Deu hores de notícies sobre el lamentable succés de Plaça de Sants, i encara no hi he vist el nom de la constructora que fa les obres d’accessibilitat ni qui exerceix la direcció d’obra ni quina és l’administració responsable. 🤔
Quan dos encofradors es lien a pals a les obres del Camp Nou el nom de Limak ràpid als titulars, però per què mai veiem el nom de la constructora de torn quan hi ha explosions amb ferits o esfondraments que afecten a mitja línia ferroviària de Catalunya?
@SilviaPaneque Efectivament. A Montcada-Manresa no podem entrar al tren que hi ha. Miri, consellera @SilviaPaneque com estava el tren a les 7:40 i com ha quedat l'andana, plena de gent que no ha pogut pujar.
Treballs amb radial al foc de les Gavarres, esvoranc del Putxet a les obres de l’L9, esvoranc a Vallbona al soterrament de les vies a Montcada, explosió de gas a les obres d’accessibilitat del metro a la plaça de Sants… Cal extremar el control de l’execució de l’obra pública.
Tenen un munt de mesquites, però han d'anar a molestar i provocar als banyistes. No és un acte innocent, és una agressió cultural i una clara afirmació de domini islàmic sobre l’espai públic europeu.
"Sóm aquí i hem vingut a dominar-vos".
Primero el socavón de la L9.
Ahora, una fuga de gas en las obras del metro en la Plaza de Sants con varios operarios heridos.
Demasiados errores y muy poco control.
Barcelona merece unas obras seguras y bien supervisadas.
Exigiremos responsabilidades.
En aquest moment es crema la Plaça d Sants. Es necessitava un ascensor, però els il·luminats d l'Ajuntament han fet un pla d remodelació d tota la plaça. Ho han remenat tot per tallar carrers, conseqüencia, reventar canonades d gas q ni saben on es podrà tallar, per apagar
“El Islam y el mundo árabe” és una formació en castellà, programada per la Generalitat i dirigida a professors de primària i secundària, de l'1 al 7 de juliol. L'imparteix Taoufik Cheddadi El Harrak que entre d'altres valors occidentals, nega la igualtat entre home i dona.
Ens governen psicòpates...
https://t.co/1GPmEiFNLG
@TMBinfo gracies per contestar, si varies persones ens hem queixat, mes tard he sentit que ho reportava per radio, pero inhuma per que es una linia que li dona el sol tota l’estona🥵🥵🥵
‼️Sr. Batlle, la seva tia Paca anava al Corte Inglés a refrescar-se perquè no li quedava cap altra opció. A vostè no li cal: mentre enviava els veïns de Ciutat Vella a passejar-se per les perfumeries com a política municipal contra el calor, el seu propi Ajuntament acabava de signar 43.674,33 per instal·lar un sistema d’aire condicionat nou de trinca... a la planta 2, ala sud, de la seu del Districte de Nou Barris. Contracte menor, sense concurrència, adjudicat a Instalaciones y Montajes ESYMA SL. Aire condicionat, sí que en tenen. I caradura també. 🧾👇
https://t.co/9c4ThOyJb8
🤔 A Can Ustrell semblen corbs. Detecten qualsevol tema que ells pensen que pot fer mal a Aliança Catalana i et truquen amb tota la cara perquè els facilitis la feina per aquest dilluns i després et segueixin insultant a la cara. Què passa, Ricard Ustrell, que heu rebut ordres aquest diumenge del PSC o d’en Junqueras per intentar treure merda d’on no hi ha res a rascar? Veig que la desesperació i la preocupació per mantenir la paga són màximes…😏
Recordeu el juliol de 2024, Sergi Sabriá, d’ERC, el dels cartells de l’alzheimer i autor
de l’estructura «B» d’Esquerra, dient que plegava perque ell no necessitava cap càrrec ni cap sou públic?
Sabeu per quina empresa ha fixat i n’és el director de consultoria en comunicació estratègica i política? En l’empresa Thinking Heads.
Us sona? És l’empresa que ha fet 37 transferencies de 649.552 euros investigada en la trama Zapatero.
Sabeu qui és el fundador? Daniel Romero-Abreu, que durant l’1 d’Octubre publicava missatges a Twitter titllant els independentistes catalans de “nazis” i “racistes”
Sabeu en quina empresa Daniel Romero és administrador també? Gate Center, amb tranferències per un import de 352.980 euros, per treballs a Zapatero.
Quina pudoreta fa tot plegat.
Oficina pequeña.
Miércoles.
10 : 12
Reunión de equipo.
Una compañera llorando.
Otra mirando al suelo.
El jefe con cara de no saber si hablar o llamar a emergencias.
Y Adrián.
29 años.
Sudadera cara.
Café de avena.
Pulsera de “energía consciente”.
Acababa de decirlo:
—No puedo entregar el informe. Me genera ansiedad.
Silencio.
No “voy mal de tiempo”.
No “me he organizado fatal”.
No “llevo tres días viendo reels en horario laboral”.
No.
Ansiedad.
La palabra nuclear.
Cuando alguien la suelta, todo el mundo se queda quieto.
Porque nadie quiere parecer mala persona.
La encargada intenta hablar suave.
—Vale, Adrián. ¿Cuánto necesitas?
—No lo sé. Ahora mismo necesito priorizarme.
Priorizarme.
Traducción:
“Que otro haga mi trabajo mientras yo subo una story sobre límites sanos.”
El informe era para ese día.
Lo acabó Laura.
35 años.
Dos hijos.
Una madre enferma.
Y cero pulseras de energía consciente.
Se quedó hasta las 19 : 40.
Adrián, en cambio, se fue a las 14 : 03.
Muy afectado.
Muy vulnerable.
Muy camino del brunch.
Porque a las 15 : 12 subió una foto.
Tostada con aguacate.
Café bonito.
Frase encima:
“Elegirme también es sanar.”
Sanar.
Con pan de masa madre a 8,50€.
Al día siguiente, nueva reunión.
Laura, agotada, dice:
—Necesito que las tareas se repartan mejor. Ayer me comí yo el informe.
Adrián suspira.
Largo.
De esos suspiros que vienen con máster en victimismo.
—Me estás haciendo sentir culpable por cuidar mi salud mental.
Ahí está.
La jugada maestra.
Si le pides responsabilidad, le atacas.
Si le marcas un límite, le haces daño.
Si le recuerdas su trabajo, eres parte del problema.
La encargada intenta mediar.
—Nadie cuestiona tu salud mental. Pero el trabajo tiene que salir.
Adrián se inclina hacia atrás.
—Este ambiente no es seguro para mí.
Ambiente no seguro.
En una oficina con plantas de plástico y galletas María.
No en una mina.
No en una guerra.
No en urgencias un sábado noche.
Una oficina.
Con Excel.
Entonces Laura explota.
Pero poco.
Lo justo.
—Adrián, ayer dijiste que no podías trabajar por ansiedad y dos horas después estabas en Instagram brindando con mimosas.
Silencio.
Del bueno.
Del que apaga el aire acondicionado.
Adrián se pone rojo.
—No tienes derecho a vigilar mi vida privada.
—No la vigilo. La subes tú con ubicación, hora y filtro Valencia.
Golpe limpio.
Sin sangre.
Pero con fractura.
Esa tarde, Adrián manda un correo a Recursos Humanos.
“Asunto: situación de acoso.”
Acoso.
Por pedirle que entregue un informe.
A los tres días, baja.
A la semana, LinkedIn.
Post largo.
Foto mirando por una ventana.
“Dejé una empresa tóxica para volver a mí.”
2.400 likes.
Comentarios:
“Qué valiente.”
“Gracias por visibilizar.”
“Las empresas no están preparadas para personas sensibles.”
Personas sensibles.
Curiosa forma de llamar a dejar tirado al equipo y convertir a la compañera que te cubre en villana.
Y ahí está el problema.
No es la salud mental.
La salud mental importa.
Muchísimo.
Hay gente rota de verdad.
Gente que aguanta ataques de ansiedad en silencio.
Gente que no puede más y aun así se siente culpable por fallar.
Precisamente por eso da tanta rabia.
Porque luego aparecen los profesionales del trauma decorativo.
Los que usan palabras serias como comodín.
Ansiedad.
Límites.
Autocuidado.
Espacio seguro.
Toxicidad.
Y las convierten en una armadura perfecta para no cumplir, no responder, no asumir y no sentirse jamás responsables de nada.
Resumen:
Cuidar tu salud mental no te convierte en intocable.
Poner límites no significa que el mundo tenga que recogerte la vida.
Y tener ansiedad no debería ser una licencia para cargarle tu trabajo a alguien que también está agotado…
pero no tiene tiempo de convertirlo en contenido.
@Juristanloqcido no solo que no puedan entrar tus clientes a tu web, que ya es grave cuando no tengo nada que ver con fútbol, sino que te ponen el cartel de “sitio ilegal” y eso afecta a la reputación de una empresa . Eso lo ven los clientes y pueden pensar que el servicio que das es fraude.