Els multimilionaris tecnològics s’estan preparant per a l’apocalipsi.
Ens hem de preocupar?
——————
Capítol 1 – El búnquer del Zuck
——————
Diuen que Mark Zuckerberg, el fundador de Facebook i actual emperador de Meta, ha construit un soterrani de 500 m².
al seu Rancho Koolau, a l’illa hawaiana de Kauai,
Nom poètic, sí, però no ens enganyem: no és cap ranxo.
És més aviat una bat-cova tropical, un santuari subterrani on el superheroi no lluita contra criminals, sinó contra la idea que el món podria continuar girant sense ell.
El refugi autosuficient, expliquen, tindrà energia pròpia, aliments propis, filtres d'aire anti radioactiu i, per descomptat, WIFI per satèl·lit. Això que no falti!
Els fusters i electricistes que hi treballaven van haver de signar uns contractes de confidencialitat tan estrictes que probablement ni tan sols podien pensar-hi en veu alta.
Si a algun se li escapava un “estic aixecant un mur de dos metres per al senyor Facebook”, segur que es disparava una alarma general al quartel central de Meta.
Un mur de formigó gegant separa la finca de la carretera.
Potser per mantenir la privacitat.
O potser per protegir la humanitat, per si algun dia el senyor Zuckerberg surt a passejar per fer un brainstorming amb ell mateix.
Quan li van preguntar si estava construint un búnquer per a l’apocalipsi, ell va respondre amb un “no” tan fred com el seu propi algoritme.
“És només un petit estudi soterrani.”
Esclar! Un soterrani de 500 metres quadrats sota una finca de 570 hectàrees.
Humilitat a escala còsmica!
I per si el paradís tropical no era prou discret, a Califòrnia es va comprar onze cases al barri de Crescent Park, Palo Alto, el cor de Silicon Valley, on viuen els profetes digitals de la nova era, i hi va afegir un altre espai subterrani d’uns 650 metres quadrats.
Els veïns, que ja s’han acostumat a veure cotxes negres i furgons misteriosos entrant i sortint, l’anomenen “el Batman de Silicon Valley”.
Potser tenen raó.
Bruce Wayne, el multimilionari que de nit es transforma en Batman, tenia un trauma infantil; Zuckerberg, en canvi, té una plataforma amb tres mil milions de perfils i cap filtre d’empatia.
Tots dos comparteixen la mateixa afició: viure sota terra, envoltats de gadgets.
🏆 'GUARDIOLA, EL PRIMER TÍTOL'
📺 Si no vas poder veure ahir el documental 'Guardiola, el primer títol', pots recuperar-lo aquí 👇
🔙 El repàs al primer títol de Pep Guardiola amb el Barça B a Tercera Divisió la temporada 2007-08
https://t.co/iBrELdjzTL
"La tele es verdad que la he apagado. Y, sobre todo, LaSexta la apagué".
"Gente como Ferreras ha hecho mucho daño a la confianza de la población en el periodismo".
"Yo no les perdono que hayan arrastrado la profesión por el fango".
Nieves Concostrina, sin pelos en la lengua.
Síndrome postvacacional.
Atès que algunes persones m'han demanat que parli sobre el retorn a la vida laboral després de les vacances, ho he fet.
Disculpeu-me, perquè potser m'he estès massa.
La síndrome postvacacional és una sensació d'estrès, tristesa, pressió emocional, social, amb alguns trets depressius i un estat d'angoixa que fa gairebé impossible tenir ganes de tornar a la realitat quotidiana i al món laboral després de les vacances.
Aquesta expressió relativament recent, té molt a veure amb l'estil de vida actual que encara marca més la diferència entre estar de vacances o no.
La persona que ho pateix no para de procrastinar, i aleshores encara si li acumula més la feina, i entra en una mena de bucle...I no és que tingui mandra, és que realment se sent trista, desmotivada, sense gens de ganes de tornar a la seva vida quotidiana.
Com es presenta?
· Procrastinació
· Tristesa.
· Confusió.
· Astènia.
· Mal humor.
· Agressivitat.
· Insomni.
· Cansament.
· Confusió.
· Incapacitat de fer l'agenda.
· Mandra.
· Ganes d'anar-se'n.
· Ganes de canviar-ho tot.
· Dificultat en les relacions.
De fet, després de la convivència d'estiu o de vacances en general, augmenten el nombre de separacions i de divorcis, i sembla que sigui un moment on es decideix canviar de vida, de gent i d'un mateix si pogués ser.
Per què ens passa tot això?
Pensem.
Quina mena de vida portem avui dia?
Portem una vida saludable?
Ens cuidem?
Tenim temps?
Perdem molt el temps?
Dediquem temps a fer el que ens agrada?
Veiem els amics?
Treballem sense parar i prou?
Volem tenir-ho tot?
Ens parem a pensar?
Una cosa important:
Si tot el que agrada es fa només en temps de vacances; si només es descansa en temps de vacances; si només es veuen els amics i la familia en temps de vacances...
És també normal que no agradi tornar a la vida quotidiana de tot l'any on potser la persona dedica la majoria del seu temps a treballar sense gaire motivacions ni relacions engrescadores.
· Què podem fer?
Prevenció i estratègia:
· Un cop arribem a casa, va bé endreçar les maletes com més aviat millor, rentar la roba i endreçar tot una mica per tal de trobar-nos còmodes a casa.
· Tornar de manera progressiva als horaris habituals, no tot de cop ni d'un dia per l'altre, ni amb tot l'enrenou que representa.
· Mantenir aquelles aficcions que ens agraden a l'estiu, durant tot l'any, o algunes similars que siguin viables.
· Tenir motivacions que facin sentir bé durant tot l'any com si estesim també una mica de vacances en el nostre temps lliure.
· Organitzar l'agenda posant'hi alguna activitat que agradi fer, i mantenir-la tot l'any.
· Si veiem que ens afecta molt, és bona idea repartir les vacances en diferents moments de l'any, no gastar-les totes de cop, per no veure l'any laboral massa llarg.
Imprescindible: Fer esport o caminar, cada dia.
Cada dia.
Ei.
Us ho dic de tot cor, i no sé com dir-ho perquè ho feu (si no teniu cap contraindicació mèdica, no cal dir):
CAMINEU cada dia, si pot ser una hora millor, i sinó el que sigui, però camineu cada dia del món.
Com podem potenciar les hormones de la felicitat?
1.SEROTONINA. Regula l'equilibri de l'estat d'ànim. Un nivell baix de serotonina causa depressió. Què la fa augmentar? ·Prendre el sol. ·L'exercici. ·Una dieta saludable ·Fer meditació ·Passar temps a la Naturalesa ·Ous,llegum.
2.DOPAMINA. Sensació de satisfacció personal. Un nivell baix de dopamina provoca una reducció de la motivació. Què la fa augmentar? ·L'exercici. ·Escoltar música. ·Aliments amb proteïnes ·Dormir prou. ·Celebrar les petites victòries personals. ·Acabar una feina començada.
3.ENDORFINES. És l'analgèsic químic natural del cos. Un nivell baix d'endorfines genera mal de cap i dolors corporals. Què la fa augmentar? ·Escoltar música. ·Riure. ·Tenir sexe. ·Menjar xocolata. ·Menjar picant. ·Anar a córrer o fer exercici.
4.OXITOCINA. Hormona de l'amor, reconeixement, excitació sexual i confiança. Un nivell baix d'oxitocina empitjora l'actitud social. Què la fa augmentar? ·Besar i abraçar als significatius. ·Temps amb la teva mascota. ·Fer vida social. ·Més contacte real i menys virtual.
Calma i paciència:
Si han passat coses importants durant les vacances, cal donar-se temps per a pensar sobre les mateixes i sobre la nostra vida, però no prendre decisions des dels rampells d'eufòria o de malestar.
La calma i la paciència són dos súperpoders.
Cal mirar també la part positiva. Tenir una feina, un espai personal, i la capacitat de pensar si volem viure d'una manera diferent. I pensar-la a poc a poc, no llançar-ho tot per la borda i després penedir-se.
Tenim dues opcions:
· Agrair la sort que hem tingut de viure tot el que hem viscut aquest estiu o durant les vacances:
· Lamentar-nos continuament i amargar(nos) la vida nosalres mateixos i a tothom, perquè ja s'ha acabat.
Però si passen uns mesos i no hi ha manera de sentir-se tranquil ni motivat en res, caldrà buscar ajuda entre els amics, la familia, i si convé, ajuda professional.
Igualment és important primer de tot mirar de:
· Dormir bé.
· Fer esport o caminar.
· Menjar menys i millor.
· No estireu més el braç que la màniga.
· No prendre-s'ho tot personalment.
· No comparar-se amb els altres.
· No posar-se en embolics.
Hi ha milers de gotetes de felicitat entre els fets quotidians i les coses més senzilles de la vida.
Però poques vegades vivim el present i les veiem, tan capficats com estem en recordar i donar voltes al passat, i en neguitejar-nos i angoixar-nos pel futur.
La vida és aqui, i és ara.
No podem deixar perdre-la, és massa curta i bonica.
I és carril únic endavant. Som-hi?😉
Benvingut tothom!!❤️