Se juzga a Begoña Gómez por cobrar 35.000€ en 3 años por dar clases en la Complutense y por tener una asistenta en la Moncloa
Ahora que lo sabemos todo de Begoña es hora de conocer un poco a Eva Cárdenas, esposa de Alberto Feijóo
A diferencia de Begoña Eva se ha hecho multimillonaria a la sombra del ex presidente de Galicia.
En marzo de 2019 fundó junto a su hija una agencia inmobiliaria, Niebla Azul, empresa con la que adquirió propiedades en Oleiros y La Coruña.
Su matrimonio con Feijóo ha sido muy productivo.
Niebla Azul SL se inscribió con un capital de 3.000€ y en menos de un año ya tenía 778.000.
El Ayuntamiento de A Coruña confirmó la ausencia de licencias mercantiles en la dirección de Linares Rivas, pero no ha emitido sanciones públicas ni aclaraciones sobre el posible impago del Impuesto sobre Actividades Económicas (IAE).
Mientras tanto, las autoridades fiscales y judiciales tienen pendiente determinar si estos movimientos responden a una estrategia de elusión tributaria o a un abuso de poder.
La pareja suma al menos 11 propiedades conocidas, entre fincas rústicas en Meira y Ames, pisos en Madrid y Vigo, un garaje, un edificio completo de 318 m² en A Coruña, y un chalet en Oleiros. Su valor conjunto supera los 20 millones de euros.
A este patrimonio se añade la polémica mansión de Moaña (Pontevedra), adquirida por 675.000 euros. Vecinos de la zona denuncian que la vivienda fue construida sobre una servidumbre de paso ilegal, con un acceso privado a la playa que, según la legislación vigente, debería tener carácter de dominio público, equiparable en su controversia al conocido caso del Pazo de Meirás.
Además los hermanos de Eva Cárdenas ocupan altos cargos en empresas que han sido adjudicatarias de contratos millonarios por parte de la Xunta de Galicia.
Esto no se publica ni se publicará en cadenasde tv, por lo que sea.
Fuente:
https://t.co/Ha8Ak7Hnt1
Anem a parlar de l'autèntic pilar jurídic d'Europa que molts voldrien esborrar dels llibres de text: els Usatges de Barcelona.
Què eren realment?
No parlem d'una simple llista de costums medievals o de tradicions locals. Els Usatges són la primera compilació de dret feudal i constitucional de Catalunya, iniciada pel comte Ramon Berenguer I al segle XI.
Són la resposta jurídica per posar ordre a la violència feudal, barrejant el vell dret visigòtic, el dret romà i les necessitats d'una societat que creixia. Eren, a la pràctica, la llei fonamental del Principat.
Mentre a la resta de la Península la voluntat del rei era de caràcter diví i absolut, els Usatges, ja al segle XI, van fixar una premissa revolucionària: el Comte —el Princeps— no estava per sobre de la llei de la terra, —el Principat—. Qualsevol acte reial que els violés es considerava un contraús, i per tant, era directament il·legal. Aquí, al segle XI, és on neix l'ADN del Pactisme, el moll de l'os que més tard blindarien i desenvoluparien les Constitucions Catalanes a les Corts de 1283.
I parlem de la seva vigència, que és el que realment fa tremolar el relat oficialista. Els Usatges no van ser un experiment medieval de quatre dies. Van ser la norma suprema de Catalunya durant quasi set segles. Van resistir el pas del temps fins que el Decret de Nova Planta (1716) va suspendre tot el dret públic i constitucional català per dret de conquesta.
Però la història té una justícia poètica inqüestionable: Felip V va poder liquidar les institucions públiques, però es va veure obligat a mantenir el dret civil català tant arrelat i modern. L'esperit i molts dels conceptes clau seculars dels Usatges sobre la família, la propietat o les herències van sobreviure durant els segles posteriors i bateguen avui dia dins de l'actual Codi Civil de Catalunya.
Tenim una de les tradicions jurídiques i constitucionals vives més antigues i riques d'Occident.
Que ens vinguin a donar lliçons de respecte a la llei i de democràcia moderna aquells l'arbre genealògic de l'estat dels quals neix de l'absolutisme centralista és, com a mínim, d'una amnèsia històrica preocupant. Més Usatges i menys relats inventats. 📜🔥
Catalunya no és una comunitat autònoma rebel nascuda el 1978. Catalunya és l'Estat de dret més antic d'Europa. Canviem el marc mental que ens inculca Espanya.
Mentre a la majoria d'Europa i a Castella els reis absoluts feien i desfeien per dret diví, els catalans ja havíem lligat de peus i mans el nostre monarca mitjançant el pactisme i les #Constitucions catalanes. Des del segle XI, amb les Constitucions pau i treva de Déu, i consolidat a les Corts de Barcelona de 1283 amb el rei Pere el Gran, a Catalunya el Rei no estava per sobre de la Llei. El parlamentarisme europeu no va néixer a Anglaterra; va néixer a les Corts Catalanes.
El punt culminant d'aquesta revolució jurídica va arribar a les Corts de 1480-1481 amb Ferran II, on es va aprovar la **Constitució de l'Observança o Poc valdria).** Aquest text és, literalment, el mecanisme de control al poder polític més avançat i revolucionari de l'edat moderna. Diu així:. 👇
«Poc valria fer lleis i constitucions si per nosaltres i els nostres oficials aquelles no fossin observades. Per això confirmem les Corts Generals de Catalunya, les Constitucions de Catalunya, Capítols i Actes de Cort, Usatges i Privilegis... i volem que si algun dels nostres oficials farà contra les dites Constitucions... el seu acte sigui nul i de cap valor.»
Això implica que qualsevol ordre del Rei, del Virrei o de la seva administració que contradigués les Constitucions catalanes era automàticament nul·la de ple dret. Catalunya va inventar el Tribunal constitucional i l'imperi de la llei segles abans que Montesquieu hagués nascut.
I aquí ve el fet jurídic que Espanya intenta amagar: Les Constitucions catalanes continuen plenament vigents avui. 👇
Per què? Perquè en dret públic, un ordenament jurídic només pot ser derogat per les mateixes institucions que el van crear o per voluntat de la nació. El 1714, Felip V va ocupar Catalunya per la força de les armes i va pretendre abolir-les amb el Decret de Nova Planta (1716). Però hi ha un detall legal crucial: a diferència dels furs de València i d'Aragó, on el rei va emetre decrets de derogació expressa basats en el "dret de conquesta" i l'expropiació de drets, les Constitucions de Catalunya tenien una clàusula d'auto-protecció que impedia la seva abolició unilateral. La força de les armes pot suspendre l'exercici d'alguns dret de facto, però la força no genera dret. Un acte il·legal i violent (la invasió militar de Castella) no té capacitat jurídica per derogar un cos constitucional sobirà.
La Constitució Espanyola de 1978 no va derogar les nostres Constitucions històriques; simplement hi va superposar un marc autonòmic dependent de la voluntat central.
Però el fil de la història no s'ha trencat. El mandat democràtic del referèndum de l'1 d'Octubre de 2017 no va ser només un acte de protesta: va ser l'activació del dret a l'autodeterminació d'un poble que manté viva la seva legitimitat històrica. L'1-O enllaça directament amb la tradició jurídica de la sobirania de les nostres Constitucions.
No estem inventant una república del no-res sobre un foli en blanc. El que ens correspon, com a societat moderna del segle XXI, és fer valdre el fil de continuïtat jurídica de l'Estat català històric per restituir una República avançada, democràtica i social. Una República que utilitzi el dipòsit de sobirania de les nostres lleis històriques —mai derogades legítimament— com la fundació més sòlida per continuar i actualitzar l'Estat independent.
Catalunya no demana la independència; Catalunya exigeix la devolució del seu Estat de dret, el més antic d'Europa desde el S XI, i que es cumpleixi la llei.
A la fachosfera le ha molestado este video de @nosoloviernes2 y como consecuencia le han tumbado la cuenta a base de denuncias masivas.
Si se os ocurra compartirlo, no vaya ser que se vuelvan a enfadar.
Los fachas ha hecho que se suspenda una de las mejores cuentas que existen en redes, la de Marc @nosoloviernes2 . Si compartes esto, van a rabiar mucho.
Gente como Marc es imprescindible.
L’espoli de les nostres llibertats no és cosa del passat; és una estructura de dominació que continua plenament activa 300 anys després. El nacionalisme espanyol fa servir els tribunals d'avui exactament amb la mateixa finalitat que els decrets militars del segle XVIII: utilitzar la maquinària judicial colonial de l'Estat per trinxar l'escola catalana, substituir la nostra llengua i liquidar la cohesió social de Catalunya.
L’article 5 del Decret de Nova Planta del 16 de gener de 1716 ho deixava ben escrit per dret de conquesta: 👇
"Las causas en la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana..."
Aquesta agressió identitària es va perfilar amb la instrucció secreta de 1717 enviada als corregidors: 👇
"procurará el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado"
El fil conductor il·legal que uneix l'absolutisme del perjur Felip V amb la justícia actual és directe. La decisió del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) de no admetre a tràmit la demanda contra la imposició del 25% de castellà a les aules és la constatació que l'esperit d'aquell decret i la seva estratègia dissimulada continuen dictant sentències nules de plè dret.
Però la realitat jurídica és tossuda: atès que la Nova Planta es va imposar mitjançant un acte de força militar il·legal i un dret de conquesta il·legítim, l'anterior ordenament constitucional català mai ha estat derogat per cap procés legislatiu democràtic i compartit. Per tant, les #Constitucions Catalanes —que Blindaven el pactisme i supeditaven el poder a la llei catalana— continuen plenament vigents *de iure*.
Aquesta continuïtat legal ininterrompuda és la que empara, legitima i justifica plenament la insubmissió lingüística de la societat catalana davant de qualsevol imposició judicial o asfíxia institucional. Davant d'un estat d'excepció judicial permanent que dinamita la immersió, l'única resposta legal d'acord amb el nostre dret històric, el més antic d'Europa, és obeir les nostres pròpies lleis primigènies i desobeir el supremacisme castellà de les togues.
Anem a sacsejar una mica el relat oficial sobre on neix la llibertat a Europa. Es parla molt de la Carta Magna anglesa del 1215, però la realitat és que el primer Estat de Dret modern i el bressol del parlamentarisme que limitava el poder absolut va néixer a Catalunya al segle XI.
Mentre a la majoria de corts europees el rei desfeia al seu antull i els súbdits callaven, les Constitucions de Catalunya recollien una fita jurídica única: el Pactisme.
• El principi de legalitat: El monarca no tenia la potestat de dictar lleis tot sol, ni els nobles cometre anusos. Tota norma havia de ser fruit de la negociació i el consens "del Rei amb la Cort" (Corts Sobiranes).
• L'Imperi de la Llei: El Rei estava obligat a complir el dret de la terra. Si el violava, cometia un "greuge" i el Tribunal de Contrafaccions —un precedent directe dels tribunals constitucionals moderns— invalidava immediatament l'ordre reial.
L'any 1714 no es va modernitzar l'Estat; es va pretendre liquidar de forma violenta el sistema parlamentari més avançat d'Europa per imposar l'absolutisme centralista de matriu castellana. Per això fa tanta por recordar el que diu aquest llibre. Reivindicar la Plaça de les Constitucions de Catalunya és fer justícia històrica.
🔄 Fes RT si creus que som l'Estat de Dret més antic d'Europa.
❤️ Dóna-li LIKE si vols veure la Plaça de les Constitucions de Catalunya ja mateix!
Al final de su libro, Ian Gibson se hace eco del caso Koldo y de las conversaciones con Ábalos. Preguntado por la situación política española, responde: "me da asco, pero ya sabemos de dónde vienen muchos jueces después de 40 años de dictadura".
https://t.co/h5pjALMGmr
🇺🇸🇮🇱🇵🇸 Julián Assange lo dijo claro.
“El objetivo es usar a Israel y Ucrania para lavar dinero de los contribuyentes de EE.UU. y Europa y devolverlo a las manos de una élite transnacional.
El objetivo es una guerra interminable, no una guerra exitosa.”
Mientras Gaza es destruida, miles de millones de dólares fluyen sin parar hacia Israel.
Mientras niños palestinos mueren, las élites se enriquecen con la guerra eterna.
Todo es un gran negocio de sangre y dinero.
Israel no es “aliado”, es una herramienta perfecta para el complejo militar-industrial y la élite global.
Em dic Anna, soc arquitecta, lluito per salvar el patrimoni abandonat de Catalunya, i necessito el teu SUPORT. ✊🏻
Ajudeu-me a reomplir els edificis oblidats de records silenciats i d'històries enterrades. Us necessito, us necessitem. ❤️🩹
SEGUEIX-ME per una PART 2! ❤️🔥
🔴İsrail ordusunun Ekim 2023’te “savaşçılar etkisiz hale getirildi” diye paylaştığı görüntülerin kesilerek servis edildiği ortaya çıktı
Görüntülerin devamında, silahsız Filistinlilerin ellerini kaldırıp diz çöktüğü ve ardından arkadan vurulduğu görülüyor.
GOLPE DE ESTADO CONTRA LA DEMOCRACIA
No creo que Zapatero haya hecho nada diferente que otros ex presidentes. De hecho, tengo la impresión de que su patrimonio es inferior al de Aznar, Rajoy o Felipe González. Sin embargo, la justicia española, siempre alineada con la derecha, ha imputado a Zapatero, alegando indicios de delito. En cambio, no fue capaz de averiguar quién era M. Rajoy ni la X de los GAL. Evidentemente, estamos ante un golpe de estado consumado con la participación decisiva de Donald Trump. El Departamento de Seguridad Nacional de los Estados Unidos ha confirmado oficialmente que ha colaborado con la Policía Nacional española aportando información clave contra Zapatero.
EEUU quiere quitarse de encima al gobierno socialista para que una coalición del PP y VOX suban el gasto de defensa al 5%, lo cual implicaría comprar más armas al amigo americano. Ese incremento se llevará a cabo recortando el presupuesto de la Seguridad Social y la sanidad pública, como ya se ha hecho en Alemania. Con Feijoo y Abascal en el gobierno, Trump podrá utilzar sin ninguna clase de cortapisas las bases militares de Rota y Morón para bombardear Oriente Medio y enviar armas a Israel. Además, el complejo-militar industrial aumentará sus ganancias y su influencia.
Antes los golpes de estado se daban con un tricornio y una pistola. Ahora se utilizan togas y diarios como El País, que defiende los intereses del Grupo Prisa en Venezuela y, por eso, se muestra implacable con Zapatero, cuya labor de mediador choca con las maniobras especulativas de las grandes empresas españolas. Las democracias cada día están más huecas. Ya solo son escenarios donde se escenifica la ficción de la soberanía popular. La soberanía real está en manos de bancos, fondos de inversión, coorporaciones y megalómanos como Elon Musk. Si la sociedad no reacciona, las distopías de Orwell, Bradbury y Huxley pronto dejarán de ser inquietantes fantasías para convertirse en espeluznantes realidades.
El espantoso genocidio cordobés, cerca de 12.000 republicanos fueron asesinados por los franquistas
En Córdoba capital se fusilaron unas 7.000 víctimas, 100 personas diariamente, cada 3 o 4 horas, sin parar, de forma indiscriminada. Empezaban a las 3 de la mañana y los siguientes morían en el charco de sangre de los anteriores. Llegaba la mañana y continuaban ante los ojos atónitos de los vecinos. Las víctimas eran arrojadas a fosas comunes en los cementerios de La Salud y San Rafael. El exterminio comenzó con personalidades del Frente Popular, después se extendió con los fusilamientos en masa, y luego un vendaval de sangre espeluznante sumió en el pánico a toda la población, en los conocidos paseos del cortijo de El Telégrafo, carretera de Almadén, cuesta de Los Visos y en Alcoloea. Murieron concejales, ferroviarios, maestros, médicos, ingenieros…y muchos intelectuales.
De los 75 municipios cordobeses, 48 cayeron en manos de los golpistas, que realizaron más de 11.581 fusilamientos, entre los que hay que recordar el alto número de mujeres, entre ellos el triste caso de la periodista francesa Renée Laffont. Se fusilaba a personas anónimas, no aparecen en ningún registro, están desaparecidos, hay al menos, 4.000 personas asesinadas y enterradas sin identificar en las fosas comunes de La Salud y San Rafael, y sus familiares están muertos o exiliados. Mas de 80 años después de la masacre solo existe un listado que corresponde a 2.311 víctimas. A las cifras anteriores hay que añadir 1.600 represaliados en la posguerra, 220 exterminados en los campos nazis, unas 4.500 personas desaparecidas que aún reposan en fosas comunes a lo largo de la provincia. En las cárceles de la capital murieron 750 presos, hacinados en condiciones durísimas, insalubres, sin médicos, la alimentación era deplorable, los muertos se amontonaban en los pasillos, el olor era insoportable.
La represión franquista en Córdoba fue un auténtico genocidio preventivo, sin escrúpulos ni miramientos. El ejecutor fue el teniente coronel Bruno Ibañez, enviado ‘con carta blanca’ por el general Queipo de Llano; la masacre creció tras la visita de éste y del general Varela. Las derechas prepararon el alzamiento con meses de antelación, campañas de violencia callejera incluida, para promover la inestabilidad política y poner así a su favor al cuartel africanista, al casino latifundista y a la sacristía ‘cómplice e integrista’. Los fascistas mataron premeditadamente en todas partes, durante muchos años, de manera programada y ciega, en caliente y en frío. La horrible carnicería estaba programada para realizar una eliminación selectiva y sistemática del enemigo, un auténtico plan de “crímenes de guerra y delitos de lesa humanidad”.
Lo ocurrido sobrepasa y desborda la capacidad de síntesis de cualquier historiador y de cualquier mente humana. Franco planeó una matanza a sangre fría, al estilo de la Solución Final nazi contra la comunidad judía, y programó su ocultación con total impunidad. Nunca se conocerán las cifras exactas porque el franquismo empleó todos los métodos posibles para borrar la huella de sus crímenes mediante la desaparición física, documental, histórica, la aniquilación de la memoria de lo ocurrido. Solo se inscribió un tercio de la matanza, el resto quedó desaparecido. El régimen franquista llegó a prohibir el luto a los familiares que estaban obligados a esconder su tragedia para poder sobrevivir.
En su avance por numerosas comarcas rurales andaluzas, las tropas rebeldes procedieron a la brutal aniquilación de numerosos integrantes de las clases medias reformistas o sectores populares izquierdistas, una represión selectiva contra los dirigentes de los sindicatos, partidos de izquierda, difusores de ideales democráticos y republicanos, jornaleros y campesinos izquierdistas. Los franquistas persiguieron, encarcelaron, ejecutaron masivamente a enemigos políticos mediante la implantación de una situación de auténtico terror, para borrar definitivamente toda idea encaminada a la recuperación o reconstrucción de un modelo de convivencia política de carácter democrático.
En poblaciones de gran envergadura, tales como Baena, Bujalance, Castro del Río, Peñarroya, Baena, Pedroches, Fuenteobejuna o Pozoblanco los tribunales y juzgados militares ordenaron miles de fusilamientos. Como consecuencia, en la provincia hay mas de 90 fosas comunes, muchas clandestinas como las descubiertas en Aguilar de la Frontera, otras en los municipios de Baena, Belmez, Lucena, Villafranca, Torrecampo, Pedro Abad, Espiel, Doña Mencía, Peñarroya, El Carpio, Bujalance, Santaella, Puente Genil, Villanueva. En la Córdoba rural, la virulencia de los consejos de guerra prosiguió tras la victoria, y durante los años 1940-41 se liquidaron a muchos republicanos políticamente significados. El nuevo Estado franquista continuó reprimiendo mediante cárceles, campos de concentración, tribunales especiales, requisos, humillaciones, nuevas ejecuciones. Eliminados los elementos más ‘indeseables’, la dictadura y sus hombres se centrarían en doblegar las esperanzas y destinos de los vencidos.
🚨 Joan Laporta fires back at Florentino Perez:
“I listened carefully to the statements from Florentino Pérez and honestly, nobody should be surprised anymore. Every time Real Madrid fail to win trophies or things stop going their way, the reaction is always the same: excuses, pressure campaigns, accusations, and an obsession with blaming Barcelona for their own problems.
“When they win, they talk about greatness and superiority. But when they lose, suddenly the referees are against them, the league is against them, the federation is against them, and somehow Barcelona is responsible for all their misfortunes. It’s the same story every single time.
“For years, many people in Spanish football stayed silent because of Real Madrid’s power and influence. The moment decisions stop favouring them every week, they start acting like victims. Honestly, it has become exhausting for everyone watching football in this country.
“What I saw from Florentino was not the speech of a calm leader. It was frustration. It was someone angry that Real Madrid are no longer controlling everything around them the way they used to.
“At Barcelona, we compete on the pitch. We rebuild teams, trust young players, and fight through difficult moments. We do not spend our time crying publicly every time we fail to win a trophy. That difference in mentality is very clear today.
“The reality is simple: Barcelona’s growth and success bother them. Seeing another club rise again without depending on political pressure or fear campaigns clearly makes some people uncomfortable.
“Spanish football cannot continue being dragged into drama every time Real Madrid fail to get what they want. Other clubs are tired of it, fans are tired of it, and the competition deserves better than constant paranoia and victimhood from people who believe the game should always revolve around them.”