L'altre dia vaig anar desde Llacuna fins a poble nou (metro). Durant aquest trajecte pel carrer nomes s'escoltava a gent parlar angles, francès... Ningú català. No tinc proves de que no hi hagues cap català.
Sentia com si fos a qualsevol altre país, menys a Catalunya. Deu meu!
Em sembla bé moure's en bicicleta per Barcelona, però en els casos de menjar a domicili, em sembla ja un problema.
Aquestes bicicletes van per on els hi dona la gana, per la vorera, en contra sentit, a velocitats desmesurades i més!!!
Prous perills tenim ja a Barcelona...
#Bcn
déjame regalarle un versículo de la palabra De Dios
-No Gràcies, amb un somriure nerviós...
Dios te ama
-Bueno... jo... no gracias
M'ha dit algo a lo "bajini" quan s'apartava, crec que m'ha maleït...
La meva mare li diu a la gossa:
-jo marxo carinyo, ara torno carinyo, etc etc.
A mi em diu:
-marxo
(to sec desde l'altre punta de la casa)
Esta clar qui es la preferida...
Cal saber que ella no volia un gos
Es enveja? No sabria que dir...
Encara recordo parlar de la castanyada, concurs de moniatos disfressats...
Ara, només de disfresses i discos, ho respecto. Pero trobo a faltar quan les castanyes, etc, era el tema principal... sense deixar de banda els panellets, que pel seu preu esbojarrat, ara es fan a casa...
Començar un nou curs, indigestió assegurada, L3 a petar i L4 amb sort puc seure abans de vomitar el dinar.
Som-hi doncs!
#estudiant#vueltaalcole#siestamissing
Transport públic en aquestes dates... ai no sius plau. No ho aguanto gens, molt menys la gent que va amb texans llargs i arrapats..
Agraïr que els aires son freds, pero tant de guiri, ai no!
Nomes espero poder fugir de barceloka, que es el que sembla ara!
Passa alguna cosa si a una nena, la qual sembla menor, li comento que aixo d'anar menjant pipes, tirant les pellofes al terra de manera discreta, als passadissos subterranis del metro, no es gens cívic?
Crec que no m'hi he de ficar... però, fins on arribarem?
Deixa de ser divertit tenir gats quan fas un sopar a casa... aspiradora per aqui, aspiradora per allà, buf nena quants pèls!
Haure de passar el rodet de treure pels per a totes les butaques, encara marxaran amb el cul pelut!
#adulta#suada
Vaig anar a comprar tabac, i em va semblar que el noi era nou.
Li vaig dir, com dic sempre:
-un Virgínia de liar. No canvia si es en castellà; pero la pronunciació si.
Ell no era catalanoparlant, es notava. Pero va fer l'esforç i em va respondre en català... més gent aixi!
El col·lapse de passeig de gracia per les llums de Nadal... els humans semblem arnes..
Es maco, pero tampoc cal que es torni una atracció turística, bloquejant el trànsit i transport públic... en fi, Barcelona
Avui, finalment després de molt temps, ma mare tenia una cita!!!
Estàvem les dues molt il·lusionades, no obstant, ja eren les 15:20 i encara no havia arribat.
Hem seguit esperant, esperant.. els minuts passaven...
Ma mare trista, m'ha dit:
-Crec que el lampista no vindrà avui
Em bloquejo, no puc escriure tot allo que m'agradria dir-te, no puc treure de dins tot allo que sento. Potser no puc perque el cor no vol sentir-se tant vulnerable al obrir-se a tu. Es a tu a qui ha arribat a estimar com ho ha fet durant tot aquest temps, ha patit per estimar-te
Vaig dir-te que t'estimava massa d'hora, massa rapid, encara ho penso i crec que tot va ser precipitat; pero amb el temps vaig saber com de mica en mica havia d'estimar, aprenent a estimar de veritat.
11 mesos ja. Moltes coses han passat, pero seguim aqui. L'estimo per com es, tot allo que el caracteritza, tant lo bo com lo no tant bo.
Agraeixo el suport que em dona quan res altre ho fa, el costat i l'estima que em transmet dia a dia.
Gràcies per tot el que em brindes.
I ja fa 10 mesos que tot va girar a la meva vida i agraeixo la gran sort que vaig tenir en conèixer-te, i la gran sort que fossis tu qui em donés el suport que tant necessitava. Gràcies per aquest 10 mesos d'aprenentatge dia si, i dia també.
I avui ja son 9 mesos desde que tot va canviar. Vull seguir sumant els dies que no m'autodestrueixo amb una mala vida, alhora voler seguir sumant els dies en que t'estimo.
Gràcies per retornar-me la felicitat, i per ensenyar-me que no son els moments sino les persones les que et poden fer sentir estimada i feliç. Gràcies per el que has fet en mi, quan jo no tenia forçes de seguir.