La meva primera xarxa social va ser Twitter. Amb 14 anys vaig trobar un lloc on parlar de temes que potser a classe no podia (res greu, era feliç, comentava el Barça a classe i frikades vàries aquí).
Avui, X ja no serveix per això, només per difondre odi.
És hora de marxar.
Donar les gràcies al @RCDEspanyol per facilitar el fitxatge del millor porter del món per 25M i que pugués anar a un equip gran (i l’únic de la ciutat de Barcelona a primera divisió).
🙏🏻🙏🏻🙏🏻
🚨Cuando está nochebuena tú cuñado te hablé del BULO Negreira,ponle este vídeo que explica como su equipo gano tantas ligas y champions
!!!!!! 4 HORAS DE ROBOS !!!!!!!
💣💣💣RT MASIVO💣💣💣
Feliz navidad
Felices fiestas
Merry Christmas
Pàgines de recomanacions de coses de Barcelona be like: el increíble pueblecito (una ciutat que literalment tothom nascut a Barcelona coneix) a solo dos horas de avión, tres días de trekking, un taxi y cuatro horas de mula que te encantará 🧚♀️🤯🎄.
Contra això portem lluitant 126 anys. Ara al menys no afusellen als nostres presidents. Hem d'aguantar una batalla entre club estat i president de la lliga per veure si és o no prou madridista. I la resta ho veiem totalment atònits i assumint que això no sigui motiu de cese.
Persona non grata
Hoy, en la Asamblea del Real Madrid, un socio ha pedido que se me declarara “persona non grata” y el presidente ha respondido: “no sé qué ganamos si todos estamos de acuerdo”. Algunos han aplaudido. Yo, sinceramente, sólo he sentido una cosa: tristeza.
Soy madridista desde los seis años, cuando volví a España con mi familia. Nadie me lo impuso, no heredé el carnet de mi padre ni de mi abuelo. Elegí ser del Madrid. Y el madridismo no te lo da un papel, un voto en una asamblea o una butaca en el palco. El madridismo está en millones de aficionados anónimos que sufren y disfrutan con su equipo, muchas veces más que algunos que sí tienen papel y su despacho.
Se me acusa de antimadridista. No lo soy. Y duele escucharlo. Sigo siendo madridista como el que más. Precisamente por eso defiendo una Liga fuerte, competitiva, con valor para todos, donde cada club –grande o pequeño– tenga su lugar. Porque sin una Liga sólida, el propio Real Madrid también será más pequeño.
Hoy, quienes dirigen el Real Madrid –no el Real Madrid como club, ni su historia, – empujan megaproyectos de competiciones que debilitan y destruyen la “casa” que les ayudó a ser grandes: LaLiga. Defender LaLiga, decir lo que se piensa, a quien corresponda y en cualquier lugar es defender ese ecosistema que permitió al Real Madrid convertirse en lo que es.
Podrán llamarme “persona non grata”. Podrán intentar expulsarme del relato del madridismo. Pero lo que no pueden hacer es borrar lo que siento desde los seis años. Defender LaLiga también es, a mi manera, defender al Real Madrid. Y eso no me lo quita ni una asamblea ni una etiqueta.
Oques Grasses. Què fort que ja s’acabi. Des de les places de pobles quan érem quatre i eren els més desconeguts de qualsevol cartell fins a convertir-se en el grup més important que hi hagut en català. Ha valgut la pena, i al Marc de 20 anys li diria que aprofités que s’acabava.
Un madridista i la premsa cavernària són capaços de vendre’t i de convèncer-se a si mateixos que un macarra com a Bellingham, que és un maleducat amb rivals i àrbitres, és el típic Sir britànic.
Tothom, ja no només culers, estan dient que Lamine no hauria d’anar, que l’últim cop el va lesionar ell (per mi és igual que si li hagués pegat una patada al genoll) quan el va obligar a jugar amb analgèsics pel dolor. Ara torna poc a poc de la lesió i se’l vol tornar a carregar.
Aquest personatge infame, que és un desastre d’entrenador i guanya només perquè té els majors talents del món, va fent campanyes per la salut mental i caldria dir-li que la salut mental d’un noi de 18 anys també es pot destrossar per enfonsar-li la carrera amb una lesió.
De vegades perdre com el Barça ahir, amb justícia i amb un rival clarament millor, va bé. Portàvem tota l’era Flick sent millors, també quan perdíem. Ahir no, i no passa res. No tenim Qatar darrera donant barra lliure, per sort. Tenim un equipàs però s’haurà de seguir apretant.
Si per aguantar una pesa o fer moure una màquina al gimnàs has de fer un soroll similar al que faria una morsa exhalant el seu últim alè, potser ès que el pes ideal és l’anterior al que estàs fent servir.
👋Avui s'ha celebrat el comiat dels #ResidentsCLÍNIC d'especialitats quirúrgiques.
Durant l’acte s'han lliurat 6⃣ contractes de #Recerca, a més d’altres reconeixements.
❤️No oblideu mai l’hospital; sempre sereu benvinguts!
👉https://t.co/vlDoYbk0B4