La serie #jomaimaitv3 hauria de tenir en compte que els problemes d'adiccio (mobil l altres) o autolesio no els pot solucionar una monitora "guai". Son temes serios que han de tenir tractament. A mes a mes ZERO DIVERSITAT CORPORAL! Ens inculquen que tot son cossos normatius...
NUA, RADIOGRAFIA D'UN TRASTORN + COL·LOQUI POSTFUNCIÓ.
Amb Anna Perelló, coautora i actriu + Sara Bujalance, directora de la ACAB + Helena Martín, periodista de Crític.
GRÀCIES A TOTES LES PERSONES QUE VAU ESTAR I GRÀCIES A L’ORGANITZACIÓ PER FER-NOS PARTÍCIPS!
#TCA#teatre
Aquest dissabte organitzem els Jocs d'hivern literaris de l'Associació de Joves Lectors Catalans (@somAJLC) a @OnaLlibres. Us ho perdreu? 😍
Inscripció gratuïta aquí: https://t.co/VYyBqLb5Av
La Bella no es exagerada, i el comentari que li han fet en públic no s'ha de normalitzar. Per què? El TCA moltes vegades comença per un comentari d'aquest estil. I el TCA té una tassa de mortalitat increïblement alta. És igual si en aquell moment ella no era sensible, no ho enten
Però el gran problema no està en un comentari puntual. El gran problema està en trobar normals O pasables aquestes paraules. La societat ens té tan aliensdxs que arribem a pensar que persones com la bella exageren. Així que, abans de fer un comentari d'aquest estil, empatitza
Ni el dolor ni la ràbia que sento podran disminuir la negligència mèdica que passa dins els hospital de salut mental. Com es possible que allí dins els professionals puguin dir aquestes coses? Si és que ens hi va la vida! I si jo en aquell moment ho hagués fet? Em van incitar
Quan es frustren perquè alguna cosa no els surt bé, enlloc de sentir-se culpables es sorprenen! Vergonya joder vergonya els hauria de fer. Però no em penso lamentar en el passat, vull sortir endavant perquè vegin que aquella nena que portava 6 anys ingressada ara és feliç.
I no van ser les úniques, no fico més fotos dels diaris perquè no em mereixo recordar aquesta merda. Trobo molt fort que tinguin carta blanca per dir el que els doni la gana, per ferir-nos, per matar-nos lentament. Després es sorprenen perquè no aixequem cap, i quan això passa