🧨Calendari de trobades de joves de l'Esquerra Independentista!
🥊Les joves fem una passa endavant: des de l'Empelt a Muro, fins a La Forca a Manacor, passant per Sant Boi, Vilanova, Vic i Cardedeu
💥Trobem-nos, formem-nos i organitzem-nos!
‼️ Ya se han publicado los resultados de las Elecciones al Claustro de la UPF.
En esta ocasión no hemos logrado el único objetivo que nos llevó a presentarnos y a salir de nuestro espacio natural de actuación para concurrir a unas elecciones claustrales: evitar que el separatismo siguiera copando todos los espacios de representación.
Por ello, nuestra valoración no puede ser positiva. No obstante, queremos agradecer el importante apoyo recibido por parte de todos aquellos estudiantes que han confiado en nuestra candidatura y en el proyecto que representamos.
Su respaldo demuestra que sigue existiendo una parte significativa de la comunidad universitaria que no se siente identificada con las posiciones dominantes dentro del Claustro.
Las candidaturas nacionalistas tomaron nota de las elecciones anteriores y, esta vez, concurrieron de forma más organizada y coordinada para impedir que se repitiera nuestro resultado de anteriores convocatorias.
También creemos necesario señalar lo evidente: la fragmentación del voto de quienes no comparten el proyecto independentista resultó determinante en el resultado final. Como consecuencia, ninguna de las candidaturas que aspiraban a ofrecer una alternativa consiguieron alcanzar sus objetivos.
S’ha Acabat! no es un sindicato estudiantil ni ha participado habitualmente en elecciones claustrales. De hecho, únicamente nos hemos presentado en dos ocasiones, y siempre cuando hemos considerado que existían posibilidades reales de mejorar la situación de los estudiantes desde los órganos de representación y había un equipo humano dispuesto a asumir ese reto.
Sobre todo, cuando entendíamos que no existía ninguna candidatura o sindicato que ejerciera una oposición firme al separatismo y representara a aquellos estudiantes que no compartían la hegemonía nacionalista en la universidad.
Quienes han priorizado su protagonismo individual frente a la posibilidad real de arrebatarle el monopolio del Claustro al golpismo y a la extrema izquierda deben hacer autocrítica.
Lamentamos que esta visión estratégica no haya prevalecido y que determinados intereses partidistas hayan terminado pesando más que el objetivo común de evitar la hegemonía separatista en los órganos de representación universitaria.
En cualquier caso, los resultados no alteran nuestra razón de ser ni nuestro compromiso. Nuestro compromiso no es con unas siglas, sino con la defensa de la libertad.
🇪🇸 S’ha Acabat! seguirá trabajando exactamente en la misma línea que hasta ahora: defendiendo la neutralidad institucional, el Estado de Derecho, la defensa de Cataluña como parte de España y los derechos de todos aquellos estudiantes que no se sienten representados por el nacionalismo ni por la extrema izquierda.
10S | UNITAT ANTIFEIXISTA PER UNA TERRA DE TOTHOM!
La catalanitat és molt més que uns cognoms. És defensar la terra, la llengua i la classe treballadora per un futur lliure. No deixarem que el racisme i el feixisme decideixin qui pot ser català ni qui no.
Omplim el Fossar! ✊
No es pot ser més hipòcrita, Oriol.
Si estiguéssiu al costat de la comunitat educativa, després d'aquest NO descomunal, tombaríeu els pressupostos del PSC. Sobretot perquè la majoria de les nostres reivindicacions també les heu fet ERC (però es veu que només de boca) al Parlament
🚩Ahir les estudiants dels Països Catalans vam sortir als carrers en defensa d'allò que ens pertany, l'educació pública!
Cal que les estudiants ens organitzem amb les docents a cada aula dels Països Catalans per plantar cara a la seva misèria, però sobretot cal que ens organitzem
📌 MANIFESTACIONS 26M
Barcelona: 12h, Plaça Universitat
València: 10h, IES Ferrer i Guàrdia
Les vagues docents marquen el camí. És hora que les estudiants sumem forces a la mobilització contra la crisi edicativa.
Buidem les aules. El proper 26M, estudiants a la vaga! 🔥
Avui teníem l’oportunitat de fer un tifo que digués: “Nosaltres lluitem al camp”
Departament de comunicació, grada d’animació, espavileu! @FCBarcelona_cat
📍Augmentem fins a 43 punts de suport popular arreu dels Països Catalans!
+40 espais que, des de l'autogestió i el suport mutu, ofereixen assessorament gratuït en aquest procés de regularització extraordinari.
🔥Combatem el racisme: fem Xarxa, fem Països Catalans!
🔴Un sindicat de Mossos defensa portar armes als centres educatius: “És una eina de treball; estem en alerta terrorista 4 sobre 5”
🔗https://t.co/VPaK3AXm1l
@catalacatala Potser en les concrecions ens entendriem més. O, almenys, podríem tenir un debat més profund que els límits que posa la xarxa que dificulta els matisos necessaris per la proposta.
@catalacatala També crec que aconseguirem que sentin la classe nacional com a pròpia si no basem un projecte polític sota criteris que una part dels treballadors no poden acomplir i que son acientífics, com l’etnicitat (que no sé si es ben bé el que defenses). Aquí és on vull arribar.
@catalacatala Crec que he entrat en el fons de la qüestió amb els límits del mitjà. I crec que també he dit que ha d’haver elements que no siguin “cola” sinó que siguin els fonaments i que es puguin imposar mitjançant normativa i regulacions que els hi donin autoritat.
Perquè la nació no és diferent a les persones que la integren i posar-hi la seva majoria al centre (la classe treballadora) implica posar el projecte nacional al centre.
“Elevar la classe obrera a classe nacional” és exactament això.
Potser el problema de tot aquest argumentari és entendre la construcció nacional com alguna cosa estanca i no com una cosa que es redefineix constantment. Això té implicacions polítiques i acaba generant una reserva ètnica abans que una nació diversa i alhora cohesionada.
El discurs d’Arran @Arran_jovent és la prova perfecta de com una part de l’independentisme ha après a parlar de Catalunya sense posar mai Catalunya al centre. S’omplen la boca de classe treballadora, precarietat, feminisme, habitatge, racialització, llengua i alliberament dels pobles, però el moviment de fons és claríssim. Agafen el subjecte nacional català i el dissolen dins una sopa ideològica on la nació ja no és el punt de partida, sinó una causa més dins el seu catecisme polític.
La primera trampa és redefinir la classe treballadora fins que hi càpiga absolutament tot. Ja no és només la gent que depèn del treball per viure. Ara és un contenidor moral on hi aboquen totes les causes que volen fer passar pel mateix embut ideològic. Sona solidari i modern, però el resultat és letal per a Catalunya. El poble català desapareix com a subjecte i queda reduït a una peça decorativa dins el relat de l’esquerra.
Després ve la frase que totes aquestes lluites formen part de la mateixa lluita. Queda molt bé en un vídeo militant, però serveix per negar els conflictes reals. La defensa del català no sempre encaixa amb la sacralització de la diversitat. Una cultura autòctona minoritzada necessita centralitat, exigència, integració, deures i poder. Però això els incomoda, perquè el seu centre no és la catalanitat. El seu centre és la diversitat. I quan la diversitat mana, el català acaba fent de cambrer ideològic.
El moment més brut arriba quan avisen que, en temps de crisi, el malestar es desplaça cap a les persones vulnerables. Això no és només una advertència moral. És una vacuna preventiva contra qualsevol lectura nacional, demogràfica o cultural del problema català. Si parles d’integració fallida, assenyales els vulnerables. Si parles de substitució lingüística, desvies el focus. Si parles de dissolució nacional, fas identitarisme. El mecanisme és perfecte perquè els catalans no puguem parlar del que ens està passant sense passar abans pel confessionari moral de l’esquerra.
I al final arriba la confessió. El català ha de ser una eina per generar un espai compartit de totes aquestes diversitats. Aquí cau la màscara. El català ja no és la llengua del poble català, ni l’estructura viva d’una comunitat nacional, ni el centre d’una cultura autòctona que vol continuar existint. És una eina. Una cola cívica. Un instrument amable perquè realitats diverses puguin conviure dins el seu projecte ideològic. El català no mana. El català serveix.
Això és el més greu. Et venen una defensa del català, però en realitat el degraden. No hi apareix com a poder, ni com a exigència, ni com a condició d’entrada a una comunitat nacional. Hi apareix com un recurs de cohesió multicultural. Una llengua sense poble. Una llengua sense autoritat. Una llengua sense dret a ordenar el país que l’ha feta néixer.
Aquest discurs no és ingenu. És coherent, i precisament per això és perillós. És l’independentisme d’esquerres quan ja no pensa nacionalment. Catalunya hi surt, però no governa el marc. El català hi surt, però no estructura res. L’alliberament nacional hi surt, però dissolt dins una lluita general on el subjecte real no és el poble català, sinó una classe treballadora diversa, precaritzada i definida segons els interessos ideològics del moment.
En el fons, Arran no diu que la classe treballadora hagi d’assumir la llengua i la nació catalanes. Diu que la nació catalana ha d’entrar de genolls dins el seu marc de classe, diversitat i lluites agregades. Catalunya pot existir sempre que no vulgui ser el centre. El català pot existir sempre que no vulgui manar. I l’alliberament nacional pot existir sempre que no molesti el relat ideològic que el tutela.
Això no és alliberament nacional. És domesticació nacional amb vocabulari revolucionari. És preparar una Catalunya ideològicament molt correcta i nacionalment cada cop més buida.
No sé vosaltres, però em sembla una derrota com a país moure’ns per una nostàlgia a una comunita política tancada que no ha existit mai i em semblaria una gran victòria nacional moure’ns per l’esperança de construir una comunitat política diversa i que posi les persones al centre