Quenan tenia setanta anys quan va engendrar Mahalalel. Després del naixement de Mahalalel, Quenan encara va viure vuit-cents quaranta anys i tingué fills i filles. Quenan morí a l'edat de nou-cents deu anys (Gènesi 5).
Enoix tenia noranta anys quan va engendrar Quenan. Després del naixement de Quenan, Enoix encara va viure vuit-cents quinze anys i tingué fills i filles. Enoix morí a l'edat de nou-cents cinc anys (Gènesi 5).
Set tenia cent cinc anys quan va engendrar Enoix. Després del naixement d'Enoix, Set encara va viure vuit-cents set anys i tingué fills i filles. Set morí a l'edat de nou-cents dotze anys (Gènesi 5).
Llista genealògica dels descendents d'Adam.
Quan el Senyor creà l'home, el feu a imatge seva. Creà l'home i la dona, el beneí i els va posar el nom d'"ésser humà".
Quan Adam tenia cent trenta anys va tenir un fill a semblança seva, a iatge seva li posà el nom de Set.
Adam i la seva dona van tenir un fill, i ella li posà el nom de Set, perquè deia: Déu m'ha concedit un altre fill en lloc d'Abel, que va ser mort per Caín.
Set també va tenir un fill, i li posà el nom d'Enoix. Llavors es va començat a invocar Déu amb el nom del Senyor.
Lèmec va dir a les seves dones:
- Escolteu-me, Adà i Sil.là, dones de Lèmec, estigueu atentes al que us dic: He matat un home que m'havia malferit, he mort un noi que m'havia colpejat. Caín serà venjat set vegades però Lèmec ho serà setanta-set (Gènesi 4).
També Sil.là va tenir un fill, Tubal-Caín, forjador de tota mena d'eines o armes de tall, tant de bronze com de ferro. La germana de Tubal-Caín era Naamà (Gènesi 4).
Lèmec (descendent directe d'Adam i de Caín) es va casar amb dues dones; una es deia Adà i l'altra Sil.là. Adà va donar a llum Jabal, l'avantpassat dels pastor nòmades. El germà de Jabal es deia Jubal, i fou l'avantpassat dels qui toquen la cítara i el flabiol (Gènesi 4).
Caín es va unir a la seva dona, i ella va infantar el seu fill Hanoc. Caín va fundar una ciutat i li posà el nom d'Hanoc.
Hanoc va ser el pare d'Irad; Irad de Mehuiael; Mehuiael, de Metuixael; i Metuixael, de Lèmec (Gènesi 4).
(Després de que Caín Li digué que el matarien) El Senyor li va replicar: Això, no! Si algú mata Caín, Caín serà venjat set vegades. Llavors el Senyor el va marcar amb un senyal, perquè no el matessin els qui el trobarien (Gènesi 4)
Caín respongué al Senyor: El meu crim és massa gran per poder-lo suportar. Des d'avui em bandeges de la terra fèrtil, i m'hauré d'amagar de la teva presència. Aniré pel món errant i fugitiu, i el primer que em trobi em matarà.
El Senyor digué a Caín: Des d'ara serà maleït de la terra, que ha obert la boca per recollir de les teves mans la sang del teu germà Abel. Quan treballis la terra , ja no et donarà els seus fruits. Aniràs pel món errant i fugetiu (Gènesi 4).
Després que Caín va matar el seu germà, el Senyor li va preguntar: On és el teu germà Abel?
Caín va respondre: No ho sé. Que potser són el guardià del meu germà?
El Senyor li replicà: Què has fet? La sang del teu germà clama a mi des el fons de la terra.
El Senyor digué a Caín: Per què estàs irritat i no aixeques el cap? Si obres bé seràs acceptat; però, si no obres bé, el pecat aguaita a la porta: ell et desitja, però tu l'has de dominar (Gènesi 4).
Més endavant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d'ovelles i Caín treballava la terra. Acabades les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena dels fruits de la terra. Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes (Gènesi 4).