🔴 RECORDATORIO | Las acertadas palabras de este ganadero sobre los 'INCENDIOS' en España
🗣️ "¿Tan mal lo estábamos haciendo que lo conseguimos gestionar durante 2.000 años?"
💥ENORME repaso de Roberto López sobre las criminales políticas medioambientales del BIPARTIDISMO
Personalment, mai no m’havia importat d’on venies,
fins que vas voler esborrar la nostra història, la nostra llengua i la nostra identitat per imposar la teva.
Mai no m’havia importat les teves creences,
fins que vas tractar de criminalitzar les nostres: l’amor a la terra, la defensa de la família catalana i la voluntat de seguir sent un poble.
Mai no m’havia importat si eres ric o pobre,
fins que vas acusar-nos de “privilegiats” mentre nosaltres pagàvem impostos per mantenir el teu benestar i veiem com els nostres fills eren discriminats a la seva pròpia terra.
Mai no m’havia importat el teu origen,
fins que vas decidir que Catalunya havia de deixar de ser catalana per convertir-se en un solar sense identitat.
Ara sí que m’importa. La meva paciència s’ha acabat i no estic sol. Som milers i milers de catalans que hem despertat, no pensem demanar perdó per voler continuar existint com a poble.
Catalunya per als catalans.
OPEN DATA: QUAN LA TRANSPARÈNCIA FA POR
Hi ha moments en què una societat es mira al mirall… i no li agrada el que veu.
A Catalunya, aquest moment ha arribat no per una llei, ni per una auditoria oficial, ni per una comissió parlamentària. Ha arribat per dues webs “pirates”: https://t.co/027zfu95Zc i el @Menjometre , similars al que en @JaimeObregon porta anys fent: Fiscalitzar l'administració
No són institucions.
No tenen pressupost públic.
No tenen gabinets de comunicació.
Només tenen una cosa: dades.
I això ha estat suficient per fer tremolar el relat.
Durant anys, l’Administració ha parlat de transparència. Portals oberts, PDFs, dashboards… tota una estètica de modernitat institucional. Però la realitat és una altra: ocultació de dades disperses, difícils d’interpretar, sovint incompletes. Transparència de façana.
Fins que algú decideix fer la feina de veritat. Agafar totes aquestes dades. Ordenar-les. Fer-les intel·ligibles... i el més important, fer-les públiques.
I llavors passa el que sempre passa quan la informació es fa entenedora: Apareix la veritat.
La xifra és contundent: 5.000 milions d’euros anuals en subvencions. Un 11% del pressupost de la Generalitat. No és una línia menor. No és un detall tècnic.
És un model.
Un model que planteja una pregunta incòmoda:
Per a què serveixen aquests diners?
Perquè, mentrestant, el ciutadà paga.
I paga molt. Catalunya té una de les pressions fiscals més altes d’Espanya, especialment en IRPF. Treballes més. Pagues més. I després descobreixes que una part molt significativa d’aquests recursos es redistribueixen en forma de subvencions.
A qui?
Sempre s'ha parlat de mitjans de comunicació, però té lògica: Ningú paga ja pel diari, i si és en català, menys. Per tant, està bé subvencionar-los, però...
Associacions.
Sindicats.
Entitats diverses, que han fet de l'activisme de boquilla un modus vivendi.
Tot un ecosistema. Un ecosistema que, casualment, rarament qüestiona el sistema que el finança.
No cal conspiracions. Només cal entendre els incentius.
Però hi ha una segona capa, encara més preocupant. No és només una qüestió de quantitat. És una qüestió de direcció.
Quan analitzes les dades —i això és el que permet l’Open Data de veritat— no només veus qui cobra.
Veus cap on va el país. O, més ben dit, cap on no va.
El Govern català parla constantment de futur. De sostenibilitat. De transició energètica. D’innovació.
Però després mires les dades… i no trobes rastre d’aquesta narrativa en la despesa real.
Ni un euro rellevant cap a empreses punteres que podrien liderar aquest futur.
Un exemple és especialment simbòlic: @Wallbox_ES
Una startup nascuda a Barcelona, líder en tecnologia de recàrrega de vehicles elèctrics, competint a escala global. El tipus d’empresa que, en altres països, seria objecte de suport estratègic.
Consultem quants contractes públics han rebut per equipar de carregadors elèctrics a l'Administració. Zero.
Consultem quantes subvencions han rebut per accelerar el seu creixement, desde Barcelona cap al món. Zero
Això és el que abans en dèiem —sense complexos— política industrial. Creació de campions nacionals.
Aquí? Zero.
Permeteu-me l'exabrupte, però hi ha milions d'eruos gastats en subvencions en causes peregrines, a païssos remots. No hi ha un euro invertit en promoure l'activitat industrial, innovadora i sostenible a Catalunya.
I aquí és on l’Open Data esdevé perillós.
Perquè ja no es tracta d’opinions. Ni de relats. Ni de discursos.
Es tracta de dades.
I les dades expliquen una història molt diferent de la que se’ns ven:
Una Administració que recapta com si fos escandinava… però gasta sense una estratègia de futur clara, només per acontentar panxacontents.
Una Administració que parla d’innovació… però no aposta pels seus innovadors.
Una Administració que distribueix recursos… però no transforma l’economia.
L’Open Data no és només una eina tècnica.
És un mecanisme de control democràtic.
Perquè la transparència real no consisteix en publicar dades. Consisteix en fer-les comprensibles.
I, sobretot, en acceptar les conseqüències del que revelen, i donar explicacions.
Potser per això iniciatives com https://t.co/027zfu95Zc incomoden tant. Perquè no creen informació nova.
Només fan visible el que ja hi era.
I quan això passa, la pregunta deixa de ser tècnica i esdevé política: Estem utilitzant els recursos públics per construir el futur… o per gestionar el present?
Europa, amb totes les seves dificultats, està immersa en processos de reconversió. Indústria verda. Soberania tecnològica. Reindustrialització.
No és fàcil. No és indolor.
Però hi ha direcció. Aquí, en canvi, el risc és un altre:
Confondre estabilitat amb inèrcia. I despesa amb política.
L’Open Data ha obert una porta. Ara la qüestió és si volem mirar a dins… o tornar-la a tancar.
Perquè un cop has vist les dades, ja no pots fer veure que no hi són.
I aquesta, al final, és la seva veritable força.
Es repugnante ver cómo funciona la maquinaria de fango del sanchismo. En cuanto se viraliza que el Gobierno gasta 28M€ en Broncano pero no encuentra financiación para la cura del cáncer de Barbacid, sus terminales mediáticas (El País, elDiario) reciben la orden de atacar.
De repente, para ellos el problema no es que falte dinero, sino que "solo son ratones" o que "hay intereses empresariales". Qué "casualidad" esta sincronización para desprestigiar a un científico mundial justo cuando sus recortes quedan en evidencia.
No es rigor periodístico, es control de daños para proteger a Sánchez. Intentan matar al mensajero porque la verdad es insoportable:
En España hay dinero de sobra, pero el Gobierno prefiere gastarlo en su circo mediático antes que en salvar vidas.
Todo mi apoyo a Mariano Barbacid. La ciencia no se toca para tapar vuestras vergüenzas. 🇪🇸🔬
#TeamBarbacid #GobiernoDeEspaña #Prioridades #CáncerDePáncreas
Y si es la última vez, solo me queda agradecerte por ser la causa de infinitas sonrisas y millones de alegrías. Te amo y te voy a amar toda la vida, nunca habrá alguien igual.
Laporta i la seva junta avalen personalment per inscriure jugadors. Bartomeu i la seva junta van avalar declarar el club culpable per salvar-se ells. El mateix entorn que ara critica Laporta va callar amb Bartomeu.
Ni oblit ni perdó.
El retorn dels partits del Barça a TV3 faria més per reflotar el català entre els joves que tots els diners junts invertits en campanyes, lleis i organismes...
Ens hi posem?
STAR WARS was released 48 years ago today. Hollywood’s biggest movie phenomenon, and the film that launched the career of star Harrison Ford, the behind the scenes story is as spectacular as blowing up the Death Star…
1/37