#Taldiacomavui moria a Barcelona el musicòleg i compositor Joaquim Zamacois, nascut a Santiago de Xile el 1894. És el 1r per l'esquerra a 📷 feta en un homenatge a Mompou el 1969 (Zamacois, Pich Santasusana, C. Bravo, @ConxitaBadia , Mompou, E. Creixells, X. Turull i J. Ensesa)
Avui @oriolpuigtaule s'acomiada, amb aquest article, de Francesc Garrido que, amb una llarga trajectòria en cinema, teatre i televisió, ens va deixar diumenge passat a l'edat de 56 anys
La teatralitat de Francesc Garrido:
https://t.co/p9ebaVAPYs
#taldiacomavui del 2024, ja fa dos anys, morí l’Àngels Martínez Castells, a qui recordem amb molta estima pel seu tarannà i pel coratge que va demostrar sempre, també al Parlament, en situacions que són inoblidables per a qui les vam viure.. #raonsperlaindependència
"Som pols d'estrelles"
"Estats Units, el país ideal per investigar. Catalunya, el país ideal per viure".
Joan Oró va morir a Barcelona el 2 de setembre de 2004.
Ens deixà estudis imprescindibles per entendre l'origen de la vida al nostre planeta.
Un altre Premi Nobel impugnat
«Jo no em puc independitzar d'un país al qual no pertanyo. Jo no sóc espanyol... A mi m'agradaria molt tenir un passaport per anar a Madrid.»
Tete Montoliu va morir a Barcelona el 24 d'agost de 1997
El mag Juan Tamariz ha mort aquest dimarts als 83 anys. Ho ha anunciat a través d'Instagram la seva filla i també il·lusionista, Ana Tamariz. ""Estic agraïdíssima per tot l'amor que em va donar i per tot l'amor a la màgia que ens va regalar. El seu record i la seva incommensurable obra estaran sempre amb nosaltres", ha assegurat Ana.
https://t.co/XVw7CrSwJr
⚫ OBITUARI | Mor Juan Tamariz, geni espanyol de la màgia, a 83 anys
El mític artista, conegut per la seva gran presència televisiva, va començar amb l'il·lusionisme a l'edat de quatre anys
https://t.co/HBXCcDLkBL
🔴 L’UCE canonitza Muriel Casals i la revolta dels somriures
🔶 La Universitat Catalana d'Estiu ha homenatjat l'ex-presidenta d'Òmnium Cultural en el desè aniversari de la seva mort
https://t.co/dwNDxZwiCo
https://t.co/dwNDxZwiCo
Ahir recordàvem el dolor encara vigent dels atemptats de Barcelona, Cambrils, Alcanar i Subirats, el dolor de Ripoll i de tot Catalunya que encara està enterbolit pels qui no ens deixen saber què va passar. I avui fa 90 anys de l'assassinat de Lorca, que alguns llibres de text espanyols diuen que ‘murió cerca de su casa’ però és que ‘no murió’, ‘le mataron’. I encara està en un voral de carretera mentre d’altres segueixen en mausoleus de la vergonya.
El darrer amor de Federico va ser Juan Ramírez de Lucas. El que acabaria essent crític d’art de l’ABC va estimar-lo fins el
dia que es va morir. El seu comiat en una andana de tren sempre m’ha semblat memorable. En principi només havia de separar-se d’ell per dos mesos i, en canvi, aquella separació va ser la definitiva.
Després de la seva mort el 2010 es va fer públic -amb el seu consentiment perquè «No tengo derecho a llevarme conmigo estos momentos secretos»-; com va descriure al seu diari aquest moment de separació que havia de resultar permanent:
«Suena el silbato de partida y no pude evitar el llanto por la tristeza que me producía su marcha. No llores, dos meses pasan pronto. Dos meses que nunca han pasado, que siguen presentes como en aquel instante decisivo, dos meses clavados en lo más profundo de mi alma y que nunca, nunca pasarán. Dos meses, estas fueron sus últimas palabras. Dos meses que ya se han convertido en 864 meses de recuerdo incesante, guardado en lo más profundo de mi existencia y para el que no ha existido ni un solo día de olvido».
Sempre m’ha fet posar la pell de gallina. ‘Ni un solo día de olvido...’
Lorca el definia així en el darrer poema pòstum que Ian Gibson va transcriure:
“Aquel rubio de Albacete
vino, madre, y me miró.
¡No lo puedo mirar yo!
Aquel rubio de los trigos
hijo de la verde aurora,
alto solo y sin amigos
pisó mi calle a deshora.
La noche se tiñe y dora
de un delicado fulgor.
¡No lo puedo mirar yo!
Aquel lindo de cintura
aquel galán sin amigo
sembró por mi noche obscura
su amarillo jazminero.
Tanto me quiere y le quiero
que mis ojos se llevó.
¡No lo puedo mirar yo!
Aquel joven de la Mancha
vino, madre, y me miró.
¡No lo puedo mirar yo!”
Tanco el tuit amb un dibuix seu em serveix per acompanyar uns versos devastadors i preciosos d'Alma ausente:
"El otoño vendrá con caracolas,
uva de niebla y montes agrupados,
pero nadie querrá mirar tus ojos
porque te has muerto para siempre"
Federico García Lorca
'In memoriam'
Sobre assassinats, amors, paraules, silencis, promeses, mirades, ulls i oblits.
"Dringaré per Catalunya fins al darrer alè. Combatré a pit descobert per una pàtria plena. El temps se m'ha fet curt, però l'esperança roman.
Seguiré lluitant en silenci"
Josep Espar Ticó va morir el 19 d'agost del 2022.
“ El Estado, no se retirará pacíficamente de Catalunya” -Margallo-
"Un ataque terrorista se supera, la disolución de España es irreversible"
-Margallo-
“A mediados de agosto pasarán cosas en Catalunya” -Margallo-
“Vamos a darle un pequeño susto a Catalunya” -Villarejo-