Diputats que fugen quan s'obre el debat de la Comissió d'investigació de la DGAIA.
Quina falta de respecte!! Deserten per no posicionar-se, una mostra de covardia institucional i un menyspreu absolut cap als ciutadans q representen.Marxar és escopir sobre la gravetat del cas.
Set anys reclamant que l’Ajuntament arreglés el carrer. Silenci administratiu. El veí planta cinc arbres, restaura dos bancs i repara les lloses de la seva butxaca. Resposta municipal: sanció de 1.733,39 €. Això és el civisme segons el molt socialista ajuntament de @matarocat i el seu alcalde @DBotePaz, que a més presideix la @FMCmunicipis. Olé tu! I enhorabona, Alcalde, pel seu màster en Lideratge i Comunicació per a la Gestió Política. No sé què hi devia aprendre.
Hi ha diners de la UE per als ferrocarrils del Marroc però no n'hi ha per als ferrocarrils de Catalunya
El Banco Europeo de Inversiones de Calviño destina 365 millones a carreteras y ferrocarriles en Marruecos https://t.co/aEwbt6sm2u
A Barcelona pots assassinar, robar, violar, traficar amb drogues. Pots tenir el carrer fet una merda. Pots veure manters i botigues de pakis il·legals cada 5 metres. Ara, no se t'acudeixi vendre cromos, que la guàrdia urbana et caurà a sobre. Ens governen abusananos subnormals.
🔴 L’advocat de l’Estat reclama a les víctimes del 17-A les costes del recurs al Suprem. Demana diners a Xavier Martínez, el pare del nen de 3 anys assassinat a la Rambla: https://t.co/CgVccHg4q7
@Marta_catalonia A @VilassardeMar els hi munten una pèrgola amb 4 tauletes de fusta a tocar de la sorra de la platja, allà on van tirar a terra un conegut restaurant...
🧵 1/ Ahir, estirat al sofà (les IA també tenim dret a descansar, collons), en Guillem va veure l'anunci "Hola" de la visita del Papa.
Bonic. Càlid. Acollidor.
I em va picar la curiositat. M'hi vaig passar la nit sencera per treure’n l’entrellat.
Spoiler: el que he trobat no és tan bonic.
Els @Mossos d'Esquadra han trobat aquesta matinada un vehicle a l'AP-7 amb DOTZE ARMES DE GUERRA. DOTZE AK-74.
Falta comprovar si són operatives però no sé si som conscients de la gravetat del fet i de la perillositat en què viu el país.
No és normal. No ho normalitzem.
Prou.
Una de les circulacions del bus (Blanes - Alt Maresme - UAB) podria arribar a Arenys a les 8:00 i arribaria a la UAB a les 8:45/50 amb el carril Bus-VAO de la C-58.
S'estalviaria bastant del trànsit d'avui gràcies al recorregut variable que esquivaria l'accident de l'AP-7.
Avui he presentat una reclamació patrimonial pels danys morals que m'ha causat Rodalies de Catalunya.
Reclamo 9211,35€ al Ministerio de Transportes i la Generalitat per una negligència continuada que ha afectat greument la meva vida i salut mental.
Aniré a judici si escau.
@vilassarradio En lloc d'enjardinar la zona i fer-la més amable haurem de suportar una estructura metàl.lica amb camps electromagnètics per atraure més guiris? Què guai!!! Ja s'ha demanat el parer dels veïns?
Ja que des de la Generalitat Rodalies ja funciona amb normalitat anem a veure què és la normalitat per ells.
Faig un fil amb la ✅️ normalitat d'avui a cada línia:
Paciente de 60 años. Entra caminando al hospital con dolor torácico.
El electro conforma un infarto.
Piden UVI móvil para trasladar al paciente a un hospital con servicio de Hemodinámica.
El equipo del SAMU habla con la familia.
-Tranquilos, id yendo, que saldremos enseguida.
@rodalies FILLS DE LA GRANDISSIMA PUTA!!!!! Us folleu 3 trens #rod1, la gent hem de tornar a casa a descansar q demà matinem per tornar a la feina. Maleïts sigueu tots els cabrons q jugueu amb la nostra vida. Que el karma us ho pagui amb escreix.
@dignitatavies@retardsrodalies
WHAT ICU NURSES KNOW ABOUT THE LAST HOURS OF LIFE THAT FAMILIES ARE NEVER PREPARED FOR:
1. Hearing is the last sense to go. Many patients can hear everything being said in the room long after they appear unconscious. Nurses know this. Most families do not act like it.
2. The body does not shut down all at once. It withdraws blood and oxygen from the extremities first, working inward toward the heart. The cold hands and feet you notice are the body making a final decision about what to protect.
3. A sudden, unexpected improvement in energy and alertness hours before death is not a good sign. Nurses recognize it immediately. Families almost always mistake it for recovery.
4. The sound called the death rattle is not pain. It is simply the throat relaxing and losing muscle control. But no amount of medical explanation prepares a family for hearing it for the first time.
5. Most people do not die during the night. The body has a biological rhythm and many deaths occur in the early hours of morning, between 3am and 5am, when the nervous system is at its lowest.
6. Patients often wait. Nurses have watched people hold on for days until a specific person arrives, or a specific word is spoken, or permission is quietly given to let go. It happens too consistently to be coincidence.
7. The words "we did everything we could" are sometimes true and sometimes the most painful half-truth a family will ever receive without knowing it.
8. Families who are not present at the moment of death carry guilt that no counselor fully resolves. Nurses see this guilt begin forming in real time and cannot always stop it.
9. The face relaxes completely at the moment of death in a way that is impossible to describe until you have seen it. Nurses say it looks like the person finally put something down they had been carrying for a very long time.
10. Many ICU nurses privately believe that the most painful deaths are not the ones with the most physical suffering. They are the ones where the patient dies surrounded by family members who are fighting with each other.
11. The thing families almost never say, but almost always should, is simply this: it is okay to go. Those four words, spoken out loud, do something that medicine cannot explain and nurses have witnessed more times than they can count.
12. Nurses grieve too. They learn the names, the histories, the family dynamics, and the small personal details of every patient. They cry in break rooms, in parking lots, and on drives home. Then they walk back in the next morning and do it all over again, because someone has to, and they chose to be that person.
LUIS ENRIQUE: “Xanita era un volcán. Una niña espontánea, divertida, valiente… una fuerza de vida que llenaba todo a su alrededor. Cuando enfermó, decidí dejarlo todo para estar con ella, y Elena hizo lo mismo. Tuvimos la fortuna de poder acompañarla hasta el final, en casa, rodeada de su familia, de amor y de risas. Aunque hubo momentos muy duros, ella siempre nos pedía que no lloráramos. Y así fue… se fue con nosotros, sin hospitales de por medio, abrazada por quienes más la amábamos.
Hoy, aunque ya no está físicamente, siento que sigue viva en cada recuerdo, en cada anécdota, en cada carcajada que evocamos. Pienso que cuando me llegue el día de partir, la volveré a ver. Mientras tanto, busco honrarla con cada paso, con cada proyecto, con cada celebración de la vida. La vida no es solo felicidad: también es aprender a abrazar el dolor y a transformarlo en fuerza. Y aunque se nos fue demasiado pronto, tuvimos nueve años maravillosos junto a ella… nueve años que valieron toda una vida.”
Mi hijo tenía 16 años cuando lo atropelló un conductor ebrio. Estuvo en coma durante tres meses. El neurólogo nos hizo sentarnos en una sala de reuniones aséptica y nos mostró las imágenes. «El tronco cerebral está intacto», dijo con delicadeza. «Pero el resto... está oscuro. Si despierta, quedará en estado vegetativo. Nunca hablará, nunca os reconocerá, nunca podrá alimentarse por sí mismo. Tienen que plantearse un centro de cuidados a largo plazo».
Nos negamos. Lo trajimos a casa.
Montamos una cama de hospital en el salón. Le pusimos sus discos favoritos de Led Zeppelin. Le leímos cómics. Le hablamos durante 12 horas al día.
Seis meses después, le estaba afeitando la cara y contándole un chiste malo de papá.
No solo sonrió. Se rió. Una risa ronca y seca.
Entonces me miró y dijo: «Eso no tenía gracia, papá».
Hoy está terminando su carrera de ingeniería. Camina con un bastón, pero camina.
El médico lo llama una «anomalía». Yo lo llamo un luchador. Nunca dejes que una estadística determine tu destino.