L’escola s’està convertint en l’últim bastió on alguns infants aprendran a gestionar assertivament els conflictes i algunes altres habilitats fonamentals per conviure en el món adult, però tota sola no pot fer-ho. No val delegar-li tots aquesta responsabilitat. L’estem asfixiant.
Cada vegada tinc més clar que l’ensenyament explícit i planificat de la consciència fonològica i d’un vocabulari ric, és una de les actuacions més transformadores en una escola per lluitar per una societat més equitativa i justa.
Existe la creencia de q el aprendizaje es más efectivo cuando ocurre de manera “natural” por medio del descubrimiento, sin q un enseñante lo dirija. Y es lógico creerlo, pues hay cosas q nacimos con la habilidad de aprenderlas sin que nadie nos las enseñe. Sin embargo...
Ser mallorquí no és bo de fer. Si xerres la teva llengua, fas servir una llengua polititzada. Si treus la senyera (sinònim de bandera a qualsevol diccionari) autòctona, també estàs polititzant l'existència. Si demanes respecte per als teus trets identitaris, ets un intolerant.
L'únic que no polititiza i no ofèn és callar i acceptar la imposició integradora dels altres.
Idò no me va bé.
Crec que l’única cosa que evitarà cops de volant al sistema educatiu i a qualsevol centre, és situar en el centre de debat com aprenem significativament les persones. Sembla molt obvi, però generalment parlem de metodologies i no sobre evidències reals d’aprenentatge profund.