0/
El fil del cava d’ahir ha estat el més llegit en la història curta del @Menjometre
Però hi ha dos puntualitzacions MOLT IMPORTANTS:
–UN: aquell fil només es va poder fer gràcies a la nova eina del Menjometre, L’Atlas, us convidem a utilitzar-lo aquí https://t.co/f0Rp6McL9U
–DOS: aquell fil tenia una segona part, que és la que us presentem avui
Encara més bèstia. Encara més significativa.
I que va molt més lluny que una anècdota del cava, els seus cavistes i els pobres pagesos que han de soportar un sistema pervers.
🧵
1/ El conseller Dalmau presumeix avui de 5.000 tràmits.
Us explico el que no diu: aquests 5 furgonetes (per fer els tràmits) van costar 2.430.837,60 € i han atès 1.181 persones.
Són 2.058 € per persona atesa.
Cada ciutadà que puja a la furgoneta val el que un iPhone. Dos, de fet.
Seguiu-me en aquesta trista (sempre és trist el que fan els socialistes) història.
1/
Aquest matí, en algun poble del Penedès, un home de 60 anys ha carregat 3.000 quilos de raïm. Es temps de verema.
Li han ofert 40 cèntims el quilo. Un sou de mileurista per tres mil quilos de raïm que ha tardat un any en conrear, cuidar i veremar.
Produir-los li'n costa 55 cèntims. Perd 15 cèntims per cada quilo on s’hi ha deixat l’esquena.
Aquest fil explica per què. I no us agradarà el final.
🧵
@AssumptaSerna explica en aquest vídeo fins a quin punt se sent maltractada pl Departament d @dsocialscat, i eleva una queixa raonada q tots hauríem d'escoltar. També demana q qui tingui un testimoni semblant li faci arribar. Si en teniu, contribuïu-hi
Què es pensa aquest rei? Què vol?
Que vagi al seu refrigeri
a besar el cul de l'imperi
com si jo fos espanyol?
Rei de l'odi, rei puput,
lladre hereu de Marivent,
que no és seu, que és de la gent,
que m'esperi d'assegut.
Vet aquí la recomanació de #boncatalà d'avui, 29 de maig:
Una de les castellanades més repatànies és "enfermetat": ha de ser MALALTIA.
És molt preocupant que hom ho senti dir, a vegades, al personal sanitari i tot.
Si ho feu córrer, ajudareu a fer conèixer la nostra llengua.
Catalunya necessita un Pla Draghi. L’Informe Fènix és només el començament
L’Informe Fènix és un document valent, incòmode i necessari que posa negre sobre blanc una realitat que fa anys que molts intuïem però pocs gosaven formular amb claredat. Catalunya creix, sí. Però no prospera. El país guanya població mentre perd productivitat. El PIB augmenta mentre el PIB per càpita s’estanca. I rere les grans xifres agregades, s’hi amaga una economia cada vegada més dependent de sectors de baix o nul valor afegit.
En aquest sentit, l’Informe Fènix té molt de mèrit. Sobretot perquè trenca un tabú polític i mediàtic: Qüestionar el model econòmic català actual.
Durant anys, Catalunya s’ha explicat a si mateixa que anava bé perquè tenia més turistes, més habitants, més construcció i més activitat. Però el Fènix obliga a fer-se una pregunta més incòmoda: Activitat de quin tipus? Prosperitat per a qui? Amb quina sostenibilitat futura?
El document identifica alguns dels grans mals estructurals del país:
❗️estancament de la productivitat
❗️fragmentació empresarial
❗️dependència de sectors intensius en mà d’obra barata
❗️dificultats per retenir talent
❗️baixa capacitat d’escalat industrial
❗️i una creixent divergència respecte les regions europees més avançades
És, en molts sentits, el primer intent seriós de construir un diagnòstic compartit sobre el declivi relatiu de Catalunya.
I aquí és inevitable pensar en l’informe encarregat per la Comissió Europea a Mario Draghi.
El conegut “Pla Draghi” partia d’una preocupació similar: Europa està perdent competitivitat davant EEUU i la Xina. Però hi ha una diferència fonamental entre ambdós documents.
L’informe Draghi no es queda en el diagnòstic. Baixa al detall. Analitza sectors estratègics un per un: energia, intel·ligència artificial, semiconductors, telecomunicacions, defensa, indústria farmacèutica. Quantifica inversions necessàries. Proposa reformes reguladores. Defineix prioritats. I, sobretot, assumeix que competir al sXXI exigeix planificació estratègica.
Aquí és on el Fènix es queda curt.
El document català apunta direccions correctes (+ productivitat, + innovació, + indústria, millor capital humà) però evita entrar en el terreny més difícil: Concretar.
Quins sectors hauria de prioritzar Catalunya?
Quines indústries tenen potencial real de lideratge europeu?
Quant costaria reindustrialitzar determinades cadenes de valor?
Com es financia?
Quins objectius cal assolir el 2035?
Quina estructura institucional ho lidera?
Aquestes preguntes, avui, continuen sense resposta.
I probablement això no és casualitat.
Perquè el problema real de Catalunya no és només econòmic. És de governança.
Catalunya fa anys que funciona sense una autèntica estratègia nacional de llarg termini. La política viu atrapada en el curtterminisme, la gestió del dia a dia i la lògica comunicativa. Cada govern inaugura titulars. Pocs construeixen estructures.
Mentrestant, altres països i regions planifiquen a 10, 15 o 20 anys vista:
Com atraure indústria avançada,
com garantir sobirania energètica,
com retenir talent,
com connectar universitats i empresa,
com crear gegants tecnològics propis,
o com assegurar infraestructures competitives.
Catalunya, en canvi, sovint sembla governada per compartiments estancs, sense una autoritat real de planificació estratègica capaç d’alinear país, administració i sector privat.
I això acaba tenint conseqüències molt concretes:
Infraestructures col·lapsades o eternament ajornades.
Polítiques industrials erràtiques.
Universitats desconnectades del teixit productiu.
Debats eterns sobre decreixement mentre el món accelera.
El gran valor de l’Informe Fènix és que, potser per primera vegada en molt temps, algú ha decidit dir que el problema existeix.
Però si Catalunya vol redreçar-se de debò, el següent pas és inevitable: passar del diagnòstic a la planificació.
Catalunya no necessita només un informe.
Necessita una estratègia de país.
10/10 (jackpot)
Si arribem als 1000 RT d'aquest fil, publicarem tot el que hem trobat de Salvador Illa i les mascaretes.
De 7,9 milions d’euros que la Generalitat va pagar per duplicat a una empresa xinesa de patinets elèctrics per un “error administratiu”. I que s’han “perdut”
Voleu veure on van els vostres impostos? Voleu saber si van a enriquir a tercers?
(RT = sí, vull saber-ho)
Recorda, contribueix en el que puguis i vulguis https://t.co/vQZEU0lfmY
Arribats a aquest punt, només podem expresar el nostre malestar d'una forma, fent Like i RT a aquest fil, per a què tothom s'assabenti de la realitat...
Pots fer-ho aquí abaix⬇️⬇️⬇️
https://t.co/YNkYGKVgGV
“És el moment de reduir la fiscalitat i de deflactar l’IRPF per recuperar el poder adquisitiu perdut”.
"Catalunya pot tenir plena ocupació. La clau és formació vinculada a l’empresa, noves polítiques d’ocupació i recuperar la figura de l'aprenent”.
🎧 https://t.co/CsKuw3DvgV
Ja fa sis anys que vaig dibuixar aquest Sant Jordi i el Drac per tal que els menuts confinats el poguessin imprimir i acolorir.
Ja fa temps que no estem confinats. Tanmateix, aquí el deixo.
Veiem dades en el @menjometre que indignen. No sols guinguetes regades amb diner públic. Que us sembla que un cuiner mediàtic hagi rebut 1.5 milions de fons públics per dissenyar uns gelats? Com diu en Germà Bel, esgarrifa veure com es malbarata quan els diners no són teus
Consell de #boncatalà del 22 de març:
Ho direm per si algú en dubta: el mot correcte és RITU, amb ‘u’ final. És una pràctica establerta de caràcter sagrat o simbòlic. El mot "rite" no existeix.
Ens ho indica el fet que en deriva RIT𝑈AL.
Moltíssimes gràcies de fer-ho córrer!
🛑🛑🛑NOU VÍDEO
Se’ns ha fet una mica tard, però no volíem esperar a demà per publicar el vídeo. Vam dir que seguiríem sense descans el cas de la DGAIA.
"Expliquem com PSC i ERC intenten emmordassar el treballador que va denunciar l'escàndol de la DGAIA".
https://t.co/TJwgGaaOJs