Borja Iglesias a los medios de comunicación sobre las preguntas del estado físico de Lamine Yamal: "También me gustaría que preguntéis sobre Lamine cuando pasan cosas como en el España-Egipto (cánticos racistas de musulmán el que no bote)"
Avui fa 100 anys de la mort del mestre Antoni Gaudí. I a ‘Les tres bessones i Gaudí’, la seva mort es representa poèticament: en lloc de ser atropellat per un tramvia, se’l veu pujant-hi i retrobant-se amb el seu amor de joventut.
Pell de gallina. Sempre referents.
Según ha podido saber este diario, la manifestante herida por la carga policial en la avenida Pío XII es una maestra jubilada de 68 años, que, en estos momentos, está siendo atendida en un centro de salud. Su familia presentará una denuncia con parte de lesiones por los hechos sucedidos en la concentración de esta tarde frente a la Conselleria de Educación.
L'Alexia Putellas ha decidit que era el moment de marxar del Barça
I aquí he explicat la cronologia i els motius d'aquesta dificilíssima decisió @sport
https://t.co/xcQpIVPeul
Que maco va ser aquest gol contra el Madrid. Quan miro aquest video, escolto que el públic està cridant alguna cosa però arribo a entendre ben bé què diu. Algú entén què canta el públic???
Marc Casadó davant de les càmeres, quan li parlen en castellà a ell i a Alejandro Balde:
"Aquí parlem català, eh?"
No ho va dir amb crispació. Ho va dir com qui recorda una cosa òbvia. Com qui no entén per què cal recordar-la.
Balde va fer un 'mantinc el català'. Casadó deixa les coses clares.
Gerard Romero va dir que tenia tota la raó i que li agraïa la bronca.
Tres catalans. Tres noms que arreu del món s'associen al Barça. I la llengua que parlen entre ells, quan ningú els obliga a res, és el català. Malgrat que Gerard Romero es passi al castellà per allò de "así nos entendemos todos".
Feia temps que no veiem un moment tan senzill i tan contundent alhora.
Cal reivindicar aquest orgull i aquesta manera de ser dels catalans. Al primer comentari et deixo un enllaç on gairebé 1000 catalans parlem de temes que ens afecten.
Se me ha escapado una lágrima con este vídeo de la extenista Nadja Manjon, donde conversa con su ‘yo’ de hace 12 años y le cuenta que no ha ganado Wimbledon y que nunca llegó a todo lo que había soñado.
“Te darás cuenta que sirves para mucho más que para ser tenista” 😢