RbRoser]

Urgent… repiuleu, a veure si algú l’ha vist… 😔

[Sílvia Maymó @SilviaMaymo]

De Barcelona estant, i tot i que no sé qui és, penso que a en Jaume li aniria bé una repiulada.

[Siscu. @lolasevaalospu2]

Desapareguda a Lleida, el 7 Març.

[Mossos @mossos]

🔴 COL·LABORACIÓ CIUTADANA

Estem buscant aquests dos homes. La matinada del 24/6/25 van agredir amb un matxet dos vigilants de seguretat de Renfe a la sortida de l'estació de l'Hospitalet de Llobregat.

Si els reconeixes, contacta'ns 👇

📞 607 07 43 34

📧 [email protected]

[Via lliure RAC1 @vialliure]

🎁 Si sou fans de la xocolata, molta atenció, perquè posem en joc un lot de luxe dels amics de Jolonch 🍫!!!

➡️ I a canvi de què? Doncs de seguir-nos a X i fer RT d'aquesta publicació. Mireu si és fàcil! Això sí: teniu de temps fins a les 8h! Moltíssima sort! #JolonchJolonch

[Canal 21 Ebre @Canal21Ebre]

🔴 INCENDI PAÜLS / El vent dificulta les tasques d'extinció i el foc salta el riu Ebre
#IFPaüls

[David J. Silvestre 🏴 @davidsilvestrer]

Tota ajuda és útil.
Demostrem que quan cal hi som 👇🏼
https://t.co/V2hhbOGsKU

[Víctor Riverola i Morera @riverolavic]

Demanen informació per a presentar una denúncia contra les càrregues davant el parlament https://t.co/ajTepIgBU7

[RAC1 @rac1]

🔴 Busquen una nena de 13 anys desapareguda a Barcelona fa quatre dies
https://t.co/50TUa4ZM8T

[Isaac Peraire Soler @isaacperaire]

No sé qui és, m’ajudeu a fer-li arribar? Vaig tardar una mica a poder començar a gravar perquè emocionava veure’l com contemplava l’escena. Jove orgullós de veure #Barcelona inundada de tractors. Com ell,tantes persones joves ahir i abans d’ahir que reivindicaven el sector, (1/2)

[Lo Tractor Rosa @lo_tractor_rosa]

Això és una granja de porcs a la Xina. Aquesta granja ens dominarà. Quan tots els nostres pagesos i ramaders hagin desaparegut -farts d'atacs, baixos preus i desprecis- els seus propietaris decidiran qui i a quin preu alimenten. Estem incubant un monstre.

[Plataforma per la Llengua @llenguacat]

🇪🇺 Guardiola participa a la nostra campanya https://t.co/xFRbaNVffK per explicar als estats de la UE les raons per acceptar el català com a llengua oficial.

💪 Ajuda el Pep a arribar a Suècia. Fes quote RT, etiqueta #SägJa #SayYes i cita el ministeri d'exteriors suec, @SweMFA!

[Anna🐢 @latorre_anna]

Li acaben de robar la bici al meu fill, la tenia lligada fora del Taller de música de Premià, i li han tallat el candau. Si algú la veu, aviseu-me si us plau

[CristiandeSagasta👁️ @cristiandelacav]

ATENCIO GENTOLA.
Necesito la vostra ajuda, per ajudar a una amiga, mare soltera, valenta i cumplidora, q per tirar endevant, als 19 anys, obri el seu primer restaurant.
Taules, cadires, tot lo q va.. si coneixeu algu q tingue bons preus o sen vulgue desfer, DM. Feu rt carnusos

[Caminamos con Bruno @CaminamoscBruno]

Necessitem ajuda, aquesta peça de la cadira de rodes de Bruno s'ha trencat, a fàbrica no tenen estoc.
Alguna ortopèdia que tingui en estoc i ens pugui ajudar, sense aquesta peça no podem empènyer la cadira de Bruno i és perillós anar amb un sol manillar. Gràcies

[Mar Apali @martolineta20]

Hem perdut la mascota de la classe de la mini. L’ultima vegada que l’hem vist ha sigut a l’arbre de nadal de la plaça de l’Ajuntament de Sabadell. Si m’ajudeu a fer difusió a veure si el trobem…us ho agrairé en l’ànima 🙏🏻

[Ajuntament Manlleu @ajManlleu]

⚠️ Avui en Joan no ha tornat a la residència.
Té 71 anys, és alt, té el cabell blanc i el porta tallat curt.
L’estem buscant. Si l’heu vist o el veieu podeu trucar a la Policia Local #Manlleu
Tel. [phone]
Gràcies.