la montserrat roig un dia va dir «suposo que el dia que deixi de tenir capacitat de sorpresa, o que la gent no em sorprengui o que els fets no em meravellin.., és com acceptar una mica la mort» i jo només puc donar-li la raó
El terme ‘País Valencià’, per cert, que tanta psicosi ha provocat en els nuclis filoborbònics de finals de segle XX, ja havia aparegut el 1699 en la Vida de fray Agustín Antonio Pascual, d’Agustí Bella.
Simona Levi sap que el món digital en què vivim no és democràtic, però podria ser-ho, i està decidida a liderar el moviment social que cal per canviar-ho
https://t.co/9Vu4QSCQKv
estem davant d'un dels casos més bèstia i impactant dels últims temps i continua sense ser prou per a que els mitjans deixen de desviar la mirada del verdader culpable i deixen de posar a la victima com a victimaria. viure en este món és esgotador.
La Maria Branyas ens ha deixat. Ha mort com ella volia: mentre dormia, tranquil·la i sense dolor.
Fa uns dies ens deia:
“Un dia me n'aniré d'aquí. No tornaré a provar cafè, ni a menjar iogurt, ni a acaronar a la Fada..., deixaré també els meus records, les meves reflexions... 👇