Soy profesor universitario y considero importante compartir lo que me está tocando ver desde que arrancó el curso, porque es un verdadero desastre.
Esta generación de estudiantes lleva IA, YouTube, Google y toda la información del planeta en el móvil y siguen sin saber nada.
No saben dónde está Roma ni tampoco Huelva, no saben quién es Pérez Revere pero todos conocen a Lola Lolita, no tienen ni idea de historia pero sí de “stories”, no entienden el valor del dinero ni saben cómo funciona la inflación.
Antes, para ser ignorante bastaba con no abrir los libros. Ahora, asisten activamente a clases para no enterarse de nada.
Y encima son de cristal. Cualquier roce es un trauma, cualquier crítica es violencia, cualquier tarea es un atentado y cualquier suspenso es un «ataque» a su salud mental. Y si llueve no vienen a clases, no sea que se derritan.
Han convertido los retos normales de la vida en un espectáculo de victimismo. En lugar aprender a gestionar los problemas que van saliendo en sus vidas, han aprendido a pedir soluciones a los demás y a deprimirse si algo no sale bien.
Tantos años de progresismo abyecto ha resultado en esto, y después de años viviendo entre algodón, sin golpes y sin aprender a levantarse, han creado una generación de ofendiditos con mentes vacías que todavía intentan averiguar qué son.
Eso sí, opinan sobre cualquier tema con una convicción, una superioridad moral y una pasión que asusta, pero con argumentos huecos y no sustentados que son el producto del lavado de cerebro que han recibido de la narrativa woke que han venido escuchando los últimos años.
Si no fuese por ese puñado de estudiantes (con futuro) cuyos padres se preocuparon en formarlos con valores y principios, sería esta, una generación prácticamente perdida.
My daughter came home from school and said,
“Mum, you’re not going to believe what happened in history class today.”
Her teacher told the class they were going to play a game.
He walked around the room and whispered to each kid whether they were a witch or just a regular person. Then he gave the instructions:
“Form the biggest group you can without a witch. If your group has even one, you all fail.”
She said the whole room instantly lit up with suspicion.
Everyone started interrogating each other. Are you a witch? How do we know you’re not lying?
Some kids clung to one big group, but most broke off into smaller, exclusive cliques. They turned away anyone who seemed uncertain, nervous, or gave off even the slightest hint of being guilty.
The energy shifted fast. Suddenly everyone was suspicious of everyone.
Whispers. Finger-pointing. Side-eyes. Trust dissolved in minutes.
Finally, when all the groups were formed, the teacher said,
“Alright, time to find out who fails. Witches, raise your hands.”
And not one hand went up.
The whole class exploded. “Wait! You messed up the game!”
And then the teacher dropped the bomb:
“Did I? Were there any actual witches in Salem, or did everyone just believe what they were told?”
My daughter said the room went dead silent.
That’s when it hit them. No witch was ever needed for the damage to happen. Fear had already done its work. Suspicion alone divided the entire class, turning community into chaos.
And isn’t that exactly what we’re seeing today?
Different words, same playbook.
Instead of “witch,” it’s liberal, conservative, vaxxed, unvaxxed, pro-this, anti-that.
The labels shift, but the tactic is the same.
Get people scared. Get them suspicious. Get them divided.
Then sit back while trust crumbles.
The danger was never the witch.
The danger is the rumour. The suspicion. The fear. The planted lies.
Refuse the whisper. Don’t play the game. Because the second we start hunting “witches,” we’ve already lost.
[Naomi Dennis]
"Les réseaux sociaux ont donné le droit de parole à des légions d'imbéciles qui, avant, ne parlaient qu'au bar, après un verre de vin et ne causaient aucun tort à la collectivité. On les faisait taire tout de suite alors qu'aujourd'hui ils ont le même droit de parole qu'un prix Nobel. C'est l'invasion des imbéciles."
Umberto Eco
"Catalan has always been my mother tongue. I grew up immersed in our culture... wherever I go, I carry the pride of my hometown, Ribes, with me."
"Ironically, I’ve faced more criticism for speaking Catalan than for playing football, but that has never stopped me."
"Our language, land, and culture are truly unique. I urge every institution to actively protect and preserve our heritage. Please use every tool available so our language isn’t lost, because as you know, it faces constant attacks and a declining presence in daily life."
— Aitana Bonmatí Conca
L'alcalde de @matarocat, el senyor @DBotePaz, @PSOE se pensa que amb una "dutxa", els contenidors d'escombraries deixen de fer pudor.
Anys enrere amb un pressupost molt més petit, l'empresa responsable, netejava els contenidors per dins.
Paguen molt, molt més, per menys
//⭐//
Aujourd’hui, une fois de plus, quelqu’un m’a dit :
— Ton travail ? Nettoyer des culs.
Et croyez-moi… ce n’est pas la première fois que je l’entends.
Mais ce soir, je veux répondre clairement.
Oui, je suis aide-soignante.
Et oui, je nettoie des culs.
Mais je fais aussi bien, bien plus que cela.
Je lave des corps fragiles.
J’habille des mains tremblantes.
Je nourris des bouches fatiguées.
J’offre des mots doux là où il n’y a plus que le silence.
Je rends leur dignité à ceux qui ne peuvent plus la préserver eux-mêmes.
Je prends soin d’hommes et de femmes qui ont tout donné à ce monde.
Et qui, aujourd’hui, ne méritent qu’une chose : être soignés avec humanité.
Réduire ce métier à « nettoyer des derrières », ce n’est pas seulement faux.
C’est insultant.
Parce que derrière chaque geste, il y a du respect.
Derrière chaque contact, il y a de la délicatesse.
Derrière chaque garde épuisante, il y a un cœur qui a choisi de servir.
Et vous savez quoi ?
Ceux qui se moquent de ce métier sont souvent ceux qui n’ont jamais eu besoin d’aide.
Qui n’ont jamais vu un parent perdre son autonomie.
Qui n’ont jamais eu à accepter leur propre fragilité.
Mais ce jour viendra.
Et ce jour-là… ils seront reconnaissants de nous trouver.
Reconnaissants de trouver quelqu’un qui ne juge pas.
Qui tend la main.
Qui soigne avec dignité, patience et amour silencieux.
Notre métier est fait de personnes.
Il est fait de courage.
Il est fait de présence, quand tout le reste s’efface.
Ce n’est pas un travail comme les autres.
C’est un travail vital.
La prochaine fois que cela vous fera rire… réfléchissez-y.
Car un jour, peut-être, ce sera votre tour.
Et vous serez heureux qu’à vos côtés, il y ait quelqu’un comme nous.
Los griegos sabían que hay conocimientos de los que ya no se puede regresar, por eso Aristóteles dedicó un lugar privilegiado a la anagnórisis en su Poética.
La definió como el paso de la ignorancia al conocimiento.
#Mataró és això i un munt de pixades i caques (25.000 gossos sense llicència )per tots els carrers, que fent sols mitjà feina, ha costat 400.000 euros en reparacions de fanals.
Les cantonades podrides se les han d'arreglar els veïns
I N D E P E N D È N C I A
🟨🟥🟨🟥🟨🟥🟨🟥🟨
Catalunya pot ser ser un país pròsper, esclatant de vida i cultura, i independent. Ens sobren forces.
I igual que el processisme no ens hi podia dur, tampoc s'hi arriba fent un front d'esquerres amb l'esquerra madrilenya ni fent un front amb els castellans contra el "califat."
#Taldiacomavui de 1881 s'inaugurà a Vilassar de Dalt el Teatre La Massa (1880-81), obra singular de Rafael Guastavino que tenia la volta de grans dimensions més prima mai feta fins llavors: 5 cm de gruix, una relació radi/gruix més prima, literalment, que una closca d'ou. Fil 🧱
El astrofísico Neil deGrasse Tyson lo resume con datos que no admiten mucha discusión:
En la época de las cavernas, un ser humano vivía en promedio 30 años. Para 1840, la esperanza de vida apenas había subido a 35. Y eso que todo era “orgánico”: aire puro, agua sin procesar y animales de libre pastoreo.
Aun así, la gente moría joven.
Lo que realmente disparó la expectativa de vida no fue la “vida natural”, sino la ciencia: vacunas, antibióticos, saneamiento, tecnología médica y conocimiento acumulado.
Por eso las expectativas razonables deben alinearse con lo que muestra la evidencia científica.
Y si algo enseña la historia es esto: cada vez que confiamos en la evidencia, avanzamos; cada vez que la ignoramos, retrocedemos.
Carta de un cura de barrio a Silvia Abril:
Estimada Silvia:
Me llamo Francisco Javier. Soy un sacerdote del montón que vive y trabaja en un barrio obrero del sur de Madrid, en Leganés. En mi día a día no hay focos ni maquillaje; aquí la vida es muy auténtica.
👇
Solo hay 3 tipos de personas que les jode que los menores de 16 se les prohiba el acceso a RRSS:
- Ped0fil0s
- Influencers / cryptobros que les timan
- Expertos en bulos de ultraderecha porque pierden gente a la que lavar en cerebro en la etapa vital más influenciable
En El nombre de la rosa se dice que “La risa mata el miedo, y sin miedo no puede haber fe, porque sin miedo al diablo ya no hay necesidad de Dios"… Y de eso va todo este acoso de la ultraderecha contra la comedia; necesitan gente con miedo para tener poder y abusar de ese poder.