Marià Pasarello

[Marià Pasarello @mpc12341]

6/6 Potser la pregunta no és si existeix l'«esperit del rugby», sinó com es va construir. Perquè els valors del rugby no van aparèixer de cop, són el resultat d'una història compartida per generacions de jugadors i jugadores, clubs i amants de l'esport.

[Marià Pasarello @mpc12341]

1/6 L'«esperit del rugby» sempre ha existit?
És una de les idees més repetides del nostre esport. Però la història ens mostra una realitat més complexa: els valors que avui associem al rugby es van construir amb el temps.
👇

[Marià Pasarello @mpc12341]

5/6 A Catalunya també trobem aquesta narrativa. El discurs dels anys 1920 i 1930 parlen de disciplina, educació, cavallerositat i formació moral. Però al mateix temps les cròniques parlen conflictes federatius, disputes arbitrals i tensions institucionals.

[Marià Pasarello @mpc12341]

Un toc d'humor

—Doctor, creu que estarà a punt per dissabte?

Entre blaus, rascades, cops i alguna costella que protesta, un rugbysta sempre manté una esperança inalterable, arribar al partit del cap de setmana.

Bona recuperació als qui compteu els dies per tornar a la gespa!

[Marià Pasarello @mpc12341]

3/3
Les cròniques

[Marià Pasarello @mpc12341]

1/3
#TalDiaComAvui de 1933 Medicina es proclamava campiona del Campionat Universitari e rugby d València després de superar l’Universitat per 12 a 6 al camp del Llevant.
El partit reuní un bon nombre d’estudiants i evidencià la presència del rugby en l’àmbit universitari valencià

[Marià Pasarello @mpc12341]

2/3
La crònica destacava que Universitat començà dominant, però Medicina passà “de dominat a dominador”.
En el partit hi hagué certa duresa i algunes brusquedats entre jugadors.
Aquest encontres mostren la consolidació progressiva del rugby al País Valencià durant els anys trenta

[Marià Pasarello @mpc12341]

6/6
Aquell partit va tenir una repercussió extraordinària. Va ocupar espais destacats a la premsa esportiva i generalista catalana, i va generar nombroses cròniques i comentaris als diaris francesos.
Una mostra més de la connexió entre el rugby català i el francès en els anys 20

[Marià Pasarello @mpc12341]

1/6
#TalDiaComAvui de 1926, el camp de Les Corts acollia un dels partits de rugby més destacats i espectacular del país. El campió de França, l’Stade Toulousain, s’enfrontava al FC Barcelona davant d’un públic nombrós i expectant per veure de prop l’elit del rugby europeu.

[Marià Pasarello @mpc12341]

5/6
Malgrat la derrota, el FC Barcelona va rebre elogis per no abaixar mai els braços. Els cronistes destacaven l’entusiasme dels jugadors catalans i confiaven que, aprenent d’exhibicions com aquella, el rugby català continuaria progressant.

[Phil 🏉 @Tornarugbybis]

Algún cretino robó mi cuenta original @tornarugby, donde siguen -aún- mis tuits originales a disposición de quien los quiera leer. Por mi parte seguiré alojado en la cuenta del galés que amablemente me ha acogido: @BigPropDafydd. Aquí escribiré pocas veces, acaso para RT.

[Marià Pasarello @mpc12341]

5/5
La conclusió era clara: el problema no era la qualitat del joc, sinó la seva visibilitat. Gairebé un segle després, aquest article ens recorda que la lluita per donar a conèixer el rugby català ve de lluny!!!

[Marià Pasarello @mpc12341]

1/5
#TalDiaComAvui de 1926, la premsa catalana es preguntava pel futur del rugby. En un extens article titulat L'estat actual d'aquest esport, es denunciava la poca atenció que rebia un joc que els seus defensors consideraven un dels més complets i espectaculars del moment.

[Marià Pasarello @mpc12341]

4/5
També es posava en valor la importància dels enfrontaments amb equips francesos. Segons l'autor, només competint contra rivals de primer nivell els clubs catalans podien aprendre, progressar i reduir la distància que els separava de les grans potències del rugby continental.