Foto sacada a unos 250 metros de mi casa. Tengo 2 niñas (de 3 y 7 años de edad) que he tenido practicamene que escoltar hasta el puerto porque junto con mi mujer para que las 3 se fueran a Málaga.
No es solo que en una ciudad de 80mil personas hayan entrado 50mil, no, es que van por las calles con katanas.
Ceuta no se merece esto.
Avui, que la Mesa del Parlament de Catalunya sanciona Sílvia Orriols per “discurs d’odi”, és un bon moment per recordar que aquest procediment el va iniciar ERC, de la mà de Najat Driouech.
La mateixa Najat Driouech que, quan es destapaven els gravíssims casos d’abusos sexuals i pederàstia relacionats amb menors tutelats per la Generalitat (DGAIA), advertia, en seu parlamentària, que denunciar-los i parlar-ne formava part d’un discurs d’extrema dreta.
Què està passant?
Està claríssim.
No hi ha més cec que qui no ho vol veure!
Desvien l’atenció parlant de discurs d’odi, quan no ho és.
Sancionen qui denuncia. Desacrediten qui denuncia, en lloc d’afrontar els fets, investigar-los i exigir responsabilitats.
Amb el discurs d’odi, desvien l’atenció del que realment hauria de preocupar-nos.
Una bona manera de desviar el tema.
I el més greu no és només això. Que també.
El més greu és que estan utilitzant la màxima institució de Catalunya, on rau la sobirania del poble i que és de tots els catalans, per desacreditar i castigar una veu política que incomoda i els posa en el punt de mira, en lloc de garantir que la veritat sobre aquests casos surti a la llum.
Ho permetrem? Jo, no!
El que està passant al nostre país és MOLT, MOLT greu!
“Si allò que a Espanya és rebel·lió, sedició, terrorisme, malversació, frau, cop d’estat i ruptura de la democràcia, a Europa no ho és, on és realment el problema? El problema és Espanya.”
Per això volem sortir-ne.
Independència!
Llegiu @jordicuminal.
https://t.co/8cojLKpVv5
Us explico una historieta maca, maca? Enga, aquí va!
Dues altes responsables de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, la gerent i la coordinadora econòmica, comencen a detectar presumptes irregularitats. Segons elles, hi ha diners destinats a determinats projectes que acaben finançant altres activitats, especialment vinculades al grup del doctor Manel Esteller.
També denuncien pressions, opacitat i assetjament laboral.
Durant mesos recopilen documentació. Quan consideren que tenen prou proves, presenten una denúncia de 208 pàgines davant l’Oficina Antifrau de Catalunya.
Antifrau estudia el cas i les reconeix com a persones alertadores. Això significa que la llei les protegeix davant possibles represàlies per haver denunciat.
Mentrestant, l’Institut encarrega una auditoria externa. L’auditoria confirma que detecta desviaments de fons.
Poc després, comencen els acomiadaments. Primer una de les denunciants. En acabat l’altra. I també quatre responsables més vinculades a la denúncia. En total, sis acomiadaments.
L’Oficina Antifrau intervé. Recorda a l’Institut que les dues denunciants estan protegides per la llei i en demana la readmissió.
L’Institut no les reincorpora.
Davant d’això, Antifrau envia una comunicació al patronat de l’Institut recordant que la llei prohibeix qualsevol represàlia contra les persones alertadores.
Ara ve el que és bo …
Saps qui era la vicepresidenta primera d’aquest patronat mentre passava això?
- Olga Pané, consellera de Salut de la Generalitat.
Saps qui era la vicepresidenta segona?
- Núria Montserrat Pulido, consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat.
Totes dues formaven part del màxim òrgan de govern de l’Institut quan es van produir aquests fets.
En resum: dos dels màxims càrrecs del patronat de l’institut, eren dues conselleres de la Generalitat, que malgrat que Antifrau, les advertia que les persones alertadores no es podien acomiadar, perquè estaven protegides per llei, elles ho han desobeït i no ho han depurat mai.
Anem entenent les multes, les acusacions, l’assenyalament i el falç discurs contra aquesta dona, de manera recurrent o ho voleu mastegadet i us fa falta també, un dibuixet?
És ben bé, que hi ha més cec, que el qui no hi vol veure.
El islam tiene problemas con los gays, los judíos, los cristianos, los budistas, los hindúes, las mujeres, los ateos, el alcohol, el tocino y los perros.
Pero si yo tengo un problema con el islam, ¿soy yo el intolerante y el islamófobo? ¿Te das cuenta de lo absurdo que es?
Que Gabriel Rufián faça en castellà guairebé tots els tuits i discursos és greu. Que, a més, se'n riga de qui defensa el català és infame, miserable, repugnant.
A VEURE, HO DEIXARÉ CLARET
M'importa un xiulet el que passi a Tombuctú, Cochabamba o Gaza.
Zero hipocresies.
M'importa, i molt, el que passi a Lleida o Girona. I sí, estic disposat a ser solidari i fer un esforç amb Lleida o Girona. Amb Gaza no.
Més coses.
Els meus diners on millor estan és a la meva butxaca. No vull que tu, polític, et dediquis a “redistribuir” la riquesa mitjançant uns impostos desorbitats.
Perquè no em fio ni un pèl de la teva redistribució.
Els meus impostos millor per tenir uns ferrocarrils en condicions (que no els tenim) una sanitat en condicions (que no la tenim) una educació en condicions (que no la tenim) una pagesia en condicions (que no la tenim).
Els meus diners per a un munt de coses més que m'afecten a la meva vida diària. Coses que m'afecten a mi i a la resta de ciutadans honrats que treballen, matinen, lluiten i pateixen per pagar aquests impostos.
Però no per donar “una vida digna” a menors marroquins. Els menors amb els seus pares, que és amb qui estan millor, i si de cas jo suggeriria que aquesta ajuda vingui de part del seu rei que és multimilionari.
En cinc mil milions d'euros està valorada la fortuna de Mohammed VI.
Dona per a unes quantes "dignificacions" no?
Més coses.
No. No m'obliguis a ser solidari amb ningú. No em dona la gana.
Ja seré jo solidari amb qui vulgui. O no seré solidari. És la meva opció i no vull que tu, polític, la forcis.
I com dic sempre: ni els africans són dolents, ni les menes són uns delinqüents, ni les famílies nombroses musulmanes són unes aprofitades. No hi van els trets per aquí. No.
Generalitzar és injust i simplement, sense hipocresies, és que no em dona la gana de ser solidari amb ells. I ja.
I com més diners em treguis per ser “solidari” amb aquests grups, amb pitjors ulls els miraré. I crec que aquest sentiment és compartit per molts ciutadans.
Perquè a més la teva solidaritat, polític, és falsa i impostada. No brolla de bons sentiments. La teva solidaritat té com a objecte motivacions tortes i electoralistes. La teva solidaritat és molt tèrbola.
A tu, polític, els nens d'Àfrica t'importen poc o gens. Tu, polític, l'únic que fas és instrumentalitzar el patiment dels nens de qualsevol part del món per treure'n un rèdit.
I això, campió, és força fastigós.
@edp Aquesta quantitat de nens amb necessitats especials, abans no existia? O és que abans no es tractava tot deu com si fos retardat per tenir certes dificultats? I els professors no ploraven tant, potser perquè els d'ara són els primers en tenir necessitats especials i s'ofeguen...
@edp EGB 42 alumnes per aula. No sabíem què era el TA, TDA, NE, dislèxia... Res!
Existien però no hi havia diagnòstic ni medicació. No hi havia inclusió ni res adaptat.
Qui no arribava fracassava, i era injust.
Ara no fracassa ningú perquè és el sistema en sí mateix un fracàs.
La Comissió Europea confirma que Barcelona és una de les ciutats més perilloses d’Europa. Els immigrants cometen:
- El 91% dels furts.
- El 83,5% del robatoris amb violència.
- El 74,2% del tràfic de drogues.
- El 73% de les agressions sexuals.
https://t.co/5igfyKkmPi