No se puede con todo. Punto.
No se puede currar ocho horas (o más), seguir formándote, hacer ejercicio, mantener la casa medio decente, comer sano, cuidar a los tuyos y además tener vida social. No entra. No cabe.
Larga vida a esos amigos que te mandan convocatorias laborales, becas de lo que haces, que se ofrecen a acompañarte al médico o a hacer trámites de la vida adulta.
No és per ser molt pollavieja, però és que en els darrers 15 anys s'ha empitjorat un huevo. Abans tenies a Aspencat parlant d'hegemonia gramsciana i de Marx obertament i ara a senyors de 30 tacos més simples que l'arròs blanc que no es mullen per absolutament res
Visca Salt. I la gent que s'organitza per fer comunitat. I la capacitat d'inclusió del futbol. Una companya, profe a Salt, m'explicava fa poc que un noi d'origen gambià li deia que era molt fan d'en Cubarsí 'perquè parla com nosaltres'. No es referia al català, sinó a l'accent.
Comercializar con seres humanos es delictivo.
Explotar mujeres para perpetuar tu genética es asqueroso.
Hacer pasar los vientres de alquiler por una reivindicación LGTBI es indignante.
lo absolutament rellevant que va ser aquest disc en la construcció política de tota una generació de catalans ens hauria de fer recordar que la neutralitat en l’art ni és moda ni és casual sinó un símbol més d’auge reaccionàri
La Pepi té 80 anys i viu a Sants. Avui la desnonen perquè la propietat no ha volgut renovar-li el contracte de lloguer. @HabitatgeSants denuncia que no troba cap pis per 800 euros, el màxim que pot pagar amb la seva pensió. De Pepis sense alternativa habitacional n'està ple.