Un tren de hidrógeno para 2.600 pasajeros comienza a operar en India como alternativa al diésel en líneas sin electrificar, el primero de la India y el más potente del mundo.
https://t.co/ZB2KcTNMJG
Anys de feina que avui es converteixen en una nova eina per a la recerca i la memòria democràtica.
El Banc de la Memòria @catmemoria incorpora el fons de les Milícies Antifeixistes, amb més de 37.000 registres accessibles en línia. Consulteu-lo aquí https://t.co/kpB4blyS6Z
MEDIO AMBIENTE | #BuenasNoticias Un rescatador de abejas ha salvado ya 6 millones de insectos en Singapur
Te lo contamos en #lacarabuenadelmundo
https://t.co/In7VMgvjin
Al Canadà, de moment, tenim 834 incendis forestals.
14.000 km2 que cremen.
A Toronto avui hem arribat a 46 graus. Ara s'afegeix el fum de diversos incendis que ha girat cap a la ciutat. Gent amb asma i d'altres problemes respiratoris no hauríem de sortir de casa fins divendres
Hi ha diners de la UE per als ferrocarrils del Marroc però no n'hi ha per als ferrocarrils de Catalunya
El Banco Europeo de Inversiones de Calviño destina 365 millones a carreteras y ferrocarriles en Marruecos https://t.co/aEwbt6sm2u
Cada terra fa sa guerra... "Las bibliotecas públicas de Colombia comprarán directamente en librerías independientes"
https://t.co/qJSfnt4m9D
@bibliotequescat@Llibreterscat
🚨 SI US PLAU, COMPARTIU.
Busquem el José, desaparegut des del 6 de juliol a Sant Cugat. És nascut a Terrassa i podria estar desorientat.
Si en sabeu res, truqueu al 112. Qualsevol pista pot ser decisiva. 💙
Depuis de dimanche, une nouvelle loi plein de bon sens est rentrée en vigueur en Suède (gvt de droite).
Tous les migrants qui ne mènent pas une vie honnête seront expulsés :
Ministre suédois de l'intégration et des migrants : "le respect des lois et des règles va de soi mais il doit également aller de soi que nous fassions de notre mieux pour vivre de manière responsable et ne pas nuire à notre pays".
➡️vous ne payez pas vos dettes : dehors
➡️vous ne vous conformez pas aux décisions des autorités suédoises : dehors
➡️vous abusez du système des allocations : dehors
➡️vous obtenez un permis de séjour suédois par des moyens frauduleux : dehors.
➡️vous representez une menace pour la sécurité : dehors
C'est tellement évident, sauf pour la gauchosphère surtout en 🇫🇷
Vous verrez ces migrants viendront chez nous où tout est permis!
🗣️"Les administracions han vist l’agricultura familiar com una molèstia que cal esborrar"
Entrevista a la pagesa i viticultura Montse Molla, del mas Molla, a Calonge
https://t.co/av7h2LXduf
https://t.co/av7h2LXduf
🚨Assange : « Les archives numériques leur permettent d’effacer l’histoire en un clic. Un jour : « Page introuvable. »
Le lendemain : « Ça n’a jamais existé. » Ils contrôlent vos souvenirs.Conservez les livres papier. Ne faites pas confiance au cloud.. »
🧵 El Govern noruec assumeix que hi ha una part del canvi climàtic que ja no es podrà evitar.
I, precisament per això, el debat al país ha començat a canviar.
(fil de 17 missatges, crec que curts, fàcils de llegir....crec 😄)
biri 2100 yılında dünyanın hangi noktalarının hâlâ tarıma uygun kalacağını haritalayan bir site yapmış, farmland atlas.
5 milyondan fazla noktayı puanlıyor, her biri farklı iklim senaryosuna göre ayrı ayrı hesaplanmış, 2100’e kadar. haritaya tıkladığın her nokta iklim, su, toprak, afet riski, yönetişim ve erişim başlıklarında ayrı skor veriyor, sonunda o toprakta gerçekte ne yetişeceğini de söylüyor.
örnek: litvanya’da bir koordinata tıklıyorsun, 2050 skoru 82/100 çıkıyor, prime sınıf. altında kırılım var: iklim 80, su 84, toprak kalitesi 80, afet riski 98, kurumsal erişim 74. altında da net cevap: buğday, mısır, kolza, patates, şeker pancarı yetişir diyor.
haritada bugün yeşil görünen yerler var, 2100 senaryosunda kırmızıya kayıyor. kanada’nın kuzeyi ve orta amerika’nın bir kısmı şimdiden kırmızı boyalı.
ücretsiz, herkese açık. tek bir kişi, gezegenin tarım geleceğini tek haritaya sığdırmış.
💡L’Eva Baltasar recomana “Cosdiví” de Theodore Sturgeon!
«Crist originalíssim arriba a un Poblet conservador de Nova Anglaterra i fa que tot aquell que posa els ulls en el seu cos nu trobi una redempció molt distintiva perquè està arrelada al plaer i a la vida.»
🧠Leer es una competencia clave para aprender, participar y comprender el mundo
📘Las «Guías para la elaboración de un plan de fomento de la lectura» apoyan a los centros en la creación de estrategias lectoras sostenibles
🔗Puedes consultarlas en: https://t.co/3i5YbfObXo
La obra "Oblivion" del músico argentino Astor Piazzolla (1921-1992) es una verdadera maravilla. En mi opinión, es ideal para acceder a su catálogo. Y para todos aquellos que ya la conocen es genial revisitarla. Adjunto la versión grabada por Gidon Kremer https://t.co/GwJ4afewZM
Els arbres grans i els rodals de boscos madurs s'haurien de respectar. Son els més biodiversos. El que consumeix més aigua i el que té més risc d'incendi no son els boscos madurs sinó els boscos joves en creixement, cal dir-ho cada vegada que es parla de la necessitat de 'gestionar el bosc'
Bona entrada de setmana tingueu.
Avui, vull compartir amb vosaltres la meva preocupant visió del país.
Catalunya és avui un país que viu una paradoxa tan evident com dolorosa: disposa d’un talent extraordinari, reconegut internacionalment, però es troba immersa en una decadència que avança amb una velocitat que ja ningú pot dissimular. Científics, emprenedors, esportistes, acadèmics i professionals catalans excel·leixen a Silicon Valley, a Cambridge, a Zúric o a Berlín, mentre el país que els ha vist néixer s’enfonsa en una gestió pública que sembla dissenyada per impedir qualsevol renaixement. Aquesta fractura entre el potencial social i la realitat institucional és el nucli del problema.
Catalunya ha generat generacions capaces de competir en els entorns més exigents del món, però la seva classe política s’ha format en un medi completament diferent: l’aparell intern dels partits, on la lleialtat orgànica pesa més que la competència i on la carrera professional sovint comença i acaba dins del mateix despatx. El resultat és una elit dirigent que gairebé mai ha hagut de demostrar excel·lència en l’àmbit privat, que no ha gestionat projectes d’alta complexitat i que ha après que la seva supervivència depèn més de pactes interns que de resultats externs.
La mediocritat no és una anècdota: és estructural. Després del Procés, en lloc de renovar lideratges i obrir finestres, els partits van optar per mantenir els mateixos dirigents que havien patit la repressió. La continuïtat es va convertir en dogma, i el país va quedar en mans d’una generació política que, per por, per cansament o per conveniència, ha renunciat a qualsevol ambició nacional real.
La política catalana ha passat de ser un espai de conflicte i esperança a ser un mecanisme de control i docilitat. La repressió va desactivar el moviment, però la postrepressió ha desactivat la política. En aquest context, l’erari públic s’ha convertit en refugi laboral i en botí. Quan una classe política no ha competit en el món real, el sector públic es transforma en un entorn de supervivència: sous assegurats, càrrecs blindats, promocions internes, clientelisme i una sorprenent estabilitat enmig del col·lapse general. Mentre els serveis essencials —sanitat, educació, seguretat, transport, habitatge— es degraden any rere any, els dirigents polítics continuen prosperant amb una serenitat que contrasta amb la precarietat creixent del país.
Catalunya tampoc disposa de mitjans de comunicació realment independents, neutrals i útils a la societat. La majoria viuen de subvencions públiques, cosa que condiciona la seva llibertat informativa i els converteix en instruments de conveniència del poder. En lloc de fiscalitzar-lo, sovint el protegeixen o el justifiquen, i així la ciutadania queda desinformada o anestesiada.
Catalunya no té un projecte de futur. No té relat, no té direcció, no té ambició. La governança s’ha convertit en una administració del dia a dia, sense estratègia, sense visió i sense capacitat de reconstruir res. El talent del país no sap cap a on remar, perquè ningú marca el rumb. La decadència no és la causa: és la conseqüència d’un sistema polític que no reté talent, que no incentiva l’excel·lència, que no renova lideratges i que ha convertit la gestió pública en un espai de confort per a dirigents que no reflecteixen el nivell del país que governen.
Catalunya és millor que la seva classe política. És més creativa, més capaç, més internacional, més exigent. La pregunta no és per què decau, sinó quant de temps pot aguantar un país de primera línia amb uns polítics de tercera. Salut!