He après que la paciència és una forma d’intel·ligència. No tot s’ha de resoldre immediatament, no tot ha de tenir una resposta clara. La vida no sempre és una batalla que s’hagi de guanyar; de vegades, és un riu que cal aprendre a navegar.
Pensament atribuït a Viggo Mortensen.
#BonaNit🤍😉
Sovint em pregunten com es pot superar un trencament amorós.
I crec que una de les coses més importants que ajuden a superar-ho és la d'entendre que moltes vegades no trobem a faltar tant la persona com el patró de vida que suposava.
I es troba a faltar una rutina:
·El "Bon dia i el Bona nit" per whatsapp o en persona.
·Les bromes privades.
·Una manera de viure.
·Una presència.
·Uns hàbits de vida compartits.
·A que sempre hi ha una persona que t'escoltarà.
·A sentir-se desitjat.
·A una versió de nosaltres mateixos que amb el trencament sembla quedar sesgada.
Per això hi ha persones que, fins i tot sabent racionalment que aquella relació no els convenia, continuen sentint un buit molt gran.
Perquè el cervell i el sistema nerviós també s’acostumen als vincles emocionals.
A la intensitat.
A les reconciliacions.
Als missatges continus.
A sentir que hi ha algú que pensa en tú.
En tot allò que aporta tenir una parella.
I quan això desapareix, moltes vegades el dolor no és només emocional.
També és costum.
També és aferrament.
També és com un síndrome d'abstinència.
A més, hi ha una altra cosa important:
el que no entenem bé, costa molt de deixar anar.
Quan una persona no acaba d’entendre què va passar, o per què la relació es va trencar, la ment continua intentant trobar respostes.
Per això moltes vegades el tancament no és una conversa. Ni un munt de converses.
És arribar, amb el temps i el treball interior, a tenir claredat i pau dins teu.
I també crec que hi ha relacions on el “nosaltres” ocupa tant espai, que després toca tornar a descobrir qui ets tu sol/a.
Reconstruir hàbits.
Recuperar parts de tu.
Crear noves il·lusions.
Fer créixer una vida pròpia.
Perquè al final una persona no supera de veritat un trencament quan intenta oblidar desesperadament el passat.
El supera quan el futur li torna a despertar ganes de viure. Quan el futur esdevé més apassionant que el passat.
És per això que cal ser racional, i no deixar mai que un passat qua ja no té futur, arruini el teu present. 🤍
https://t.co/nNILCS1DKw
Tothom hauria d’experimentar, almenys una vegada, una relació on el sexe no sigui el centre ni una de les primeres fites de la relació.
Per a poder centrar-se en descobrir què queda quan no hi ha química immediata, ni desig, ni pell.
Per a veure si hi ha conversa de qualitat, calma, admiració, complicitat, respecte i tendresa.
Per a entendre que estimar i desitjar no sempre són exactament el mateix.
Perquè hi ha relacions que t’encenen el cos,
però n’hi ha d’altres que et descansen l’ànima.
I sovint són aquestes les que deixen pas a l’amor.
Perquè l’enamorament és un estat.
I l’amor, una acció.
I sobretot, per a entendre que estar enamorat no és el mateix que saber estimar.
Perquè estimar és el que ve després,
quan l’estat d’enamorament minva o desapareix. 🤍
https://t.co/CDgoBXFDT2
Qualsevol persona que hagi tingut una bona persona a prop i l’hagi deixat perdre, no ha perdut només una bona persona. Ha perdut un valor que costa molt de trobar.
Resum: Cuida molt les bones persones, perquè aguanten molt, però quan diuen prou és prou.
I no tornen mai més.🤍
Si algú intenta menysprear-te sense cap motiu aparent, ho fa des del seu propi malestar al comparar-se amb tu.
Perquè hi ha gent que en lloc de sanar millorant-se, ho intenta fer rebaixant els altres.
Ni cas. Fes un pas enrere, respira profundament i recorda: No es tracta de tu.
És propi de les persones molt intel·ligents, quan no saben alguna cosa, ho admeten i ho diuen: No ho sé.
No els cal fer veure ni demostrar que són intel·ligents. Perquè ja ho són.
I equivocar-se fa aprendre.
I quan un “ho sap tot”, es limita i no pot aprendre. 😉🤍
@majosevn Doncs amb aquesta meravellosa reflexió del senyor Aureli...res!! Qui no arrisca no plisca.... jejejeje
Bona nit @majosevn gràcies x totes les teves publicacions 💯🤗💚
Un dia ens varem casar, formar una família, i vam ser feliços uns quants anys . . .Però de sobte tot va canviar i, sense adonar-nos, aquella passió i l'amor es va anar apagant, i acabant..."
I és aleshores que la gent comença a murmurar, et jutja i al final sentencien:
"Van fracassar en el seu matrimoni".
I no. No és cert.
Deia algú que fracassar és jugar a ser "la família feliç".
Que fracassar és enganyar la teva parella, els teus fills i a tu mateix . . .
Fracassar és quedar-se per conveniència i estimar malament.
Fracassar és manipular a la teva parella amb els fills. Fracassar és viure una vida grisa.
Fracassar és no arribar feliç a la teva casa cada nit. Fracassar és mendigar l'amor de qui ja no t'estima. Fracassar és fingir que estimes.
Fracassar és quedar-se per por de la solitud.
Fracassar és viure amb algú per por del "què diran". Fracassar és no lluitar per ser feliç.
Fracassar és creure que l'amor no existeix . . .
El meu respecte per a tots els que han tingut el valor de no viure en el fracàs.
I l'aplaudiment per a tots els que continuen feliços i enamorats després de tants anys. Per molts anys de'amor i de felicitat compartida!
Lluita pel teu matrimoni, lluita per la teva parella i intenta recuperar l'alegria, observar les necessitats de l'altre, fer coses junts, augmentar el mutu respecte, la complicitat, la intimitat...però si malgrat tot l'esforç i l'empeny, ja no hi ha conversa, ni alegria de viure, ni motius pels quals lluitar per la parella, aleshores, respecte l'altra, però lluita per la teva felicitat.
Lluita per la teva felicitat. Perquè la teva vida és molt més que una relació que no funciona.
I si la teva parella el diu que se'n vol anar, deixa'l anar.
Però no us feu mal, simplement respecteu-vos.
Perquè l'amor no fa mal. El que fa mal són les persones que no saben estimar ni respectar.
🤍