M Pilar Pérez Pemán

Mare, companya, amiga dels meus amics, metgessa. Però sobretot MARE. Compromesa. Sempre en LLUITA.

[Metges de Catalunya @metgescatalunya]

⚠️ Més de 30 serveis de 16 hospitals no faran activitat addicional i extraordinària a partir de l'1 de juny.

Aviat se n'afegiran d'altres, i també els centres d'atenció primària.

Si no ens volen escoltar ni negociar, #NiUnMinutMés

[Diario Red @diario_red_]

🔘 Opinión | Contexto para el cuento de Zapatero

La derecha española carece de verdadero patriotismo. Utiliza el peor nacionalismo español como instrumento de dominación, pero es lo más servil a intereses extranjeros

✍🏼 @SusodeToro1
https://t.co/yQ0ozhjFTw

[Metges de Catalunya @metgescatalunya]

🚨 Degoteig d’adhesions a la campanya 'Ni un minut més': diferents serveis d’11 hospitals públics deixaran de fer activitat extra a partir de l’1 de juny
https://t.co/uMqa9okxpe

[Metges de Catalunya @metgescatalunya]

📹 VIDEOANÀLISI MC: 'Ni un minut més'

El secretari general de Metges de Catalunya, @XavierLleonartM, presenta la campanya del sindicat perquè el col·lectiu mèdic i facultatiu deixi de fer activitat addicional i voluntària per suplir les mancances del sistema.

🗣️ "L’Administració veu acceptable programar més activitat de la que la plantilla real pot assumir, donant per fet que sempre hi haurà algú disposat a allargar la seva jornada. Però els metges no apareixen per art de màgia, el que apareix són professionals cansats, cremats i cada cop amb més ganes de marxar"

[Metges Catalunya CST @MetgesCatCST]

El Servei d'Anestesiologia, Reanimació i Teràpia del Dolor del @CSTerrassa ha decidit deixar de fer activitat voluntària més enllà de la seva jornada obligatòria, suscrivint la campanya #Niunminutmes promoguda per @metgescatalunya

[M Pilar Pérez Pemán @mpppeman]

@jorfabrega @jaumepadros @JuntsParlament @JuntsXCat El problema es una manca total de planificació sanitaria crònica. No se si amb intenció o sense. Ja se sap, els diners mouen tot.

[M Pilar Pérez Pemán @mpppeman]

@jorfabrega @jaumepadros @JuntsParlament @JuntsXCat 🤔 vols dir?

[M Pilar Pérez Pemán @mpppeman]

@EvidenceOpen súper recomendable. En tiempos de intenso trabaja, y falta de personal, te da una ayuda inmensa. A partir de hoy no está operativa en Europa. Desde aquí, pido que se pueda utilizar nuevamente en Europa. Como profesional sanitaria. Gracias!

[Sergi Maraña @SergiMaranya]

🤔 Aquí teniu una prova més del NO-DO en què s’ha convertit TV3.

En ple directe, Carles Rebassa (@carlesrebassa), guanyador del Premi Sant Jordi, critica el Govern per la situació del català i el paper dels partits processistes en els darrers anys. Rep aplaudiments, però comprovareu que el realitzador evita oferir un primer pla de Salvador Illa, Josep Rull i Jaume Collboni (que sí ofereix a l’inici del vídeo) per no deixar-los en evidència, perquè potser no aplaudien…

Una tele pública controlada i al servei de l’establishment polític s’ha d’exterminar. Si cal, repensar-la i començar-la de zero, evitant les urpes de polítics xupòpters i oportunistes, que volen mantenir els mitjans públics al seu servei i no al servei dels ciutadans per mantenir-se al poder el màxim temps possible.

[El Cargol @elcargolpenedes]

🧑‍⚕️Mor el doctor Carles Orta, metge referent de l’Hospital Comarcal de l’Alt #Penedès. https://t.co/iDF5mNj0kK

[M Pilar Pérez Pemán @mpppeman]

Carles Orta Sagalàs
Gran amic i gran company.
Amb el permís de la teva dona, resta de familia i amics.
Avui ens has deixat…
Que sàpigues que el teu record, la teva manera de ser i viure. La teva força de voluntat, el teu somriure. Restarà sempre en els nostres cors.
Ets una de les llavors del que va ser un dia l hospital del Pampol. Amb gent com tu, compromesa amb la seva feina, amb els pacients per sobre de tot, amb els companys, metges, infermers, auxiliars, administratius, personal de neteja, informatics… segur que em deixo algú…
Alergic als gestors (tot i que sovint els disculpaves, algu Havia de fer aquesta feina ingrata), alergic a només comptar numerets, i a aquesta terminologia de gestió americana que tan ens inunda i que a alguns els hi fa perdre el cap i el rumb i obliden que l objectiu final es l atenció correcte als pacients (en tiempo, modo y forma).
Que el teu record com a company i metge, perduri en tots nosaltres. I ens doni forces per fer la feina ben feta.
Segur que estaries content, si veiessis que deixes estela…
Con mucho cariño y amor … hasta siempre !!! ❤️🥀pp

[M Pilar Pérez Pemán @mpppeman]

Avui
Per anar tirant…
Una mica de tot…
- Mar adentro … que GRAN!!!
- La bella espurna … dolça, reivindicativa, la podem fer realitat? En aquesta tan cruel societat.
- Bad Bunny… Quina Valentia!!! En els móns que corren!!! No paro d escoltarlo… Una altra manera de lluitar. Creu en tu mateix, vals molt més del que creus!!!
- llegint Txekhov…
Contra la tristesa… i contra la realitat… una bona amistat, passejos amb flors, ocells, “patitos”, penes i alegries. Molts kilòmetres recorreguts. Encara que no t ho sembli. Vida plena i compromesa, una mica poeta, una mica pallasso, sempre envoltat de familia i amics…

Sempre al teu costat…
Anims i força!

Et portaré a veure el mar!!!

💐💐💐

[Joan Ramon @joanravi]

Llegiu-lo, m'ha agradat molt.
Enhorabona Raquel!
«Em van diagnosticar autisme als quaranta anys» https://t.co/xNHougZmaO

[M Pilar Pérez Pemán @mpppeman]

Avui
Per anar tirant…
Una mica de tot…
- Mar adentro … que GRAN!!!
- La bella espurna … dolça, reivindicativa, la podem fer realitat? En aquesta tan cruel societat.
- Bad Bunny… Quina Valentia!!! En els móns que corren!!! No paro d escoltarlo… Una altra manera de lluitar. Creu en tu mateix, vals molt més del que creus!!!
- llegint Txekhov…
Contra la tristesa… i contra la realitat… una bona amistat, passejos amb flors, ocells, “patitos”, penes i alegries. Molts kilòmetres recorreguts. Encara que no t ho sembli. Vida plena i compromesa, una mica poeta, una mica pallasso, sempre envoltat de familia i amics…

Sempre al teu costat…
Anims i força!

Et portaré a veure el mar!!!

💐💐💐

[Imma Gallardo @immagallardo]

Si aquestes són les reivindicacions dels professionals de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès #HCAP potser és que les coses no s’estan fent gens bé i és una llàstima oi @salutcat ?
@XBotet @LauraBorras

[M Pilar Pérez Pemán @mpppeman]

Gràcies Fundación Visual TEAF per existir…
M ajudeu a viure millor…
😊😘💪
Endavant !!!

[Esteban F-Hinojosa @EFdezHinojosa]

Este excelente artículo del WSJ expone a las claras el gran debate generacional en la medicina actual: si ser médico debe entenderse como una vocación sacrificial o como un trabajo con límites razonables. Los médicos jóvenes cuestionan hoy la cultura del sobretrabajo, reivindican el equilibrio entre vida personal y profesional y rechazan que el sacrificio ilimitado sea una exigencia ética.

Creo llevar tantos años como el Dr. J. Vaughan (en la foto) viviendo estos dilemas, que en mi generación apenas llegamos a formular. Con el tiempo, y en diálogo con las nuevas generaciones, he aprendido algo: la solución no pasa por elegir entre vocación o empleo, sino por superar esa falsa oposición y avanzar hacia un modelo de vocación sostenible. La vocación no puede seguir identificándose con el sacrificio ilimitado, la disponibilidad permanente o la renuncia sistemática a la vida familiar. En todo caso, es un compromiso profesional estable y responsable en el tiempo. Cuidarse no es una concesión privada ni una claudicación moral; al contrario, es una exigencia ética hacia el paciente, porque un médico agotado, quemado o resentido es (clínicamente) poco fiable. La verdadera medida de la vocación está en la constancia, la calidad del cuidado y la capacidad de sostener la práctica médica a lo largo de los años sin degradación humana ni profesional (no en el número de horas sacrificadas). Ese compromiso, además, no debe descansar en el heroísmo individual; exige una corresponsabilidad institucional. La continuidad asistencial hay que entenderla como un bien organizativo, más que como una carga personal, de modo que guardias, noches, festivos… se distribuyan con criterios equitativos y revisables. El descanso, la previsibilidad horaria y los límites al sobretrabajo -lejos de ser privilegios laborales- son condiciones de seguridad clínica. Los pacientes no necesitan mártires, sino sistemas capaces de ofrecer buena atención sin hacerlo a costa de agotar al médico. De ahí la necesidad de aceptar turnos estructurado, ajustes temporales por cargas familiares o funciones de supervisión asumidas por médicos con mayor experiencia, entendiendo todas estas trayectorias como complementarias y necesarias, más que como desviaciones éticas.

Tampoco puede haber un equilibrio real si el médico permanece atrapado en una sobrecarga de trabajo no clínico que erosiona tanto su bienestar como la relación con el paciente. La hipertrofia burocrática, la gestión administrativa, la “medicina de checklist” y los sistemas informáticos mal diseñados tienen que reducirse mediante una delegación efectiva de tareas y el uso de tecnología orientada a devolver tiempo al encuentro clínico, no a intensificar el control y la vigilancia. En ese sentido,la evaluación del desempeño profesional debe desplazarse del volumen de registros y clics a la calidad del cuidado y la responsabilidad clínica. Así sí puede configurarse una ética profesional madura, en la que el paciente siga siendo el centro, el médico sea reconocido como un profesional finito y la institución asuma su parte de responsabilidad, permitiendo que la medicina permanezca como vocación precisamente porque deja de exigir que quien la ejerce se consuma en ella…

https://t.co/HvMrRPw1pN

[M Pilar Pérez Pemán @mpppeman]

https://t.co/nwylyhKvIr

[M Pilar Pérez Pemán @mpppeman]

Es responsabilidad de los políticos que se pongan de acuerdo para tener presupuestos. Sin presupuestos ahogan el sistema público y perjudican a todos los ciudadanos.
El interés de los ciudadanos por encima de los intereses partidistas. Hacer política es ponerse de acuerdo. Se les ha de exigir a TODOS los partidos políticos coherencia y responsabilitat.

[M Pilar Pérez Pemán @mpppeman]

https://t.co/7UXW4fZjX2