📢 14 de juliol, cap a Barcelona!
Des del Baix Empordà s'organitza un autobús per participar en la mobilització "No ens toqueu les institucions!".
🚌 Sortides des de Verges, Palafrugell, Palamós i Santa Cristina d'Aro.
Inscripcions: [email protected]
🔴🔃 CAS 600 CANTAIRES @sagradafamilia
⚖️Acabem de ratificar a la Ciutat de la Justícia la querella criminal pels fets dels 600 cantaires expulsats i encapsulats a la Sagrada Família.
🚨Fem una crida a MÉS TESTIMONIS i al suport al MICROMECENATGE obert.
https://t.co/2aelvRMfwy
Una dona que ha pagat impostos tota la vida es troba al carrer per una estafa i la resposta de les administracions és facilitar-li una habitació durant 3 dies.
S’haurien de penjar polítics com fuets.
Crisi a Aliança Catalana a Osona: dimiteix el secretari general pel fitxatge d'un exmilitant de Fuerza Nueva https://t.co/wSujAAWXiy https://t.co/wSujAAWXiy
Aprovats els pressupostos 2026.
Gràcies @Esquerra_ERC@junqueras per recolzar als vostres carcellers i al 155.
@salvadorilla comprant voluntats amb diners de tots els Catalans.
▶️ Reus s’omple d’estelades i crits d’independència en la tronada de comiat de la festa major
🔶El públic concentrat a la plaça del Mercadal va desplegar una munió d'estelades
https://t.co/HDoYBwkrxR
https://t.co/HDoYBwkrxR
Ens pren a tots per subnormals.
Anar a una assemblea sindical mentint sobre la teva identitat i feina no es considera una "infiltració"?En quin moment ens vam pendre a aquest desgraciat, capaç també de mentir impunement al parlament, com un heroi de la ciutadania?
🗣️ «El règim que patim no és el del 78, sinó el del 1981, d’on sorgeixen totes les limitacions, les guerres brutes judicials, la violència d’Estat»
✍️ «El règim del 81», l'opinió de @CarodRoviraJLl
https://t.co/JZbrU68uzR
COM VIUREM QUAN EL PAÍS SIGUI NOSTRE
Quan el país sigui nostre, la primera cosa que notarem serà una mena de descans. No pas perquè s’hagin acabat els problemes, que això és cosa de criatures, sinó perquè ja no haurem de viure justificant cada gest de continuïtat. Parlar català no serà una posició. Ser català no serà una sospita. Defensar la cultura catalana no serà una provocació. Hi haurà conflictes, discussions, gent empipada i governs mediocres, segur. Però el terra ja no es mourà cada cop que diguem que Catalunya és la casa del poble català.
Viurem amb una normalitat que avui sembla gairebé revolucionària. Entraràs en una botiga i el català no dependrà de la militància del dependent ni de la paciència del client. Aniràs al metge, a l’ajuntament, a l’escola, al jutjat o al mercat i la llengua del país hi serà com hi és l’aire. No perfecta, no pura, no de postal. Present. Necessària. Natural. El català deixarà de ser una demanda i tornarà a ser una condició de vida pública.
Els infants creixeran sense haver d’aprendre que la llengua dels seus avis és una opció delicada que cal administrar amb prudència. La sentiran al pati, al mestre, al cartell, al conte, al renec, al joc i a la festa. I això canvia una criatura. Li diu, sense teoria, que pertany a alguna cosa que ve d’abans. Que no ha nascut dins d’un espai neutre, sinó dins d’un poble que l’espera i li demana continuïtat.
Les festes tornaran a tenir centre. No caldrà convertir cada tradició en una exposició de diversitats perquè ningú no se senti massa dins de Catalunya. La festa major serà catalana perquè el país ho és. Després vindrà qui vulgui, s’hi afegirà qui s’hi vulgui afegir, hi haurà barreja, convidats, nous accents i cares noves, com sempre ha passat quan una comunitat és viva. Però entrar a una festa no voldrà dir buidar-la perquè tothom la pugui consumir sense entrar al món que la fa possible.
Qui arribi a Catalunya sabrà que no arriba a un solar moralment disponible. Arribarà a una casa amb llengua, codis, memòria i ordre. Podrà entrar-hi, sí. I si entra de debò, serà un més. Però ningú no li vendrà la mentida que residir és pertànyer, que pagar impostos substitueix la lleialtat o que la cultura del país és una molèstia que els autòctons han de retirar perquè el nouvingut no se senti interpel·lat. La porta oberta només té sentit si encara hi ha casa.
La política també canviarà de cara. Ja no parlarà de Catalunya com si fos una població a gestionar, un problema administratiu o una suma de col·lectius competint per subvencions, drets i sensibilitats. Un govern català haurà de respondre davant del poble català. I això vol dir llengua, escola, seguretat, natalitat, territori, economia, cultura i continuïtat. Les ideologies continuaran existint, és clar. Però ja no podran fer veure que el poble és un detall incòmode.
No viurem en un país angelical. Hi haurà enveges, errors, corrupció, baralles petites, gent que farà el ruc i polítics que voldran viure massa bé. També hi haurà por, cansament i moments difícils. Però seran problemes nostres dins d’un país nostre. I aquesta diferència és enorme. Un poble lliure pot equivocar-se i corregir-se. Un poble administrat per un altre només pot queixar-se, adaptar-se o desaparèixer amb bons modals.
Quan el país sigui nostre, no caldrà que cada català sigui un heroi. Aquesta és una de les coses més boniques de tenir país. La normalitat fa una part de la feina que avui demanem a la militància. No tothom haurà d’estar sempre alerta, sempre militant, sempre defensant cada pam de llengua i cada gest de dignitat. La força d’un país propi és que permet viure sense haver d’estar salvant-lo a cada conversa.
I potser, al capdavall, viurem d’una manera molt senzilla. Parlarem la nostra llengua sense abaixar el to. Farem festes que sabran d’on venen. Tindrem escoles que no educaran els fills contra la seva continuïtat. Enterrarem els morts sabent que no han estat l’última generació sencera.
"Reconeixem la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya, en el sentit genuí de l’expressió, i defensem el dret a reivindicar i promoure tot el que això comporta, d’acord amb la doctrina social de l’Església"
"Al servei del nostre poble", Bisbes d Catalunya, 2011
El govern de @socialistes_cat ho està fent horrorosament malament en el tema del conflicte d'educació.
Dit això, qui no pot donar cap lliçó és @Esquerra_ERC que ha estat molts anys al capdavant i n'és molt culpable de tota la situació actual.
Torna la llarga mà del cardenal Omella que ja va impedir al Papa Francesc beneir la Moreneta en català fa dos anys a Roma i el va forçar a llegir el text de la benedicció en castellà preparat per la mateixa Abadia de Montserrat que ja donava senyals de ser al servei d’Espanya.