Treballar: 8 h
· Desplaçaments varis: 1 h
· Dormir: 8 h
· Rentar-se les mans i les dents: 5–10 min/dia
· Dutxar-se: 15 min
· Canviar-se / arreglar-se: 15 min
· Comprar menjar: 2 h/setmana (mitjana)
· Cuinar: 1 h
· Netejar la cuina: 15 min
· Netejar la casa: 20 min
· Esport o caminar 10.000 passos: 1–1,25 h
· Família: 1,5 h
· Amics: 0,5 h
· Cuidar i passejar les mascotes: 1 h
· Mirar les notícies: 15 min
· Oci (pantalles, sèries, música, hobbies): 1 h
· Llegir: 0,5 h
· Gestions (banc, correus, papers, missatges, cites, burocràcia): 15–20 min
· Metges / salut (mitjana diària): 0,15 h (1 h/setmana repartida)
Suma entre 25 i 26 hores al dia.
I el dia només en té 24.
És a dir: vivim en números vermells.
Viure “bé” implica un dèficit estructural.
I, a sobre, genera sensació de culpa, de mandra i la idea que els altres poden i tu no.
Doncs no.
Ningú no pot viure fent-ho tot bé.
No dona temps.
I encara falten coses.
Treballar tant no és natural.
No, no és natural.
Per això, quan et sentis desmotivat/da, cansat/da o sense energia, no et culpabilitzis no et diguis mandrós/sa ni poc motivat/da.
Fes-te una altra pregunta:
Què estic sostenint?
I revisa bé la teva vida, organització i prioritats.
Perquè fer-ho tot bé no es pot.
NO es pot.
I, a més, no és humà. Ni és natural. 🤍
Dissabte nit? 🤔
Anar aviat cap al llit havent-se dutxat, la pell neta i hidratada, llençols nets, bona olor, música suau de fons i un llibre que t'atrapa…
No és només una experiència millorada; és una excel·lent manera de romantitzar la teva vida quotidiana.
#BonaNit😉🤍
Mi padre siempre me decía:
"Si quieres salir a correr, sal a correr, no busques compañía. Tarde o temprano, en tu quinta o vigésima carrera, personas con ideas afines te encontrarán."
Y solo recientemente me he dado cuenta de que este principio funciona en todas partes.
Obriré es meló de com pot ser que tres persones estabilitzades que no en tenen ni idea de sa meva especialitat m’avaluïn sa fumada d’exàmens d’opos q han posat, allunyats de sa realitat, roçant s’obsolescència i sense un temari oficial? Només les falta que mos compixin sa cara!
Acabar amb les persones que et van maltractar no és suficient.
També has d'acabar amb la versió de tu mateix, que va permetre que et maltractessin, i no tornar a repetir rols ni patrons.
La hipervigilancia en las relaciones es como tener un detector de mentiras siempre encendido… pero estropeado. Porque no detecta la verdad, detecta tu miedo. Y lo interpreta todo como una amenaza. Te dice que ese mensaje sin contestar es una señal.
De vegades les coses més petites et tornen a emocionar.
Perquè, com deia Mercè Rodoreda, les coses importants són les que no ho semblen.
I perquè les coses importants no són coses. 🤍