2/2 Roig actua com un ultra defensor d'Espanya sense cap pietat pel català: ha castellanitzat el nom del club de bàsquet (Valencia Basket) i ha imposat la bandera espanyola a la samarreta juntament amb la blavera. Cada euro que gastes a Mercadona esdevé un atac a la teva identitat. https://t.co/jcPqWvbflM via @LaRepublicaCat
Imágenes muestran a un francotirador de las FDI disparando letalmente contra el terrorista Khalil al-Masri mientras estaba sentado en un café en la calle Al-Thawra, en el centro de la Ciudad de Gaza.
Per què volen parlar una llengua que només dominen 500 milions de persones al món si l’anglès el parlen 1.500 milions de persones? Per cridar l’atenció? Per molestar? El Mundial és un esdeveniment global i en anglès ens entenem tots! El nacionalisme és una malaltia.
Wist je dat?
Moslims bidden niet op straat in Iran, Saoedi-Arabië of andere moslimlanden—het is illegaal en onbeleefd, omdat het anderen stoort.
Ze doen het alleen in landen die ze veroveren, als een dominantie-strategie.
🚨Periodista al cineasta Nikolaj Arcel: "¿Por qué su nueva película "La tierra prometida" es 100% nórdica? ... sin gente negra, sin diversidad.
Mads Mikkelsen: "Hmmm, bueno, la película se desarrolla en Dinamarca en 1750."
@XCatalunya Ens han robat els dissabtes al vespre, per posar-nos un espanyolot de merda davant del sofà.
Millor que no mirem la tele, per la mateixa raó que no bevem aigua del vàter.
Fa 40 anys, un home tímid es posava un bigoti postís per vèncer la por i es transformava davant les càmeres. Es deia Josep Maria Bachs.
El Filiprim només va estar quatre anys en antena, però va marcar una època. Era un xou juganer, amb trucades en directe a l'audiència —un recurs de ràdio que ningú feia a la tele— i aquells telèfons estrafolaris que encara recordem. El nom va sortir d'una broma de l'Arguimbau: de "filar prim" a Filiprim.
Bachs venia de la ràdio i hi va portar un humor anglès, irònic, intel·ligent. Va envoltar-se dels millors: el Perich, en Tom, en Romeu, el Ramon Navarro amb el seu "Senyor Bachs, nyè!" que la gent li cridava pels carrers.
Però el que el feia gran era ell. Un professional "com una catedral", recorda qui hi va treballar: s'encarregava que no fallés res. Fora de l'antena, en canvi, costava trobar-se'l fent vida social. La màscara se la treia a casa.
El Filiprim va arribar, en paraules del Ramon Navarro, "a l'ànima de Catalunya". I encara avui alguns diuen: "Quina pena, TV3, haurien de fer-lo tornar."
A la Newsletter d'Antiburocràcia Catalunya parlem de temes legals i fiscals però també expliquem històries com aquesta i connectem els dos mons. Al primer comentari et deixo l'enllaç on apuntar-t'hi de franc
Mascó: "Si sóc a Madrid i parlo per telèfon en català amb la meva mare, els molesta".
Anys 90, Saragossa, telèfons verds públics (no hi ha mòbils): "¿Pero hablas con tu madre en catalán?", mirades d'odi...
Espanya és així (i Saragossa és espanyolíssima).