Pere Verger

Cada cosa que aprens és una mentida menys que et poden explicar. "Quan un ignorant escull seguir sent ignorant, esdevé automàticament un cretí"

[Pere Verger @perevr]

155 Videos of the Repression lived in Catalonia by the Spanish Police in the Referendum of October 1, 2017 - https://t.co/PpOWGJFwTs

[In (d) Sent @tolosent]

Defensen un tros de formigó en una platja, de la mateixa manera que ho fan amb el monument de sa Fatxina, són els seu símbols.

[Obra Cultural Balear @ocbcat]

🔴Ministre @oscar_puente_, insistim: és PALMA!
Adapti d’una vegada el nom del nostre aeroport a la legalitat vigent: ‘Aeroport de Palma’. O, si és necessari, ‘de Palma (Mallorca)’ o ‘de Palma-Mallorca’. Faci desaparèixer aquesta denominació ridícula, provinciana i de regust franquista d’Aeropuerto de Palma de Mallorca. Passa d’hora!

ℹ️ Més informació a https://t.co/WUPnrC1JK2

[Terraferida @Terraferida]

Entre 10.000 persones i una paret, enfoquen la paret. Passa quan el poble té raó i el Govern s'equivoca.

[Pere Verger @perevr]

@tolosent Un hotel ja no és una possessió

[Malamente® @MalaMalamente]

El capitalismo se basa en la idea absurda de tener un crecimiento ilimitado, en un mundo con recursos finitos.
En biología, a las células que se comportan así, se les llama cáncer.

[Pep Ramírez @PepRamirez74]

Quan Mallorca era pobra els porcs menjaven figues i sa gent treballadora podia viure a una casa.

[República de les Lletres @deleslletres]

"Viejo catalanote, vuélvete a tu nación".
Són les paraules de comiat dels nobles castellans adreçades a Ferran el Catòlic, quan va ser expulsat de la Corona de Castella per la Concòrdia de Villafáfila el 27 de juny de 1506 i en contra del testament d'Isabel de Castella.

[Donald @catalacatala]

QUAN EL PAÍS ERA NOSTRE

Quan el país era nostre, no calia dir cada dia que ho era. Es notava a la manera de parlar, de comprar, de renyar la mainada, de saludar el veí, de baixar a plaça i de saber qui havia mort abans que ho digués cap paper. El país no era una idea penjada a la paret. Era la veu de la mare des de la cuina, el cop de porta del fuster, el pa embolicat amb paper fi, el rector travessant el carrer, el carro que passava massa d’hora i aquella manera catalana de no fer gaire escarafalls però tenir les coses prou clares.

La gent no vivia pensant-se com a identitat. Vivien com es viu quan el món encara té forma. A casa es parlava català perquè era la llengua de casa, del camp, de la botiga, de la por, de la festa, del tracte i de la mala llet. Ningú no havia d’explicar que aquella llengua era pròpia. Ho era perquè sortia de la gent com surt l’aigua de la font. El foraster podia ser ben rebut, i sovint ho era, però sabia que entrava en un lloc fet abans que ell. Un lloc amb nom, amb maneres, amb paraules que no demanaven permís.

Els pobles tenien una memòria que no estava escrita en cap programa. Se sabia quina casa havia passat gana, qui havia anat a Amèrica, qui era de missa, qui no ho era tant, qui tenia un fill espavilat i qui sempre acabava embolicant la troca. La comunitat no era perfecta, no fotem. Hi havia enveges, rancúnies, misèries, silencis massa llargs i famílies que es miraven de reüll durant mig segle. Però fins i tot el conflicte tenia una forma comuna. Ens barallàvem dins d’un mateix món.

La festa major no era una activitat cultural. Era el poble vestint-se de poble. La processó, el ball, les taules parades, les espardenyes noves, els músics, els crits dels joves, les dones mirant que tot quedés bé i els homes fent veure que no els importava res. No calia parlar de cohesió. La cohesió era que tothom sabia on havia de ser, encara que alguns hi fossin a contracor. La vida feia comunitat perquè la comunitat encara no havia estat convertida en un expedient.

A ciutat també hi havia país. Al taller, al mercat, al cafè, a l’ateneu, a l’escala de veïns, al taulell. Barcelona no era menys catalana perquè fos gran o oberta. Era catalana perquè tenia una manera pròpia de ser oberta. S’hi feia negoci, s’hi discutia política, s’hi imprimien diaris, s’hi conspirava, s’hi treballava massa i s’hi parlava amb aquella barreja de sornegueria, pressa i orgull que tenen les ciutats que no han nascut per fer bonic. La modernitat encara no obligava el país a desfer-se per semblar modern.

Quan el país era nostre, la pertinença no era una proclama.Era una evidència compartida. No volia dir que tothom fos igual, ni que tothom pensés igual, ni que tothom tingués la mateixa sang o la mateixa butxaca. Volia dir que hi havia un centre. Una llengua que ordenava. Uns costums que feien de guia.Una memòria que passava de pares a fills sense haver de convertir-la en campanya institucional. Una terra no és nostra perquè la trepitgem. És nostra quan la vida que hi fem continua la vida dels qui ens l’han deixada.

Després van venir moltes coses. Algunes amb uniforme, algunes amb llei, algunes amb bones paraules. Ens van ensenyar a dir convivència quan volien dir retrocés, pluralitat quan volien dir dissolució, modernitat quan volien dir vergonya d’un mateix. I de mica en mica el país va continuar dient-se igual, però cada cop responia menys quan el cridaves. Els carrers eren els mateixos, els noms també, les pedres també. La música de fons, però, ja no era ben bé nostra.

Per això fa mal pensar en aquell temps sense caure en la postal. No era un paradís. Hi havia pobresa, duresa, injustícia i por. Però hi havia una cosa que avui hem deixat que ens discuteixin fins a fer-nos-en sentir culpables.Hi havia poble. I quan hi ha poble, fins i tot la vida més humil té continuïtat.Quan només hi ha població,tot es pot administrar, comptar i substituir. I aleshores el país ja no es perd de cop. Es va quedant buit mentre encara sembla ple.

[Balti Picornell @BaltiPicornell]

Moltes gràcies @MateuXuri i @maribelservera 🙏🏻❤️✊🏻

[Eloi Planas @eloi_pv]

Recordeu, estimats companys, que Catalunya no és una "regió bilingüe" com diu el TEDH per tenir content l'estat i vendre un relat bonista sinó que és una nació històrica bilingüitzada per la força de les armes, les lleis i tota la maquinària d'un estat supremacista.

[NúriA N. Estrany @nuuurietaaa]

Malgrat que avui dia Mallorca funciona com una autèntica "illa-ciutat" , el turisme determina i fragmenta el territori de manera brutal. No és una ciutat homogènia; el capital divideix les comarques en guetos de luxe, zones de servei i pobles dormitori.

[Archaeo - Histories @archeohistories]

Map of Europe at the death of Charlemagne....

When Charlemagne died in 814, he ruled the largest kingdom Western Europe had seen since the fall of the Western Roman Empire more than three centuries earlier. His Frankish Empire stretched from the Pyrenees to central Europe and from the North Sea deep into northern Italy, encompassing much of modern-day France, Germany, Belgium, the Netherlands, Switzerland, Austria, and parts of Spain and Italy.

Crowned Emperor by Pope Leo III in 800, Charlemagne spent decades expanding his realm through military campaigns, administrative reforms, and efforts to standardize law, education, and religion. His reign helped spark the Carolingian Renaissance, a revival of learning that preserved many classical texts and improved literacy among clergy and administrators.

Despite its size, the empire did not remain united for long. In 843, Charlemagne's grandsons divided it under the Treaty of Verdun, creating kingdoms that would eventually evolve into the foundations of modern France and Germany.

Charlemagne's empire covered approximately 1.2 million square kilometers (460,000 square miles) and ruled over an estimated 10 to 20 million people, making it one of the largest and most populous states in Europe during the Early Middle Ages.

© Reddit

#archaeohistories

[República de les Lletres @deleslletres]

Sessió del Consejo de Castilla:
"Los catalanes son aficionados a su patria con tal exceso q les hace trastornar el uso de la razón y solamente hablar en su lengua nativa...
Respetan los preceptos de V.M. no por afecto y amor, sí por la fuerza superior de las armas"
13 juny 1715

[Tomeu Moll-Mas @tameiou]

Està vist que la @policia falangista és més eficient prohibint un dret fonamental com la llibertat d'expressió que impedint un assassinat a sang freda a plena llum del dia davant d'una comissaria seva a Barcelona.

[JDD @JDDCAT]

Vergonya @salvadorilla @nuriaparlon @GMarlaska_info @sanchezcastejon
@Pontifex
Amb aquesta dignitat van sortir els 600 cantaires expulsats per la @policia i @mossos
Diuen democràcia però no ho és.
Video de @jbalaspa

[Xavier Ureta i Buxeda @xaviureta]

Si un dictadura va reprimir el Cant de la Senyera al Palau, quan es reprimeix el cant dels Segadors en ple segle XXI, és que seguim en dictadura. Punt.

[Mateu Ramonell @mateuramonell]

Un dia m'han d'explicar per què a la GR 226 li diuen East Mallorca, en lloc de Ruta de Llevant. Qui ha tengut la genial idea de posar el nom en anglès? Qui ha estat el responsable d'aquest insult als mallorquins?

[OUTSIDERS.ESP @outsidersesp]

El 8 de junio de 1986 apareció muerto a causa de la desatención sanitaria en Herrera de la Mancha el preso político Joseba Asensio Artaraz, «Kirruli», con sólo 27 años.

En 1980 fue detenido, incomunicado y torturado durante nueve días en la DGS de Madrid, a manos del policía “Billy el Niño”. Después de esto conoció de primera mano varias prisiones españolas como las de Burgos, Soria, Puerto de Santa María, Alcalá-Meco y Herrera de la Mancha. Apenas faltaban unos pocos meses para que recobrara la libertad, tras cumplir seis años encarcelado.

Joseba Asensio muere como resultado de una grave desatención médica por parte de Instituciones Penitenciarias, a pesar de que sufría tuberculosis. En enero de 1982, después de una huelga de hambre de 36 días, los médicos de Carabanchel le diagnosticaron una pleuritis. A pesar de que el médico que le trataba en el hospital intentó que permaneciera ingresado, Joseba fue sacado del hospital y trasladado a Puerto de Santa María. Ante cualquier recaída le daban jarabe y pastillas para la tos, sin ningún tipo de examen. Kirruli hizo unas diecinueve visitas al médico del centro, la última de ellas tan sólo nueve días antes de su muerte; no le diagnosticaron más que «gripes y fuertes catarros». La autopsia, sin embargo, reflejó «algo terrible»: un pulmón se le había reducido al tamaño de una nuez.

Pero al Estado no le bastó con asesinarlo, sino que la represión continuó en el funeral de Kirruli. En la capital vizcaína la Policía cargó contra la comitiva fúnebre que portaba el féretro, provocando cuarenta heridos que fueron hospitalizados. Varias televisiones europeas se hicieron eco y no dudaron en filmar esta actuación policial. Tres inspectores de la Policía llegaron a disparar fuego real, lo que provocó un pánico generalizado.

[Obra Cultural Balear @ocbcat]

Gràcies, Mallorca! Avui hem fet història.✨

🤝 Milers i milers de mallorquins hem omplit places i carrers de tota l'illa per cantar de forma simultània La Balanguera a una sola veu en una jornada històrica, intergeneracional i profundament emocionant.

[Efemèrides d'Arquitectura @efemarq]

#Taldiacomavui de 1926, tretze dies abans que Gaudí morís, al Palau de la Música l'Orfeó Català estrenà la nova versió musicada de "La Balanguera". Sabem que Gaudí anava sovint al Palau a veure l'Orfeó... potser aquell dia hi anà? Hauria estat un bon comiat abans de morir. Fil 🎶