Aleix Pons Coll

[El català com cal @elcatalacomcal]

✅BON DIA a TOTHOM! COM VA? COM ANEM? Quin dia ÉS, avui?/ (A) quin dia SOM, avui? Avui ÉS dissabte/ Avui SOM (A) dissabte (correcte)
❌BONES a TOTS! QUÈ TAL? COM ESTEU? A quin dia ESTEM, avui? Avui ESTEM A dissabte (incorrecte)

[Jordi Badia i Pujol @jbadia16]

Insults nostrats (3)
—GALLINA
—GAMARÚS
—GANÀPIA
—GANDUL
—GATA MAULA
—GENTUSSA
—INDESITJABLE
—INÚTIL
—LLAGASTA
—LLARDÓS
—LLEPACULS
—LLEPAFILS
—LLUNÀTIC
—MALAGRADÓS
—MALÀNIMA
—MALFORJAT
—MALGIRBAT
—MALPARIT
—MALXINAT
—MANEFLA
—MASTEGATATXES
—MERDA SECA
—MICO FILÓS
—MILHOMES

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

Consell del 16 d'octubre:

Si teniu el costum de dir "des de ja", heu de saber que és una expressió calcada del castellà.

Per exemple, en lloc de "Fes-ho des de ja!", en #boncatalà hem de dir ‘Fes-ho immediatament!’ o ‘Fes-ho just ara!’.

És important que ho fem córrer. Gràcies!

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Viatges en el temps fins a la Barcelona de l'any 1706.
​Un matí, un oficial del rei es presenta a la porta de casa teva acompanyat de dos soldats. Vol entrar a escorcollar el teu taller sense cap ordre judicial, t'exigeix llegir la correspondència privada que tens sobre la taula i et diu que, per ordre directa del monarca, queda embargada la meitat del teu patrimoni i que a partir d'avui hauràs d'allotjar i alimentar de franc tres soldats reials a la teva pròpia llar.

​Si visquessis al París de Lluís XIV, al Madrid de Felip V o a la Viena imperial, hauries d'abaixar el cap, obeir en silenci i donar gràcies si no acabes al calabós per rondinar. Ets un súbdit i la voluntat del rei és la llei.

​Però ets a Catalunya, un Estat de dret, el més antic d'Europa. I abans que l'oficial faci un sol pas dins de casa teva, treus de la prestatgeria un volum enquadernat en pergamí —les Constitucions i altres drets de Cathalunya— i li recordes 5 coses ben clares:

👉 ​No pots passar d'aquesta porta
Segons les nostres Constitucions, el domicili d'un ciutadà català és inviolable. Sense un mandat judicial motivat i signat per un jutge ordinari de la terra, ni el mateix rei té dret a trepitjar el llindar de casa meva.

👉 ​Deixa aquesta carta on era
El Capítol de Cort LXXIII aprovat el 1706 prohibeix terminantment a qualsevol ministre o oficial reial obrir, interceptar o llegir el correu privat dels ciutadans. El secret de la correspondència és sagrat.
​La teva ordre reial és paper mullat

👉 Em dius que portes una ordre signada pel rei?
La Constitució de l'Observança ("Poc Valria", de 1481) estableix que qualsevol ordre reial que vagi en contra de les lleis pactades a les Corts és automàticament nul·la de ple dret. No tinc cap obligació d'obeir-la.

👉 ​El meu patrimoni no es toca i els soldats no entren
Està expressament prohibida qualsevol confiscació o embargament de béns sense un judici previ i una sentència ferma dictada a Catalunya. I les tropes del rei tenen prohibit allotjar-se per la força a les cases dels particulars.

👉 ​Ens veiem aquesta tarda al Tribunal de Contrafaccions
Si insisteixes a fer un sol pas més, avui mateix presentaré denúncia davant del Tribunal de Contrafaccions: un tribunal paritari i permanent on el rei no té majoria. I no només anul·laran la teva ordre en qüestió d'hores, sinó que tu pagaràs de la teva butxaca els danys, els perjudicis i la multa per haver violat les lleis del Principat.

​L'oficial reial s'ho pensa dues vegades, fa mitja volta i marxa amb la cua entre cames.

​Això no és una ucronia ni una fantasia literària. Era la vida quotidiana sota l'empara de les Constitucions de Catalunya fa més de tres-cents anys.

​Quan et diguin que abans del segle XIX a Europa només hi havia feudalisme, foscor i reis absoluts, explica'ls que aquí ja érem ciutadans lliures amb drets blindats per llei. I que precisament per això van necessitar un exèrcit de 80.000 homes profesionals per treure'ns-les i arrassar amb tot.

Continuem i actualitzem les Constitucions mai derogades al Segle XXI.

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Una verola a Viena i un canvi de govern a Londres van condemnar Catalunya a lluitar sola contra els dos exèrcits més poderosos del món.

Molts es pregunten com vam passar de tenir el suport de les grans potències europees el 1705 a quedar completament sols darrere les muralles de Barcelona el 1713. No va ser per una derrota militar nostra, sinó per un gir geopolític fulminant i una de les traïcions més vergonyoses de la història de la diplomàcia.

Aquí tens la cronologia exacta de com Europa va vendre les llibertats dels catalans als despatxos:

👉 * El punt d'inflexió a Londres: la caiguda dels Whigs (1710)

Fins al 1710, el govern britànic estava en mans dels Whigs (liberals), fermament compromesos amb la guerra contra Lluís XIV de França i amb el Pacte de Gènova (1705), pel qual Anglaterra havia promès per escrit defensar les Constitucions de Catalunya fins al final, fos quin fos el resultat de la guerra. Però a finals de 1710, els Tories (conservadors) guanyen les eleccions britàniques. Volen acabar la guerra immediatament per fer negocis i comencen a negociar en secret amb França a esquena dels seus aliats.

👉 * La mort que ho canvia tot: 17 d'abril de 1711

A Viena, l'emperador Josep I d'Habsburg (germà gran del nostre rei Carles III) mor sobtadament de verola amb només 32 anys i sense fills mascles. Automàticament, l'arxiduc Carles hereta el Sacre Imperi Romanogermànic i tots els dominis austríacs.

👉 * L'excusa perfecta per a Anglaterra

La Gran Aliança havia entrat en guerra per evitar que França i Espanya s'unissin sota els Borbons. Però ara, si Carles III guanyava també la corona hispànica, es reconstruiria l'immens imperi de Carles V (Espanya + Àustria + Sacre Imperi). Els Tories britànics van trobar l'excusa geopolítica perfecta: tampoc volien un superimperi austríac. El setembre de 1711, Carles III marxa de Barcelona cap a Frankfurt per ser coronat emperador (com a Carles VI), deixant l'emperadriu Elisabet Cristina a Barcelona com a garantia que no ens abandonaria. Però ja no tornaria mai més.

👉 * La vergonya d'Utrecht i el "Cas dels Catalans" (1713)

A l'abril de 1713 se signa el Tractat d'Utrecht. Anglaterra reconeix Felip V com a rei d'Espanya a canvi de quedar-se Gibraltar, Menorca i el lucratíssim "Asiento de Negros". Per tancar aquest negoci colonial, a l'article 13 del tractat, Anglaterra accepta que se segrestin les Constitucions de Catalunya i que se'ns imposin les lleis de Castella.

👉 * L'evacuació i l'abandonament total (març - juny de 1713)

Carles no renuncia formalment als seus títols (no ho farà fins al Tractat de Viena de 1725), però retira l'exèrcit i deixa Catalunya completament desprotegida davant les tropes de Felip V i de Lluís XIV.

👉 * 9 de juliol de 1713: Catalunya decideix lluitar sola

La Junta de Braços (el Parlament català d'emergència) es reuneix al Palau de la Generalitat. La majoria dels dirigents d'un país normal s'haurien rendit. Però el Braç Reial (els representants de les ciutats i viles) i figures com Manuel Ferrer i Sitges o Rafael Casanova s'imposen: proclamen la guerra a ultrança.

Durant catorze mesos (del juliol de 1713 al setembre de 1714), un petit país sense rei i sense aliats va resistir en solitari el setge combinat de les dues superpotències militars de l'època: l'Imperi espanyol i l'Imperi francès de Lluís XIV, que va haver d'enviar el duc de Berwick amb desenes de milers de soldats i artilleria pesant per poder doblegar Barcelona.

Ja no lluitaven per Carles d'Àustria ni per cap corona. Com deien els mateixos bàndols de la Generalitat d'aquells dies, lluitaven defensant pam a pam les Constitucions de 1704 i 1706 que els feien ciutadans lliures i no súbdits.

A Anglaterra mateix, aquella traïció va provocar un escàndol parlamentari el 1714 conegut com "The Case of the Catalans", on els diputats de l'oposició van denunciar que l'honor britànic havia quedat tacat per sempre per haver venut un poble aliat que havia confiat en la seva paraula.

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

Si la compilació de 1704 de l'anterior piulada (que incloïa les Corts de 1701-1702 de Felip V) ja era un mur contra l'absolutisme, les Constitucions de 1705-1706 aprovades amb el rei Carles III d'Àustria van ser la culminació absoluta del sistema constitucional català.

Es van imprimir en un petit volum separat l'any 1706 (per Rafael Figueró) com a addició directa a l'obra de 1704, i van portar les llibertats civils i el control del poder a un nivell que cap altre país d'Europa tenia en aquell moment.

Aquí tens en què milloraven, corregien i ampliaven la compilació de 1704:

👉 * Perfeccionament del Tribunal de Contrafaccions

Tot i que es va crear el 1702 (i surt a la compilació de 1704), Felip V va intentar boicotejar-ne el funcionament. Les Corts de 1706 en van blindar l'autonomia: van fixar terminis sumaríssims i improrrogables per dictar sentència contra els abusos dels ministres reials i van establir que les seves decisions eren immediatament executives, sense que el rei ni el virrei poguessin suspendre-les ni demorar-les sota cap pretext.

👉 * Inviolabilitat del secret de la correspondència (Capítol de Cort LXXIII)

És una de les grans novetats de 1706. Arran dels abusos dels oficials de Felip V abans d'esclatar la guerra, es va prohibir de manera taxativa que cap ministre o jutge reial pogués obrir, interceptar o retenir cartes privades dels ciutadans, garantint la privacitat postal com un dret fonamental.

👉 * Fi del secretisme judicial i dret a la defensa plena

Es va corregir l'abús de la Reial Audiència de fer processos "a cegues". Les Constitucions de 1706 van obligar els fiscals i jutges reials a lliurar còpia íntegra de totes les acusacions, proves i noms dels testimonis als acusats perquè es poguessin defensar amb igualtat d'armes, i es van limitar dràsticament els empresonaments preventius sense proves sòlides.

👉 * Expulsió dels militars de la vida civil

Mentre que fins al 1704 encara hi havia llacunes que els virreis aprofitaven per utilitzar l'exèrcit com a policia política, el 1706 es va prohibir terminantment que els governadors militars i caps de l'exèrcit tinguessin cap mena de jurisdicció sobre els civils, ni tan sols en temps de guerra. Qualsevol conflicte amb un ciutadà havia de passar pels tribunals ordinaris catalans.

👉 * Control total de la Generalitat sobre les duanes i el frau reial

Es va dotar la Diputació del General de plena autoritat per inspeccionar qualsevol vaixell o mercaderia, eliminant les exempcions que els oficials reials i militars utilitzaven per fer contraban i estafar la hisenda catalana.

👉 * Obertura econòmica al món (Port Franc i Amèrica)

Si el 1702 Felip V només havia permès enviar dos vaixells l'any a Amèrica, les Corts de 1706 van anar molt més enllà: van establir Barcelona com a Port Franc per impulsar el comerç internacional, van crear la Companyia Nova de Catalunya i van eliminar impostos interns i traves per disparar l'exportació de vins, aiguardents i teixits catalans cap a Anglaterra, Holanda i Amèrica.

👉 * Depuració dels jutges de la Reial Audiència

Es van establir incompatibilitats molt més estrictes per als jutges reials per evitar la corrupció i el nepotisme, assegurant que tots fossin naturals de Catalunya i experts en el dret propi.

En resum: la compilació de 1704 fixava l'estructura de l'Estat de dret, però el quadern de 1706 tancava totes les escletxes per on l'autoritarisme reial encara intentava colar-se. Amb les lleis de 1706 a la mà, el rei regnava, però qui governava i es protegia a si mateixa era la societat catalana a través de les seves institucions i el seu Estat de dret.

[JOliva||*|| @jolival65]

Al @parlamentcat s’ha presentat la reedició de L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, de JBenet. Obra imprescindible per preservar la memòria, entendre la repressió franquista contra llengua i cultura catalanes i refermar el compromís amb la seva continuïtat.

[Ramon Berenguer lll @RBerenguerIII]

El llibre que Felip V més odiava porta la seva pròpia signatura.
L'any 1704 va sortir de les impremtes de Barcelona una de les obres cimeres de la història política europea: la tercera i última compilació general de les Constitucions i altres drets de Catalunya.

No era un simple llibre de lleis. Era l'arquitectura completa d'un Estat de dret constitucional sobirà, impresa tot just una dècada abans que intentessin esborrar-la a cops de canó.

Aquí tens la història i l'estructura d'aquest monument jurídic que molts desconeixen:

👉 * Per què es va fer el 1704?

Fins aleshores hi havia hagut dues grans compilacions impreses (la de 1495 i la de 1588-1589). Però després de més d'un segle, calia posar al dia tot el dret català i, sobretot, incorporar-hi les noves lleis aprovades a les Corts de 1701-1702. El resultat va ser una edició monumental estampada a Barcelona pels impressors Joan Pau Martí i Josep Llopis per ordre dels Diputats del General.

👉 * La gran ironia històrica

Qui va aprovar, jurat i donar validesa a les lleis més avançades d'aquell volum —inclosa la creació del Tribunal de Contrafaccions per frenar els abusos del rei— va ser el mateix Felip V de Borbó a les Corts de 1702. Pocs anys després, aquell mateix monarca faria la guerra contra Catalunya per destruir l'Estat de dret detallat en el llibre que ell mateix havia jurat complir i fet imprimir.

👉 * Com s'estructurava aquest codi d'Estat?

L'obra de 1704 es va dividir en tres grans volums organitzats amb una precisió quirúrgica (seguint l'ordre sistemàtic del Codi de Justinià, en llibres i títols) perquè qualsevol jurista o ciutadà trobés la llei a l'instant:

— Volum I (Constitucions i altres drets de Cathalunya): És el cor del sistema. Comença amb la Preludia i els històrics Usatges de Barcelona (el fonament del segle XI), i desplega en 10 llibres totes les Constitucions, Capítols i Actes de Cort vigents aprovats entre el rei i els tres braços des de 1283 fins a 1702. Aquí hi ha la Constitució de l'Observança ("Poc Valria"), les garanties penals, el dret civil i el control de la corona.

— Volum II (Pragmaticas y altres drets de Cathalunya): Recull les disposicions reials (pragmàtiques, privilegis, sentències arbitrals com la de Guadalupe que alliberava els pagesos de remença, bulles i concordes). Això sí: totes estaven rigorosament subordinades al Volum I. Cap pragmàtica reial tenia valor si contradia una Constitució pactada en Corts.

— Volum III (Constitucions y altres drets de Cathalunya superflus, contraris y corregits): Una lliçó de transparència i memòria històrica. En lloc de destruir o amagar les lleis antigues que ja havien quedat derogades o superades pel pas dels segles, els juristes catalans les van agrupar en un tercer volum separat. Així es podia entendre l'evolució del dret sense confondre el que era vigent amb el que era història.

👉 * Escrit en català per defensar el ciutadà

Tota la compilació de 1704 (llevat d'alguns textos pontificis o antics en llatí) està redactada en un català jurídic clar, precís i solemne. La llei no era un secret d'Estat guardat pels ministres de Madrid o de Versalles; era una eina pública a l'abast dels ciutadans, notaris, advocats per defensar-se de qualsevol arbitrarietat, i que va seguir consultant-se molts anys després de 1716 per la vigència del codi civil.

Quan el Decret de Nova Planta de 1716 va suspendre el dret públic català, l'objectiu era condemnar els volums de 1704 a l'oblit i convertir-los en paper mullat. Però no ho van aconseguir: els exemplars que van sobreviure —i la part de dret civil tant arrelat i vigent que per això va resistir— són avui la prova física i irrefutable que Catalunya ja funcionava com un Estat de dret modern quan mitja Europa vivia agenollada davant l'absolutisme.

Has tingut mai l'oportunitat de veure o fullejar un exemplar original de les Constitucions de 1704?

Foto d'un exemplar original:👇

[Toni Aira @toniaira]

“Vaig deixar moltes coses a Catalunya. Però no materials”. El #plaseqüència d’en @jordibaste amb el president @KRLS no havia de parlar de política, però evidentment ho ha fet, perquè tot és política. La vida a l’exili també, amb ell “vestit de president”, amb les càmeres a casa.

[Jordi Badia i Pujol @jbadia16]

Insults nostrats (2):
—CARALLOT
—CARNÚS
—CRÀPULA
—CUL D’OLLA
—CURT DE GAMBALS
—DESGRACIAT
—DESTRALER
—DESVERGONYIT
—DRÒPOL
—EMBOLICATROQUES
—ENCANTAT
—ESCALFABRAGUETES
—ESCANYOLIT
—ESGARRIACRIES
—ESPARRACAT
—ESTAQUIROT
—FASTIGÓS
—FAVA
—FIGAFLOR
—FIGA-SECA
—FLEUMA
—GALIFARDEU

[Jaume Morron i Estradé 🐐🇺🇦🇩🇰🇮🇸🇸🇪🇫🇮🇳🇱 @dialecsost]

En sis anys -del 2018 al 2024- els Països Baixos han passat de generar el 16,9% de l'electricitat amb fonts d'energia renovables a fer-ne el 51,0%, i d'importar 8 TWh/any a exportar-ne 14.
I ho han fet amb fotovoltaica i eòlica terrestre i marina.
Si es vol, es pot

[Canal Terrassa @CanalTerrassa]

El @CSTerrassa i @Mutua_Terrassa, guardonats als Premis IQVIA Hospitals Top 20

El CST ha guanyat un premi i Mútua Terrassa n'ha recollit tres, entre els quals el màxim guardó a la Gestió Hospitalària Global

https://t.co/IvTohcBEm4

[Toni Aira @toniaira]

Cal celebrar el final de la repressió i que per fi s’apliqui la Llei d’Amnistia a polítics com @KRLS.
Però això ha passat perquè el TC té majoria del PSOE, no del PP. Els socialistes van necessitar els vots de Junts, i au. L’eterna politització de la “justícia” a Espanya. En fi.

[Francesc Abad @francescabad]

Aquí us deixo la meva anàlisi de les enquestes del CEO i del CIS.
Resum: tela...
https://t.co/nRW3nTRpsu

[JM Virgili i Ortiga @Virgili7]

1. Vet aquí la publicació de #boncatalà del 14 d'octubre. Serà un enfilall de tres unitats:

Alguna vegada algú ens ha demanat quina paraula o expressió, de dues de possibles, és la genuïna.

Avui direm que són formes genuïnes ELEGIR i TRIAR.

Contràriament, "escollir" +

[El català com cal @elcatalacomcal]

✅BON DIA a TOTHOM! COM VA? COM ANEM? Quin dia ÉS, avui?/ (A) quin dia SOM, avui? Avui ÉS dijous/ Avui SOM (A) dijous (correcte)
❌BONES a TOTS! QUÈ TAL? COM ESTEU? A quin dia ESTEM, avui? Avui ESTEM A dijous (incorrecte)

[El català com cal @elcatalacomcal]

(1) Encara fas ❌APANYOS?
🔹En català, no existeix el substantiu ❌APANYO. És un calc literal del castellà.
🔹En català, en diem:
✅RETOC
✅ESMENA
✅ADOB
✅PEDAÇ
✅BUNYOL
✅NYAP
✅ADOBAMENT
✅ARRANJAMENT
✅ENDEGAMENT
✅AGENÇAMENT

🔹En català, diem:
...

[Jordi Badia i Pujol @jbadia16]

La plaga del “major”:
—És el que té major consens ▶️ És el que té MÉS consens
—Té el major dèficit d’Europa ▶️Té el dèficit MÉS GRAN d'Europa
—Va adquirint major equilibri ▶️VA MILLORANT l’equilibri
—Té un major grau d’autonomia ▶️Té MÉS autonomia

[El català com cal @elcatalacomcal]

(1) No cal que ❌APURIS tant!
🔹En català, el verb APURAR només té el significat de depurar o refinar l'oli, per exemple, i el significat de verificar quelcom, com ara, els comptes.
🔹Així, no farem servir mai el verb APURAR amb el significat que té en castellà d'allargar, ...

[Jordi Badia i Pujol @jbadia16]

Insults nostrats (1):
—BABAU
—BAJOC
—BALA PERDUDA
—BALADRER
—BALIGA-BALAGA
—BANDARRA
—BARJAULA
—BAVÓS
—BENEIT DEL CABÀS
—BLEDA ASSOLELLADA
—BORDEGÀS
—BORINOT
—BUFACANYES
—CABRA BOJA
—CAFRE
—CAGABANDÚRRIES
—CAGACALCES
—CAGAT
—CALÇASSES
—CAP DE PARDALS
—CAP DE TRONS
—CAPSIGRANY