Hi ha gent que ha patit molt aquests anys. I n'hi ha que s'haurien d'apartar del discurs polític i deixar de proclamar les divises que no van voler executar quan en tenien l'oportunitat.
Igual que un terraplanista no podria treballar en una conselleria de Medi Ambient, un analfabet que nega la unitat del català no pot treballar a la conselleria d'Educació.
He vist publicat que sembla que s’hauria traslladat al Vaticà “la importància del català a Catalunya com a element cohesionador i vertebrador de la nostra societat”. Però és que el català no és important com a element cohesionador i vertebrador de la nostra societat. El català és la llengua de Catalunya. La llengua endògena, pròpia, nacional, a Catalunya. El castellà ha estat imposat per una via gens pacífica: prohibicions, lleis lingüicides i la despossessió simbòlica de generacions i generacions de parlants a qui els va ser amputada la parla, com expressava Joan Margarit. Quan es parli de la situació real del català, que també es pensi en això.
Quan voltes per Praga te n’adones de la més que infinita degradació de Barcelona i d’altres llocs de Catalunya. Cal que els catalans estimem més el nostre país i prenguem, amb pressa, mesures contundents per a revertir aquesta situació de liquidació total de la catalanitat.
Casi 58 años tengo, llevo toda la vida escuchando "Hispanoamérica", que es donde se habla Castellano, pero si dices Euskalherria, que es donde se habla Euskera, eres casi un delincuente.
El bilingüisme és un tango implacable: quan una llengua avança, l'altra recula.
Així doncs, perquè el català avanci cal que el castellà reculi.
Negar aquesta evidència, o no posar-la en pràctica, equival a acceptar que el català continuï perdent.
Molt bona notícia que el Saló de Llibre de Torí convidi la literatura catalana. Serà bona del tot si tothom té clar que literatura catalana és, pel cap baix i a tot estirar, literatura escrita en català.
Ampliar el coneixement de la llengua no en garanteix l’ús. Per tal que el coneixement sigui profitós cal fer l’ús necessari, obligatori, prioritari i no intercanviable. Cap mesura desplegada pel conseller Vila va en aquesta segona direcció. És tot pura façana.
De Ministre de Sanitat de la pandèmia es va passar la "lleialtat insitucional" per l'entrecuix i va operar amb autoritarisme, aprofitant la pitjor crisi sanitària del segle per recentralitzar i espanyolitzar. Va involucrar l'exèrcit per tapar la gestió més incompetent d'Europa.
No és poètic que el govern dels @socialistes_cat de @salvadorilla facin una campanya per convèncer-nos que el drac de Sant Jordi és bo i amorós, quan la llegenda va, de fons, d'un monstre invasor que té un poble subjugat? És com si no poguessin ocultar què són en realitat.
El drama d’aquest país és que la notícia d’ahir era @gabrielrufian i no el traspàs de Pere Lluís Font, autor de més d’un centenar de llibres i responsable de l’edició en català (i sovint, de la traducció) de textos de Montaigne, Descartes, Spinoza i Kant.
https://t.co/pzRwZpegwB