Había yo recogido casi un kilo de ciruelas de mi hermoso árbol cuando entróme una soberbia tan injustificada como extravagante.
Determiné que haría mermelada.
No alcanzo a explicar semejante extravío. Jamás había hecho confitura alguna.
Movida por tan disparatada resolución, acudí al recetario de mi señora abuela, Nazarina, mujer que gobernó cazuelas y pucheros con autoridad de emperador y que jamás embalsamó utensilio alguno entre sus guisos.
Antes de comenzar, tuve la imprudencia de comunicar mi propósito a mi señora madre, Palmira.
Y en cuanto hice mi anuncio, miró las ciruelas, miróme a mí y entróle una risa que hubo de sujetarse a la encimera.
Al cabo de un buen rato, secóse las lágrimas y dijo "Urraca... hija... cómetelas, anda, bastante tienes con hacer unas patatas sin que haya bajas civiles".
Parecióme ofensiva semejante falta de fe.
Esterilicé los tarros. Cocí las ciruelas. Removí la mezcla con el aplomo de un maestro y los conocimientos de una cabra y, terminado el trabajo, presenté orgullosa y desafiante mi obra a Palmira.
Tomó uno de los tarros.
Guardó silencio.
Acercólo a la ventana.
Y volvió a reír.
Miré yo también.
Por Belcebú y toda su parentela, en medio de la mermelada reposaba, inmovil y solemne una tapa métalica.
No encuentro razón alguna para que semejante objeto abandonase su legítimo tarro y decidiera pasar el resto de la eternidad sepultada con ciruelas fallecidas.
Pensé entonces que Nazarina, allá donde reposen las almas de las grandes cocineras, habrá dado gracias por no haber asistido al primer caso documentado de una especialidad culinaria enteramente insólita. Probablemente deliciosa. Nunca lo sabremos.
Mermelada de tapa.
Confiture de couvercle. Parfaitement, Madame.
Valora’t.
Això no és arrogància. És ser conscient de tot el que has viscut, de tot el que has aguantat, de tot el que has superat.
De la persona que ets avui, de tot el que has après i de tot el que, amb el teu esforç, has arribat a ser.
Sigues humil, però conscient del teu valor.
Som-hi?
Bon diaaa!!🤍😔
CURIOSITAT
Aquests dies, del 25 de Juliol al 9 d'Agost de fa 34 anys se celebraven els Jocs Olímpics de Barcelona. L’equip de basquet d'Estats Units (el famós ‘Dream Team’) va guanyar els vuit partits on va participar. En tots superant els 100 punts i amb unes mitjanes espectaculars: 117 punts a favor i 74 en contra. Tal dia com avui, precisament, va guanyar a Alemanya per 111 a 68. Per cert, l’entrenador no va demanar cap temps mort en cap dels vuit partits. No l'hi va fer falta.
La col·laboració ciutadana és clau en la lluita contra el tràfic d'éssers humans, ja que les víctimes estan en situacions que les impedeixen demanar ajuda. Canals de contacte per a possibles casos 👇
📩 [email protected]
📲 QR del vídeo
#StopTràficÉssersHumans
Oriol Junqueras ens presenta una falsa dicotomia. És cert que el nou finançament aportarà 4.700 milions d’euros a la Generalitat. Però aquests diners vindran, o bé dels impostos que paguen els catalans (i, per tant, NO seran a la butxaca dels contribuents) o bé del deute (i, per tant, NO seran a la butxaca dels contribuents) o bé de la reducció de la despesa del gobierno de España.
Si em demaneu la meva opinió, jo crec que, de les tres alternatives, el què passarà és que vindrà de la reducció de la despesa.
Dit això, la història ens demostra (i Junqueras 1.0 sempre ho havia dit així quan parlava del dèficit de la balança fiscal) que, quan el gobierno ha de donar més diners a la Generalitat de Catalunya, el que fa es reduir la despesa que el gobierno fa a Catalunya (per entendre’ns i per dir-ho de manera simplificada, els traurà de Rodalies). PER TANT, el que passarà és que els diners que arribaran a la Generalitat vindran dels diners que el gobierno de Espanya gastava directament a Catalunya.
El dilema, doncs, no és si preferim que els diners els tingui la Generalitat o siguin a la butxaca dels ciutadans de Catalunya, sinó si preferim que els diners dels Catalans els gestioni el PSOE (el partit més corrupte d’Europa -empatat amb el PP- i el partit més incompetent a l’hora de gestionar inversions -com ho demostra el mateix funcionament de rodalies) O BÉ que els mateixos diners els gestioni el PSC (sucursal catalans del partit més corrupte d’Europa -empatat amb el PP- i el partit més incompetent a l’hora de gestionar els recursos catalans -com ho demostra el cas PISA, les vagues de mestres, les infiltracions dels mossos, la crisi de la DGAIA i l’escàndol dels Tests de Covid que no servien i que es van comprar quan Salvador Illa era ministre de sanitat -o SanidaZ, deia ell a les rodes de premsa).
Les butxaques dels catalans, doncs, no veuran ni un euro dels 4.700 milions. La pregunta és: aquests diners els malbarataran els corruptes ineptes de Madrid o els corruptes ineptes de Catalunya? PSOE o PSC? No hi ha més alternatives.
Si volgués endollar la meva filla la posaria a un despatx, no al carrer, combatent delinqüents, borratxos i terroristes...
Però sou tan curts i teniu tanta fal•lera de tombar-me que no raoneu.
Este verano os invito a descubrir mi libro DIOSAS. Mitos en primera persona, fiel a las fuentes clásicas y escrito con rigor, pero pensado para que todos puedan adentrarse en la mitología y disfrutar de un mundo tan fascinante.
Un gran signe de maduresa és quan una persona deixa de culpabilitzar els seus pares, relacions, el seu passat i tot el que li ha passat, entén que els seus problemes són seus i decideix actuar amb criteri propi i responsabilitat emocional.
Perquè el passat ens explica, però no ha de decidir per nosaltres.
Som-hi?
Bon diaa!! 🤍😉
La meva filla serà Policia Local perquè té la formació i vocació necessàries, i ha tret la millor nota (amb diferència) en el procés selectiu.
De la mateixa manera que no la puc beneficiar servint-me del càrrec que ocupo, tampoc la puc perjudicar ni privar de fer realitat el seu somni.
L' oposició ho aprofita per sembrar rumors i dubtes. La meva filla té el que s'ha guanyat a pols i jo, la consciència ben tranquila...
No me gusta nada dejar las crueldades dando vueltas por mi cabeza porque ahí mutan y acaban escapándose del convenio de Ginebra. Escribirlas es una medida de contención.
Acabo de descubrir, tras una discreta operación de inteligencia en ig, que una amiga se ha aficionado al country dance. Con botas, sombrero y el uniforme completo.
Hay amistades que no se rompen por una traición, sino porque un buen dia descubres que esa persona que parecia tan lista pasa las tardes fingiendo ser una vaquera de Oklahoma en un polideportivo de Brest.
Mi concepto de ella ha cruzado el desierto de Arizona sin agua. Ahora mismo estoy atravesando las cinco fases del duelo. Las cinco consisten en reírme.
No puedo mas.
Callao se lo tenía la hp 😂😂.
Llegamos al último hilo de #LaOdisea.
#LaOdiseaCantosXXIalXXIV
El destino ya estaba escrito. Los principales pretendientes habían caído y mi identidad ya no podía seguir oculta, pero aún quedaban cuentas por saldar antes de que mi viaje llegara verdaderamente a su fin.
.. vos heu adonat que esteu parlant d’una plaça d’agent interina de la Policia Local de Ripoll per cobrir la manca d’efectius i vacances on s’ha hagut de passar un examen, i no d’una plaça a cap Consell d’Administració de l’IBEX 35, ni de cap de gabinet com la parella de Paneque (PSC), ni d’assessora de no sé què com la germana de Collboni, ni com el germà de Sánchez a la Diputació (PSOE), ni com els germans Nadal de Secretari de Mobilitat, ni com el germà de Carod d’ambaixador a París (ERC), ni com Núria Vergés (germana de l’exconsellera i exvicepresidenta del Parlament Alba Vergés, ERC) de Directora General al Departament d’Igualtat i Feminismes, ni de la dona de Rull (JUNTS) com a assessora de relacions amb entitats locals al Departament de Territori, ni de la parella d’Ada Colau (COMUNS) com a responsable de relacions polítiques i institucionals de BCN, ni com la dona de Pisarello contractada com a cap de gabinet/assessora d’habitatge a l’Ajuntament, ni com el de la “prima de Feijóo” (PP) a sanitat, ni com les diverses parelles de membres de Vox contractades com a coordinadores/assessores a ajuntaments i altres llocs públics com Múrcia, Castella i Lleó… totes elles amb nomenament A DIT..
Hipòcrites.
D’aquí sis mesos, o bé t'estaràs queixant perquè no vas començar el que volies, o bé estaràs celebrant tot el que has avançat.
Tu tries.
Som-hi?
Bon diaa!!😉🤍
Le obligaron a beber tres cafeteras al día para verlo morir.
Este experimento es verdad y existió. Ya sabes, cómo soy médico, la gente me pregunta si el café es veneno y me gusta recordar este experimento de Gustav III de Suecia, que odiaba el café. Lo odiaba tantísimo que estaba convencido de que era veneno puro. Quería demostrarlo a su pueblo con ciencia.
Para eso montó un experimento. Cogió a dos gemelos condenados a muerte y les ofreció un trato: os perdono la vida si uno bebe tres cafeteras al día el resto de su vida y el otro lo mismo, pero con té. Puso dos médicos a vigilarlo todo y se sentó a esperar el cadáver del del café.
Por desgracia, para Gustav, nada salió como él planeó. Primero murieron los dos médicos de viejos, luego lo asesinaron a él, con un tiro por la espalda en un baile de máscaras. Antes de que pudiera ver el resultado. Después murió el gemelo del té a los 83 años, que era una barbaridad para la época. Pero el bebedor del café, el que iba a caer fulminado el primero de todos, sobrevivió, a los médicos, al rey y a su hermano
No se sabe muy bien cómo murió, pero fue el último que lo hizo y el tiempo le siguió dando la razón. Hoy tenemos metaanálisis con millones de personas que toman tres o cuatro cafés al día y se asocia con menos mortalidad. Ojo, es asociación, no causa. Pero parece ser que veneno, no es.
La moraleja, es que tengas mucho cuidado cuando montes un experimento sólo para tener razón, porque casi siempre te la acaban quitando... y tómate el café de esta mañana a mi salud.
#LaTraumatologaGeek
Que Prime Video vaya ofrecer una serie creada a partir de mis hilos con producción de @sonypictures_es es alucinante, pero te puedo asegurar que no es comparable con las miles de muestras de cariño que he recibido desde que se hizo público. Gracias, gracias, mil gracias! ❤️❤️❤️
Si, la Najat Driouech normalitza la misogínia i el fonamentalisme islàmic portant el vel.
Suposo que com @joseprull és un home, no pot endendre la por que ens fa a les dones la normalització de certes merdes religioses
Hem normalitzat les presses, les agendes plenes, la hiperconnexió i la sensació d’haver d’estar sempre fent alguna cosa i no perdre el temps...
I després apareixen l’ansietat, l’esgotament, la tristesa… i necessitem ioga, meditació, teràpia o tècniques per aprendre a parar.
Tot això ajuda, és clar. Però potser també hauríem de preguntar-nos per què necessitem tantes eines per suportar la vida que portem.
Potser no hem d’aprendre a aguantar més.
Potser hem de començar a treballar menys, a no necessitar tant com ens fan creure, potser hem de valorar molt més la pau interior, tot el que ja tenim, i viure amb més alegria el temps que ens queda.
Al final, tot es pot acabar un dia qualsevol.
Que tot és tan efímer...
(Per això el tweet anterior. 🤍)