No hi ha res al món que em congeli l’ànima tal com ho fan els intèrvals de silenci al final de l’últim moviment de la novena de Mahler.
Tocant-la per segona vegada, ara amb la nacional d’Escòcia. I gairebé m’atreviria a assegurar que, per mi, és el final dels finals.
Ahir em vaig tornar a deixar un llibre al tren, aquesta vegada prop de Munic. Estava tan ficada dins l’història i trobo tant a faltar els personatges 😭 demano siusplau que pari de passar-me això, gràcies
Fa gràcia pensar que sembro els trens de literatura en català, per això
Sempre m’havia agradat el meu nom, però l’experiència és encara millor ara que fa patir fonèticament el 80% de la gent que m’envolta. Si els veiéssiu les cares, quan els toca pronunciar-lo!
M’apropo a tenir la seguretat que a cada racó civilitzat de món hi haurà sempre l’adolescent acalorat que no passarà de la màniga curta ni quan li caigui el cel a sobre
Veure moltes coses, llegir-ne d’altres, pensar-ne encara més i somiar-ne de més grosses.
Fa dies, clans de muntanya resolien un malentès en una disputa de gegants combatent camps a través. Jo venia de fer turisme a una ciutat portuguesa emmurallada pels Alps.
No s’acaben mai